Translate

martes, 4 de marzo de 2014

POBLADO DE PESCADORES DE TORRELASAL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL 

ESCALA TURÍSTICA DE VISITA AL POBLADO DE TORRELASAL Y AL PARAJE NATURAL DEL HUMEDAL DEL PRAT DE CABANES -TORREBLANCA.

 JUAN E. PRADES BEL

 El poblado marítimo de Torrelasal es un lugar acogedor, ancestralmente habitado desde hace más de 4000 años, es un lugar mágico, entrañable y sutil lleno de historia marinera desde el siglo XIX hasta el actual siglo XXI, las visitas panorámicas a esta aldea viene a complementar la oferta geoturística, agrorural, botánica y faunistica que ofrece el Paraje Natural a través de sus rutas y senderos que comienzan su recorrido partiendo del poblado de Torrelasal (Cabanes, Castellón, Comunidad Valenciana), el Parque Natural protegido del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca se extiende desde Torrelasal hacia el norte. Es un humedal de importancia medioambiental internacional, con múltiples normas y figuras de protección de aplicación a este ecosistema: Parque natural, Humedal de Importancia Internacional (RAMSAR), Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) y Lugar de Interés Comunitario (LIC). Desde Torrelasal se inicia la ruta sur de visita al Paraje Natural del Prat de Cabanes -Torreblanca que se extiende a lo largo de la costa hasta Torrenostra a una distancia de unos 8 kilómetros . Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel;(JEPB, 2012). REFERENCIAS Y BIBLIOGRAFIA: Prades, J. E. (2012): La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes. Revista Mainhardt n.º73, agosto 2012. Prades, J. E. (2014): “Escala turística, visita al poblado de Torrelasal y al Paraje Natural del humedal del Prat de Cabanes-Torreblanca”. http://juanemilioprades.blogspot.com.es/2014/03/poblado-de-pescadores-de-torrelasal.html. Prades, J. E. (2014): “Municipios y entidades del partido judicial de Castellón de la Plana , año 1962”.http://patrimoniotorreblanca.blogspot.com.es/2014/03/1962.html. Prades Bel, J. E.(2011): “L'esglesia medieval de Albalat” (Cabanes). Julio 2011.Revista en Pregoner, pág.3, D.L.B5056-2009. Prades Bel, J. E.(2011): “Ermita de Les Santes” (Cabanes) . Octubre 2011. Revista en Pregoner D.L.B5056-2009. Prades Bel, J. E.(2011): " Una visita al Ermitorio de les Santes (Desierto de las Palmas)". Publicación Revista Tossal Gros D.L.CS-419-1988, nº140 págines 28-29, any 2011. Prades Bel, Juan E.(2012): "Pels camins de La Ribera: La Cenieta, mesón y postas". Publicación en el “Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, página 31, any 2012. Prades Bel, Juan E.(2012): "Cabanes i La Ribera en el diccionario Madoz(1845-1850)". Publicación en el “Llibre de Festes Patronals Sant Pere, La Ribera de Cabanes”, págines 12-15, any 2012. Prades Bel, Juan E.(2012): "La torre dels Gats, La Ribera-Cabanes". Publicación Revista Mainhardt D.P: CS-357/88, nº73/agost/2012 , página 57 any 2012. Prades Bel, Juan E.(2011): "Pels camins de La Ribera: l'Esglesia medieval d'Albalat". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 12-13, any 2011. Prades Bel, Juan E.(2011): "La romería de Sant Pere de l'any 2003 en honor al patró de La Ribera". Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30-31, any 2011 Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre refugi del Carmen"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 30, any 2010. Prades Bel, Juan E.(2010): "La torre de costa de Torre la Sal"(La Ribera de Cabanes). Publicación Llibre Festes Patronals Sant Pere, La Ribera Cabanes, págines 31, any 2010. Prades Bel, Juan E.(2013): Playa nudista de la Ribera de Cabanes/Quartel Vell, Playas de Castellón. Patrimonios de la plana del castillo de Albalat, País Valenciá, Comunidad Valenciana, Castellón, Publicación Mis Pueblos, 2013. Prades Bel, Juan E.(2005): Asentaments i camins ibero-romans al sud del Baix Maestrat entre Alcossebre y Torreblanca. Boletin del Centro de Estudios del Maestrazgo nº74, julio-diciembre 2005, pag. 139-151. Prades Bel, Juan E.(2006): L'Aljub d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº90, 15 octubre 2006, serie temática Pels camins de la Ribera... . Prades Bel, Juan E.(2006): L'esglesia d'Albalat(La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº92, 16 de noviembre , año 2006, pag.46, serie temática Pels camins de la Ribera... Prades Bel, Juan E.(2007): La Font de Miravet (Cabanes). Periódico el7set nº110, 26 de julio , año 2007, pag.42, serie temática Fonts d'aigua. Prades Bel, Juan E.(2006): Monolit i petroglifo de l'esglesia d'Albalat (La Ribera de Cabanes). Periódico el7set nº94, 14 de diciembre, año 2006, pag.32, serie temática Pels camins de la Ribera....

domingo, 5 de enero de 2014

SURCOS CREDENCIALES DEL SABOR MAESTRÁZGO Juan E. Prades Bel

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 


"SURCOS CREDENCIALES DEL SABOR MAESTRÁZGO". 

