GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES,
HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de
historia, memorias y patrimonios).
(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.
La torre de
costa de Borriana és una de les antigues torres de defensa del litoral que
tractava d'evitar els atacs dels pirates barbarescos, està ubicada al terme de
Borriana, a la Plana Baixa, és a la dreta del Clot de la Mare de Déu, al costat
de la desembocadura del riu Sec, un lloc amb ullals d'aigua dolça. Es tracta
d'una torre de costa construïda al segle XVI, formava part del sistema de
torres de defensa i atalaies vigia promulgada en època de Felip II a partir de
l'any 1552, erigides per a lluitar i defendre's dels saquejos, i dels imminents
sequestros de la pirateria principalment algeriana, este sistema de torres
comunicades visualment entre sí, cobrint tota la costa valenciana, hi ha una
separació entre cadascuna no superior als 10-12 quilòmetres. Esta torre pertany
al districte de Castelló i tenía com homologues següents la torre Millans
(d’Almassora) al nord, i la torre de Moncofar al sud. Posició: UTM = X:
752073.74 i Y: 4418639.53. La torre de costa de Borriana és a uns dos-cents
metres de la vora de la mar, la torre va ser construïda en un lloc despejat ,
al costat dels terrenys que ocupaven unes antigues salines medievals. Es de
planta quadrada, amb murs de set metres de llargs (45 m2 de planta), i una
alçada d'uns deu metres, té planta baixa amb el terra empedrat de cantos rodats
posats en rastell, a la 1ª planta, com a defensa i té quatre obertures, una a
cada mur, són unes peculiars sageteres o matacans abuzonats per a ser
utilitzades fins per tres tiradors. Totes quatre tenen una singular caiguda de rampa
obliqua, en la sagetera del mur est, la que mira cap al riu, és la més
representativa, es tracta d'un matacà de defensa des de l'interior, però amb
dos obertures laterals mes, ocultes a l'interior, per a fer foc creuat. Els enguls
cantoners de la torre, estan orientats als punts cardinals, en la façana
principal que mira al sud-oest, hi ha la primitiva porta principal elevada a
uns set metres d'alçada, es conserva tapiada amb maons, té un dintell lobulat
de maons massissos de terra cuita .La porta d'entrada actual és a la façana sud-oest, és un portal amb un arc de pedra treballada molt rebaixat possiblement per causa d'una reparació u obertura del vano, amb pilars de dovelles de selleria, damunt de l'arc hi ha una filada de maons de terra cuita. A la vertical de la porta d'accés hi ha un típic matacà amb l'alambor, que defensa l'entrada i vanos inferiors, a la part superior de la dreta de la porta hi ha una hornacina actualment cegada, i una altra al mateix nivell al mixt del bastiment noroest, construides amb una forma seudopiramidal, fet amb maons massissos de terra cuita de tradició mudèjar, pareix que es tracte de sageteres per a armes de foc.
Com a materials de construcció es van utilitzar carreus
de pedra local de conglomerat d'origen quaternari, per a les cantoneres, vans,
matacà, finestres i sageteres, la resta de l’obra és de mamposteria de pedra
viva i arenisca roixa, un tan rodada procedent del riu, i tot pres amb morter
de cals i revocat, hi han intercalats als murs algun maó de terra cuita, semblants
als que es van bastir a la porta elevada i les hornacines sageteres. A la part
superior del mur nord-oest hi han els arranques d'un altre matacá desaparegut.
Inventari de vanos i defenses:
A la façana
principal que mira al sud-oest: (1) Porta dovellada, - (2) una sagetera que la
defensa, - (3) una finestra matacà sagetera abocinada amb derrame oblicuo, -(4)
una porta elevada cegada, -(5) una gàrgola de pedra amb canaleta, -(6) el
matacà i l'alambor en voladís suportat per modillons escalonats.
Al bastiment
que mira al nord-oest : (7) finestra sagetera abocinada amb derrame obliquo,
-(8) sagetera seudo-piramidal bastida amb maons, -(9) matacà .
Al mur que mira
nord-est : (10) una seudo-finestra amb matacà interior abocinat amb derrame
obliquo, amb tres punts de tirador.
Al mur sud-est:
(11) una seudo-finestra matacà sagetera abocinat amb derrame obliquo,-(12) una
sagetera horitzontal punt de tirador, també dóna llum, i ventilació a la planta
superior, - (13) graffitti " U " overt a la dreta, fet amb el dit,
impres al morter quant encara era tendre.
PROTECCIÓ: este
monument esta declarat un be d’interes cultural “BIC”. Està emparat per lleis
de patrimoni històric: (Llei 13/1985 de 25 de junio del Patrimoni Históric
Espanyol), (Llei 4/1998 de 11 de junio del P.C.V. 1998/5159), (Llei 5/2007 de 9
de febrer del P.C.V. 2007/1870), (Llei 7/2004 de 19 d’octubre del Patrimoni
Cultural Valencià 2004/10667).CANÇONETA POPULAR:
¡Aquella torre que hi ha a la mar,
guaitava l’arribada dels moros,
quant feia soroll sa bombarda,
deixava sense alé a Borriana !.(J.E.P.B.)
BIBLIOGRAFIA:
- Vespasiano Manrique Gonzaga: “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa Marítima de este Reino de Valencia”. Traducidas del idioma valenciano al castellano, y reformadas en 28 de junio del año 1673. Publicadas por Vicente Castañeda Alcover 1919.
- Vicente Tofiño de San Miguel: “Carta Esférica de la Costa de España en el Mediterráneo”. Madrid 1786.
- Vicente Forcada Martí: “Torres y castillos de la provincia de Castellón”. 1992.
- Norberto Mesado Oliver: “La torre del mar”. Revista Penyagolosa nº16, 1961.
- Vicente Forcada Martí: “Torres vigia y defensa de la costa del Distrito del Castell de Nules: los nombres de “Beniesma”, “Moncofar” y “Santa Isabel de Carrillo”. BSCC, tomo LXX, 1994.