Escribe: Juan E. Prades Bel.

"Aquel Maestrazgo altivo, oteado por caballeros desde sus atalayas, al hoy intrínseco territorio de paisaje y palabra, diezma un tiempo de historia y un mundo latente de recuerdos, que ascienden desde el mundo prehistórico hasta primigenios conceptos credenciales heredados en costumbres de vida, y en saberes de adaptación rural, para poder vivir en un agreste ambiente quebrado de rocas, y rodeados de montes y duras tierras".

ARCHIVO FOTOGRÁFICO:

Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel



jueves, 26 de diciembre de 2013

INDÓMITO MAESTRAZGO-MAESTRAT Juan E. Prades

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

POR: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 


"INDÓMITO MAESTRAZGO".

Escribe: JUAN E. PRADES BEL.
"Indómito Maestrazgo antes dinámico, ahora de cansino caminar, antiguas tierras que fueron de culturas de otro tiempo, legados de otros hombres y mujeres de otra era, fidedignas consignas y vestigios que defender, parajes de feraces andares , brazos que trabajan para obtener parco sustento, brazos humanos habidos de supervivencia, lugares de grata soledad o ingrato silencio, al ho
rizonte las formas de los varios paisajes omnipresentes el árbol, el monte, atalayas, la muela, valles y vaguadas, veredas, sendas milenarias, piedra y caminos rurales, nombres y paisajes, espíritus y oscuridades, luces y almas, noche y mediodía, formas espectrales en luna llena llaman sin alivio a rescatar del olvido vedados espacios y parajes naturales aromatizados de espliego, tomillo y romero" .










miércoles, 25 de diciembre de 2013

MÍTICO MAESTRAT-MAESTRAZGO Juan E. Prades Bel

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR… 

"EL MISTÉRICO MAESTRAZGO".

Escribe: Juan Emilio Prades Bel. 

"La histórica tierra del Maestrazgo, digna manera de convivir con la tierra. Lleno de paisajes agrarios antaño bulliciosos, hoy, los abandonados campos dan paso a parajes de silencio, a sonidos de mudas esquilas imaginarias, a solitarias masías, a prados secos y huertos incultos faltos de agricultores-artesanos. Los montes agrestes y los riscos cubren el territorio, rupícolas, fuentes, árboles, flores y resto de seres vivos sufren en silencio, gritan al peregrino andante a ser secular con su tierra, vacía esta la dicha morada de rebaños, de pastores y de labriegos, santificados lugares fueron levantados sobre los restos de antiguos mares, tierra antigua de grandes animales, primitivos lugares desconocidos, reposo de almas de aguerridos soldados, templarios, guardianes, cancerberos de Santos Lugares, castillos medievales, secretos esotéricos, universo de precariedades, fuentes de especulaciones y ríos de leyendas y misterios de la naturaleza, este es el legado Maestrazgo".

ARCHIVO FOTOGRÁFICO: PANORÁMICAS DEL VALLE DEL BARRANCO DE LA BARCELLA. 

Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel.









domingo, 8 de diciembre de 2013

CORREDOR BIOLOGICO DEL RÍO CUEVAS-SAN MIGUEL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por: JUAN E. PRADES BEL.

EL CURS FLUVIAL DEL RIU SANT MIQUEL , UN VIATGE DE LA VALLTORTA A CAPICORB.

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL .
EXPOSICIÓ:  El riu San Miguel és un riu autòcton de la província de Castelló , també anomenat com Riu de les Coves de Sant Miquel o riu Segarra, y altres abreviacions lèxiques del habitants locals com riu Coves , rambla de les Coves, riu Sant Miquel , rambleta , rambla del pont ... . El curs que descriu está via fluvial de drenatge i la seua conca és un patrimoni natural continental del terme d'Alcalà de Xivert i el més important patrimoni natural de l'àrea de Capicorb que és on més s'eixampla el riu i on desemboca finalment engrosant les aigues del mar Mediterrani . El llit del riu Coves roman sec la major part de l'any , molts anys ni surt el riu , per aquesta fase de agostejament del caudal i sense aigua en moviment de llarg periodes sec se li denomina també rambla , ja que l'aigua per aquestes lides càrstiques només circula un flux fluvial coincidint amb els períodes de màxima pluviositat . Aquest riu castellonenc que baixa des de les muntanyes cap al litoral mediterrani té una longitud aproximada d'uns 40 km de recorregut , ( la seva conca abasta uns 500 quilòmetres quadrats ) naix a la vall de Benafeixines i recull les aigües de les muntanyes de Catí , Albocàsser , Tírig y Coves de Vinromà , on rep el nom de barranc de la Valltorta , a la confluència d'aquest barranc Valltorta amb les aigües del riu de drenatge de la vall Sant Mateu - Salzadella , les aigües del riu amb aquest nou curs d'aigua pren el nom de riu Coves per la proximitat de la població de Coves de Vinromà situada a uns 3 km riu avall, es en esta població onmes s'engrosseix el cabal de este riu , ja que la rambla de les Roques o riu Flaó de Vilanova aboca també les seves aigües al riu Coves , y per un estret barranc obert y tallat mayorment pel riu pleistocènic acola l'aigua obrintse pas per la secció de conglomerats cretàcics . La potència de les aigües del riu Neozoico han obert camí fluint cap al mar a través de les seccions materials pertanyents a les escales temporals geològiques del cretacic inferior , cretacic superior , neogen . En entrar en la jurisdicció d'Alcalà de Xivert el riu pren el nom de Sant Miquel, fins a la seua desembocadura al mar Mediterrani en Capicorb , el nom de Sant Miquel es per la deïtat cristiana que existí erigida en la ribera fluvial d'aquesta vall , en el seu recorregut el riu va acumulant volum d'aigües i arrossega els materials geologics continentals cap al mar que aporten al riu principal les rambles, barrancs, correnties i drenatges aluvials . 
 Autor, imágenes: Juan E. Prades Bel (JEPB/2013)
Imágenes: ©juanemiliopradesbel

viernes, 6 de diciembre de 2013

UN OLVIDADO MUNDO RURAL, JUAN E. PRADES BEL

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por: JUAN E. PRADES BEL, “pragmàtic” (taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

"UN OLVIDADO MUNDO RURAL, DÉFICITS DE NATURALEZA".

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

El mundo rural castellonense que hasta hace pocas décadas ha vivido aislado, inmerso, embebido y enraizado con la naturaleza como medio de vida y subsistencia, el vivir y trabajar en el medio natural, las personas del medio rural quedaban expuestas e indefensas ante las inmensas fuerzas que alternativamente con los ciclos estacionales, lunares y los equinoccios se desatan frecuentemente en la naturaleza, es fácil de comprender que las gentes que somos de la ruralidad hayamos mantenido hasta nuestros días gran número de prácticas vivas y ceremonias de prevención, protección i sanación cuyas raíces se remontan a los más primigenios conceptos credenciales que arrancan del lejano mundo prehistórico, unas costumbres y saberes agropecuarios heredados generación tras generación, es sabido que para las gentes del mundo urbano, muy pragmático e incrédulo por falta de contacto directo con la tierra se les antojan las prácticas empíricas místicas del mundo rural agropecuario como unos aspectos o conceptos prácticamente anacrónicos, en la actualidad estas prácticas ancestrales están casi desaparecidas, de muchas no queda ni el más mínimo recuerdo de su práctica o de su significado o función.


miércoles, 27 de noviembre de 2013

SALVEMOS EL PATRIMONIO NATURAL/LOS ÁRBOLES


GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL 
PROJECTE POBLES/PATRIMONI ARBORI, VALORACIÓ I DIVULGACIÓ DE RECURSOS, CULTURA, HISTÒRIA I PATRIMONIS DEL PAÍS VALENCIÀ / COMUNITAT VALENCIANA, ESPANYA. RECURSOS PER A LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARBORI MONUMENTAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA JUAN EMILIO PRADES BEL La Llei 4/2006, de 19 de maig, del patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, declara protegits genèricament els exemplars de qualsevol espècie arbòria existent a la Comunitat Valenciana que igualin o superin un o més dels següents paràmetres: - 350 anys d'edat. - 30 metres d'altura. - 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una alçada de 1,30 m de la base. - 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal. - Per a les diferents espècies de la família Palmae que superen els 12 m d'estípit, amb excepció de Washingtonia robusta H.A. Wendland., en que el llindar de protecció s'estableix en 18 metres. Salvem el patrimoni natural, salvem els arbres, també son essers vius, fes lo que pugues per ells, i per la preservació del patrimoni mediambiental.

PROYECTO PUEBLOS/PATRIMONIO ARBOREO, VALORACIÓN Y DIVULGACIÓN DE RECURSOS, CULTURA, HISTORIA Y PATRIMONIOS DEL PAÍS VALENCIANO/ COMUNIDAD VALENCIANA, ESPAÑA. RECURSOS PARA LA PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO ARBOREO MONUMENTAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA JUAN EMILIO PRADES BEL La ley 4/2006, de 19 de mayo, del patrimonio arbóreo monumental de la Comunidad Valenciana, declara protegidos genéricamente los ejemplares de cualquier especie arbórea existente en la Comunidad Valenciana que igualen o superen uno o más de los siguientes parámetros: 350 años de edad. – 30 metros de altura. – 6 metros de perímetro de tronco, medido a una altura de 1,30 m de la base. – 25 metros de diámetro mayor de la copa, medido en la proyección sobre el plano horizontal. – Para las distintas especies de la familia Palmae que superen los 12 m de estípite, con excepción de Washingtonia robusta H.A. Wendland., cuyo umbral de protección se establece en 18 metros. Salvemos el patrimonio natural, salvemos los arboles, son seres vivos, haz lo que puedas por ellos, y por la preservación del patrimonio medioambiental. 
Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel