Translate

Mostrando entradas con la etiqueta geología. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta geología. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de noviembre de 2019

COMERCIO DE LA SAL


VESTIGIS DE SALINES MEDIEVALS A TORREBLANCA, EL COMERÇ DE LA SAL A L’ENTORN DEL TERRITORI MEDIEVAL DE XIVERT I ALBALAT.
JUAN EMILIO PRADES BEL
RESUM: Aquest treball de divulgació, pretén posar en valor d'estudi una antiga i oblidada zona salinera per a l'extracció i l'obtenció de sal marina, es tracta de les salines de Torreblanca que varen ocupar una gran extensió de terres al llarg d'una franja litoral continental que afectà unes 20/ 25 hectàrees de terreny, un indret on els pobladors del lloc en l'època medieval islàmica varen excavar i rebaixar el sòl fins al nivell de mar. L'extracció de sal i el seu comerç ajuden a fer-ne un plantejament sobre l'ocupació rural al voltant de les salines, i les connotacions històriques, culturals i patrimonials dels pobladors que ocuparen estes terres a l'època alt medieval.
RESUMEN: Este trabajo de divulgación, pretende poner en valor de estudio una antigua y olvidada zona salinera de época medieval, que sirvió para la extracción y la obtención de sal marina, se trata de las salinas de Torreblanca que ocuparon una gran extensión de terreno a lo largo de la franja litoral continental que afectó a unas 20/25 hectáreas de terreno, un lugar donde los pobladores medievales del lugar de la época islámica excavaron y rebajaron el suelo hasta el nivel de mar. La extracción de sal y su comercio, son las bases que ayudaran a hacer un planteamiento de estudio sobre la ocupación rural, la economía, y las connotaciones históricas, culturales y patrimoniales de los pobladores que ocuparon estas tierras alrededor de las salinas en época medieval.
ABSTRACT: This work outreach, seeks to value study an ancient and forgotten medieval salt area, which was used for the extraction and production of sea salt is the salt of Torreblanca which occupied a large area to along the continental coastline that affected about 20/25 acres of land, a place where medieval inhabitants of the place of the Islamic period excavated and lowered the floor to sea level. Salt extraction and trade, are the bases to help you make an approach to the study of rural employment, the economy, and the historical, cultural and economic connotations of the people who occupied these lands near Salinas in medieval times.
EXPOSICIÓ:
L'orografia litoral continental de Torreblanca (Castelló, comarca Plana Baixa, Comunitat Valenciana) es caracteritza per tenir una costa baixa, amb zones fàcilment inundables amb nivells de sòl o per baix o a nivell del mar, que s'estenen al llarg del litoral continental torreblanquí, llocs on antany van existir i encara existeixen llacunes costaneres i zones fàcilment inundables. En aquest medi costaner de litoral baix, en la zona nord de la costa de Torreblanca / Torrenostra, que s'estén fins a Capicorb (al terme d'Alcalà de Xivert), fa aproximadament uns mil anys, en l'alta edat mitjana es va iniciar una activitat econòmica molt lucrativa i necessària en l'època, es tractava del comerç de la sal, amb la construcció en aquest medi de salines (canals, eres, parcel-les) per a la producció i elaboració de sal marina. La lectura que es desprèn de la interpretació del medi físic que envolta el lloc, és que ens trobem amb un territori amb activitats econòmiques enquadrades en l'edat mitjana, sent testimonis de l'evidència del que va poder haver estat una important zona salinera, avui dia es mostra com un dipòsit natural on va haver-hi estanys, eres, parcel-les per a l'evaporació de l'aigua del mar. La zona de vestigis de sòl que probablement albergaven les salines es troben a la zona nord de Torrenostra, es tracta d'una zona delimitada i anomenada amb els topònims Clot d'en Tomàs / Prat d'en Bel, es tracta d'un terreny ubicat al costat del litoral i paral·lel a la mar amb una orientació nord-est / sud-oest, amb una extensió d'aproximadament uns 1000 metres de llarg i unes 20/25 hectàrees de terreny afectat, que tenen els següents límits confrontants, a l'est limita amb la “Cañada del Mar”, un camí ramader històric i mil-lenàri costaner, que circula en paral·lel a la costa mar Mediterrani, està via ramadera discorre pel Serradal amb una amplada de 45 metres a partir de la vora de la mar, avui dia el camí antic que va existir a trams, està desaparegut per l'acció marina, a l'oest limita amb el camí del Campàs i al camí l'Atall de Torrenostra a Capicorb, al sud aquesta acotada per la fàbrica del peix una construcció de mitat del segle XX, i al nord-est limita amb la finca agrícola de El Campàs, en total l'àrea d’exploració ocupa aproximadament unes 25 hectàrees de terreny que es van haver de transformar per poder habilitar i desenvolupar l'activitat salinera, el subsòl i base d'esta àrea és rocós format per un subsòl de roques de conglomerat de sediments quaternaris dipositat per vies fluvials fa aproximadament un 1.000.000 d'anys, estes roques a la part central de l'àrea central de la zona salinera afloren a la superfície, per construir les salines es van haver de rebaixar el nivell de sòl, per a poder cobrir les parcel-les d'aigua de mar , les terres i pedres que es van excavar i extraure es van traslladar i acumular a la part central del Clot d'en Tomàs-Prat d'en Bel, ubicant-les en el lloc on més afloraven i emergien les roques , aquesta terra va servir en el seu nou lloc per elevar el terreny i crear nova terra de conreu que ocupava la part central de l'àrea entre les salines i que encara existeix. Aquestes salines arcaiques es van explotar en època islàmica, els vestigis d'hàbitats dispers d'aquesta cultura envolten les salines, com s'ha pogut apreciar amb les grans remocions de terres al llarg de tot el segle XX, amb aixecament i l'anivellament de les terres i bancals per irrigar-los, en uns 60 anys s'ha aixecat, remogut i anivellat tot el subsòl gradient pla del terme de Torreblanca quan passa de ser una zona de secà a ser zona d'irrigació i regadiu per la perforació de múltiples pous artesians, una transformació del secà a regadiu que va transformar les terres i va alterar el paisatge cultural arcaic. Cal esmentar l'existència d'un gran cementiri islàmic que va aparéixer en la transformació mecànica a mitjan segle XX en la part baixa de la finca del Mas del Vaporet, que dóna evidència de la importància de la zona com a hàbitat en època islàmica. El límit més septentrional de les salines es trobaven al costat del límit sud de la finca agrària del Campàs, aquest marge estava delimitat fins fa uns 20 anys per una alineació de palmeres datileres plantades en els marges de la nobiliària finca, aquesta alineació va ser un últim reducte i el lloc d'extinció del que va ser un antic cultiu a l'època medieval de la finca del Campàs, en què va existir antany un extens palmerar que va existir al costat del mar a la costa de Torreblanca. Els terrenys de les salines amb un sòl de terra format per dipòsits amb escassa permeabilitat compost de partícules de argiles, margues i llims, es van llaurar i anivellar en els anys 60 del segle XX, per plantar arròs, però no va ser un terreny apte per l'altíssima salinitat que contenia el terreny pel qual es va abandonar el projecte. Amb el cultiu i l'anivellació del terreny per a l'agricultura es van esborrar els vestigis dels marges de les eres i les parcel-les salineres. En la dècada de finals dels anys seixanta i principis del setanta l'exèrcit de terra va fer maniobres militars en aquest lloc durant uns anys, arribaven les companyies per ferrocarril a l'estació de Torreblanca, i baixaven a la costa a muntar els campaments, feien pràctiques de tir d'armes lleugeres i artilleria, l'exèrcit va habilitar la zona anomenada la trinxera per acampar, terraplenant per a tal fi un quadró del terreny saliner inundable d'unes dues hectàrees que van alçar més d'un metre, terraplenat el terreny amb graves i còdols del Serradal confrontant. A les salines han proliferat com a vegetació autòctona el canyís i les salicòrnies (salobreres) que han servit de pastura durant segles per al bestiar oví i boví. CONCLUSIONS:
La finalitat de l'elaboració de la sal, i la destinació de la producció al comerç, seria fonamentalment per al proveïment de sal als ramats de bestià, per a la salaó de peix i per al consum humà. L'economia salinera d'este indret, va poder ser un element substancial per a l'organització d'este territori medieval d'Albalat, Torreblanca, Xivert, Alcalà i Capicorb. Hi a la possibilitat d'establir certes relacions entre l'explotació salinera, i una de les activitats econòmiques més important en l'època medieval com va ser la ramaderia.
ADDENDA:
- (Jaume I, ordena als homes dels termes de Morella, Culla, Cervera, Coves de Vinromà, Albalat i Benifassà, no compren sal que no siga de Peníscola).
Fuente: J. Sánchez Adell (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia autoritzada de 1304. Año1263, agost 24. València
Texte original: “Hoc est translatum bene et fideliter factum idus ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo tercio, sumptum a quadam litera papirea illustrissimi domini Jacobi, felicis recordacionis regis Aragonum, sigillata sigillo suo minori cereo fixo in dorso, tenor cuius litere dignoscitur esse talis:
Jacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani.
Fidelibus suis universis hominibus de Morella et terminorum suorum, de Culla et terminis suis, de Cervaria et terminis suis, et hominibus de Coves et terminis suis, de Exivert et terminis suis, et hominibus Albalat, et termini fratrum de Benifazano; salutem et graciam.
Mandamus vobis firmiter, quatenus omnes vos superius nominati, utamini de sale Paniscole et accipiatis de eodem et non aliquo alio sale.
Et hoc non mutetis aliqua racione.
Scientes quod si aliquis vestrum usus fuerit alio sale, nisi de sale Paniscole supradicto, unicumque inventus fuerit utente alio sale, amitat bestiam et omnia que secum apportabit sine aliquo remedio.
Datum Barchinone IX kalendas septembris anno Domini millesimo ducentesimo sexagessimo tercio.
Sig+num Petro Ferrarii, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Mathei Calonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Guillermi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hec fecit fideliter translatari die et anno in prima linea contentis”.
CARTA PUEBLA DE CABANES:
- (Año 1243, juny 19. Ponç de Torrelles, bisbe de Tortosa, atorga la carta pobla de Cabanes).
Fuente: Enric Guinot Rodríguez (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.:
Texte original: “Notum sit cunctis quod nos, Poncius, Dei gratia dertusensis episcopus, et nos Guillelmus, prior eiusdem loci, assensu et voluntate totius capituli nostri, damus et concedimus vobis Johani de Na Rama, Allegre, P. Ferrario, A. Cathalano, Aquiloni de Cabacerio et Bartholomeo de Alcurisia, et omnibus aliis populatoribus presentibus ac futuris, villam de Cabanis cum suis terminis et affrontationibus universis, sicut includitur ab oriente in serra sub Quexa, que dividit cum Albalato; a merydie in visu Mirabeti et in serra que dividit cum Suffera et Rixser, usque in visu de Burriol, de serra in usque ad podium de Gaydones, et de podio de Gaidones usque ad archum sicut dividit cum Villafamez, de archu usque ad mesquitam que dividit terminos de Cabanis et de Benifaxo; a circio in capite honoris Petri Alegre, et sicut terminus dividit ad baranchum de Subarra, [et de barrancho de Subarra] usque ad serram de Quexa, que dividitur cum Albalato.
Sicut dividunt istis terminis et affrontationibus includuntur, damus vobis et vestris in perpetuum per nos et omnes nostros successores dictam villam, cum omnibus terris, lignis, arboribus, aquis, pascuis, ad omnes usus vestros, cum suis pertinentiis et universis ad bene populandum, excolendum et laborandum.
Ita quod in eadem villa instituatis octuaginta populatores qui in ipsa villa hereditatem et suas habeant mansiones continuam residentiam facientes.
Ibidem, infra autem predictos terminos ville de Cabanis supradicte, nostram nobis dominicaturam retinemus.
Damus etiam vobis et vestris in perpetuum vallem de Rixer, in qua vestros ortos construatis. Set in eadem villa retinemus nobis molendina et duos ortos, quorum ortorum unusquisque in se contineat unam fanechatam seminature.
Retinemus etiam nobis et successoribus nostris decimam et primiciam panis, scilicet vini et olei et ortaliciis, et de omnibus aliis fructibus quos terra producit.
Et decimam et primiciam similiter de omnibus animalibus in hunc modum, quod pro vitulo, pullino, eque vel asine, detis nobis pro unoquoque VI denarios iachcenses, et de omnibus autem capris et porcis detis nobis decimam et primiciam fideliter et integre, et de pullis vero et anseribus, si populator unum habuerit vel centum, aut amplius, det nobis pro decima unum quilibet populator.
Item, pro locido retinemus nobis quod unaquaque hereditas populatoris det nobis mediam fanecham tritici et mediam fanecham ordei, liceatque vobis ferrarium vestrum vel ferrarios habere quos volueritis. Si vero ferrarius fuerit indecens vel mali operator, et vos a nobis moniti dictum ferrarium corrigere volueritis, nos ipsum expellere possimus et vos alium inducatis, qui operam faciat populatoribus competenter. Quicumque autem ferrarius aut ferrarii inductus vel inducti fuerint, teneantur opera facere episcopo et priori, que necessaria fuerint laboratoribus nostrarum dominicaturarum, sine omni missione nostra vel expensa, et de locido vero absolvimus omnes populatores ab hoc presenti festo sancti Johannis usque ad duos annos, et ex tunc ab omnibus dictum locidum habeamus.
Item, retinemus nobis quod unusquisque venator predicte ville de Cabanis teneatur nobis dare, si venationem exercerint semel in anno, et in Natale Domini, duo paria cuniculorum.
Item, retinemus nobis omnes furnos et molendina que in termino dicte ville de Cabanis, et in valle de Rixer edificari poterunt; itaquod nos teneamur vobis coquere panem pro vicesimo quinto pane; teneamur vobis bladum molere pro sexta decima mensura.
Si quidem, retinemus nobis et successoribus nostris iusticias et stachamenta atque firmamenta.
Predicta autem omnia damus vobis et successoribus vestris, ad bonas consuetudines civitatis Illerde.
Si vero causa sive placitum fuerit inter vos omnes, et vos vel aliquem de universitate vestra, teneamini sub nostro iudice respondere, qui vobis non possit nec debeat esse suspectus, et si ab illo volueritis appellare liceat vobis.
Ita tamen, quod coram alio iudice a nobis constituto, qui suspectus haberi non possit causam appellationis prosequamini sub eodem.
Et si causa sive placitum inter nos et vos fuerit, liceat vobis semel appellare a baiulo sive iudice nostro, qui ibi pro nobis fuerit institutus ad convicinos vestros.
Et si aliam appellationem facere volueritis ad nos, faciatis eandem.
Idem retinemus nobis exercitum, ut quandocumque episcopus dertusensis, vel ecclesia, exercitum fecerit vel cavalcatam, teneamini sequi ipsum; sed ad cumulum gratiarum, vos ab omni exercitu vel cavalcata absolvimus, ab hoc preterito festo Pasche usque ad sex annos.
De omnibus siquidem inventionibus vel trobis, hanc inde medietatem inventor et nobis aliam retinemus.
Addimus etiam districtius inhibentes, quod nullus miles vel populator seu habitator ville de Cabanis vel totius termini Mirabeti, in cuius termino predicta villa consistit, guerram vel pignus aliquod facere presumat, nisi de spetiali licentia episcopi et prioris liceatque vobis et vestris predecessoribus in perpetuum honores et possessiones predicte ville de Cabanis vendere, inpignorare, vel alienare, omni vestro consimili laboratori, preter militibus atque sanctis.
Quod est actum XIIIº kalendas iulii anno Domini Mº CCº XLº IIIº.
Ego, Poncius, dertusensis episcopus subscribo.
Sig+num Guillermus, prioris. Ego, Dominicus, prior claustralis, subscribo, sig+num. Ego Bernardus, archidiaconus dertusensis, sig+num. Arnaldi, dertusensis sacriste, sig+num. Petri de Podio, dertusensis hospitalarii, sig+num. B. de Fenolario, precentoris Dertuse, etc”.
BIBLIOGRAFIA :
-M. BETI: "La gabela de la sal en Peñíscola", BSCC I, 1920.
-N. P. GÓMEZ SERRANO: "Contribució al estudi de la molinería valenciana mijeval", II Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Valencia, 1923.
-ALMELA Y VIVES, F.1961: "Aspectos del vivir cuotidiano en la Valencia de Fernando el Católico", en el V Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tomo 5, Zaragoza, 1961, págs. 203-261.
- F. QUEROL FAUS; La vida valenciana en el siglo XV, Valencia, 1963.
- F. ROCA TRAVER: "El tono de la vida en la Valencia medieval", BSCC LIX, 1983
- AZUAR, R. 1999: El paisaje medieval islámico del sur valenciano, pp. 49-59. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- FUMANAL, P. 1993.: Litoral y poblamiento en el litoral valenciano durante el Cuaternario reciente: Cap de Cullera-Puntal de Moraira, pp. 249-259. Estudios sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano. Universitat de València.
- LÓPEZ GÓMEZ, J. y LÓPEZ GÓMEZ, A. 1986: El poblamiento tradicional en las costas
valencianas: la dualidad ribera-huerta. Cuadernos de Geografía, 39-40: 263-288.
- MARTORELL, J. 2001: El món mariner del Cabanyal. Engloba Ediciones. Valencia.
- MATEU, J., SANCHIS, C. i FERRI, M. 1999: El golf de València durant els segles XVI i XVIII. Canvis ambientals, 367-374. Geoarqueologia i quaternari litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- PIQUERAS, J. 1999: El espacio valenciano. Una síntesis geográfica. Editorial Gules. Valencia.
- ROSSELLÓ, V. 1986: L’artificialització del litoral valencià. Cuadernos de Geografía. 38: 1-28.
- ROSSELLÓ, V. 1991-1992: El terme Grau i la nomenclatura dels estanys litorals. Notes de Geografia Física, 20-21. Universitat de Barcelona.
 -MARTÍ DE VICIANA, RAFAEL: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino, Tomo III. Valencia: Departamento de Historia Moderna de la Universidad de Valencia, 1972.
- BOIRA I MAIQUES, JOSEP VICENT, 2004:  Paisaje cultural y patrimonio litoral valenciano. Departament de Geografia. Universitat de València.
- PLATA MONTERO, A. 2006: El ciclo productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX, Vitoria, 2006.
- Sánchez Adell, J. (1975): "Notas para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referencia.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Castillo de Xivert”. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2012): “Capicorp”. -2-1-2012. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): Cultura y patrimonio natural de Torreblanca. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios. 2013.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): “La geologia de la Plana de Albalat” . 20-1-2013.Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios.  2013.
- GUINOT RODRÍGUEZ, Enric (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.
ARCHIVO: 








sábado, 7 de marzo de 2015

RIUS, RAMBLES I BARRANCS DE PLANA DE ALBALAT

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN: 

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL. 

LA TOPONÍMIA HIDROGEOLÓGICA DE LA PLANA DE ALBALAT (ORPESA, CABANES, TORREBLANCA Y ALCALÀ DE XIVERT). 

- Hidrogeologia: Relación toponímica de los cauces hídricos y corrientes naturales de drenaje contínuos y discontínuos más destacables de los que vierten sus aguas a la “Plana del Castell d'Albalat”, se trata de un llano litoral que comprende un territorio diferenciado, englobando parte de las tierras de los municipios de Orpesa del Mar, Cabanes, Torreblanca, Alcalà de Xivert, relación-índice:
Río Chinchilla, Barranc del Toll, Barranc de La Verdoya, Barranc de La Rabosa, Barranc de Fontanelles, Barranc de La Font del Campello, Barranc de Perchets, Barranc de La Caldera, Barranc de Cabanes, Barranc del Ramachol, Barranc de Les Santes, Barranc de Ullas, Barranc de Perrils, Barranc de Miravet, Barranc del Castillo, Barranc del Negre, Barranc de Raboso, Rambla de Manyes, Rambla del Metche, Rambla Seguer (la Rambleta), Río Coves-San Miguel, Rambla d'Estopet .
TEXTE EN VALENCIÀ:
GENTS, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE TERRES CASTELLONENQUES:
JUAN EMILIO PRADES BEL
TOPONÍMICA HIDROGEOLÒGICA DE LA PLANA DEL CASTELL D'ALBALAT
- Hidrogeologia: Relació toponímica dels cursos hídrics i de les corrents naturals de drenatge de plutja continus i discontinus més destacables dels que aboquen les seves aigües a la "Plana del Castell d'Albalat", es tracta d'un plà litoral que compren part de les terres dels termes municipals d'Orpesa del Mar, Cabanes, Torreblanca i Alcalà de Xivert. Relació-index toponímic:
Riu Chinchilla, Barranc del Toll, Barranc de la Verdoya, Barranc de la Rabosa, Barranc de Fontanelles, Barranc de la Font del Campello, Barranc de Perchets, Barranc de la Caldera, Barranc de Cabanes, Barranc del Ramachol, Barranc de Les Santes, Barranc de Ullas, Barranc de Perrils, Barranc de Miravet, Barranc del Castell, Barranc del Negre, Barranc de Raboso, Rambla de Manyes, Rambla del Metche, Rambla Seguer (la Rambleta), Riu Coves-Sant Miquel, Rambla d'Estopet.

miércoles, 4 de marzo de 2015

EL PARQUE CULTURAL VALLTORTA-GASULLA (CASTELLÓN)

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS  Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
 
EL PARQUE CULTURAL VALLTORTA-GASULLA (CASTELLÓN).
La declaración del Parque Cultural Valltorta-Gasulla como bien de interés cultural (BIC) engloba un territorio de más de 82 kilómetros cuadrados repartidos entre ocho términos municipales de la provincia de Castellón, estos municipios son: Tírig, Ares del Maestrat, Morella, Catí, les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes y Benassal. El Parque Cultural Valltorta-Gasulla con una extensión de 82,3 kilómetros, abarca un amplio perímetro que se acerca a los 200 kilómetros, es el primer Parque de esta categoría en la Comunitat Valenciana. En total, hay catalogados unos 300 abrigos y cuevas con pinturas rupestres declaradas patrimonio mundial de la Unesco. Este proyecto busca conservar y potenciar las pinturas rupestres de ese entorno cultural como un bien patrimonial atractivo con fines turístico-culturales .
Textos: JUAN E. PRADES BEL.
Imágenes: ©juanemiliopradesbel.

domingo, 28 de septiembre de 2014

CENTRE D'ESTUDIS DEL MAESTRAT

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTORIES, PATRIMONIS I PAISATJES DE LES TERRES DEL MAESTRAT (CASTELLÓ):
JUAN EMILIO PRADES BEL
XIV JORNADES D’ESTUDI DEL MAESTRAT, A CEL-LEBRAR EN TÍRIG I LES COVES DEL VINROMÀ, ELS DIES 3, 4 I 5 D’OCTUBRE DE 2014
El Centre d’Estudis del Maestrat, és una entitat sense ànim de lucre, que des de fa més de 30 anys, treballa per difondre la cultura i el patrimoni de la comarca del Maestrat. Cada dos anys desde el Centre d’Estudis del Maestrat es convoquem unes JORNADES D’ESTUDI DEL MAESTRAT, que de manera itinerant organitze el C.E.M. amb el recolzament dels Ajuntaments interessats en col.laborar en aquesta festa de la cultura de les comarques del Maestrat . Enguany les XIV Jornades d’Estudi del Maestrat, són a les poblacions de Tírig i Les Coves de Vinromà, els dies 3, 4 i 5 d’Octubre de 2014, l’assistència és gratuïta, i  qui s'inscriu i paga un bono com asisten a les jornades, te dret al material de les Jornades, a un lot de llibres del Centre d’Estudis del Maestrat i al dinar de cloenda.
 Imágenes: ©juanemiliopradesbel
Imágenes: ©juanemiliopradesbel
Imágenes: ©juanemiliopradesbel

domingo, 15 de junio de 2014

MEGALITO, TORREBLANCA, Juan E. Prades Bel

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL
Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel

lunes, 7 de abril de 2014

VESTIGIOS NATURALES DE LA TINENÇA DE BENIFASSÁ

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL
 

VESTIGIOS NATURALES DE LA TINENÇA DE BENIFASSÁ 

 ESCRIBE: JUAN EMILIO PRADES BEL
 En un día lluvioso del mes de marzo, quede con hacer una excursión senderista invitado por Alberto Marcoval vecino y natural de la Sénia y gran conocedor de los entornos rurales de la comarca y el parque de la Tinença de Benifassá, con especial predilección por las partes más abruptas de este territorio que corresponden a los términos municipales de la Pobla de Benifassá, Rosell, Vallibona y Castell de Cabres, tierras montuosas y salvajes que conforman la expansión actual del Parque Natural de la Tinença de Benifassà, un territorio para visitar enclavado en el corazón de una quebrada cordillera formando parte del gran macizo de los Puertos de Beceite, que comparten las Comunidades Autónomas de Aragón, Cataluña y Comunidad Valenciana. Los impresionantes parajes y paisajes de este macizo montañoso de la Tinença de Benifassá se debe a que confluyen geográficamente en el lugar los sistemas montañosos del Sistema Ibérico y la Cadena Costero Catalana . El resultado de esta concurrencia de fuerzas, ferocidad, voracidad y tensiónes entre descomunales masas continentales, ha dado lugar al modelado de un conjunto de sierras abruptas, que se repliegan aproximadamente entre los 400 metros sobre el nivel del mar de las cotas más bajas, hasta cimas que sobrepasan en mucho los 1.000 metros de altitud. A nuestro paso se abren a los ojos trayectos impresionantes, un espectáculo natural entre cortes estratigráficos y seccionadas rocas, y grandes moles de piedra erigiéndose altivas por encima de nuestras cabezas, impresionantes barrancos se abren a la vista vestidos de vegetación, simas y fallas y un paisaje geológico que se retuerce sobre los pliegues tectónicos, terrenos abiertos y diseccionados en canal por la furia de las aguas, presentándose la historia natural y geológica desnuda a las miradas, sobrecoge a quien entiende la fuerza de tanta magnitud obrada por la acción inmisericorde y creativa de la naturaleza y el paso del tiempo. Alberto me enseño unas formas impresas sobre las rocas que pisamos, que asevera esos moldes y oquedades como probables huellas de dinosaurios, no se si pertenecen a esas épocas pero si son huellas fosilizadas sobre esos estratos en su día fueron zona de paso transitada por animales de múltiples tamaños, abundando los ejemplos de megafauna de posibles vertebrados gigantes que pasaron hace millones por el lugar firmando su existencia con dáctil y pesado paso. Cuesta pensar sobre lo que fue antaño este suelo fresco de la pretérita senda hoy fosilizada dando evidencia de la huella de paso y existencia de extintos animales del pasado. Hacia las alturas la estratificación tableada que se eleva, dibujando una simetría en los cortes estratigráficos dispuestos en capas, formados por calizas y dolomías de la era mesozoica. Sobre nuestras cabezas el cielo raso hoy capotado y lluvioso sobre el barranco, un techo lítico hoy invisible y desaparecido, molido por la erosión tectónica y la erosión del paso torrencial de aguas, lo que hace sospechar también de los grandes desprendimientos habidos en estos canales, de secciones pétreas vertiginosas y descomunales descendidas desde las alturas, fenómenos que dificultan y alteran las lecturas del tiempo, los taludes de piedra de las riberas cortadas y los múltiples pliegues y fallas así lo denuncian y envuelven en una permanente confusión de datación, un sustrato de fenómenos geológicos que ha contribuido al modelado de estas montañas todavía crecientes. La mayor parte de estos bancos de piedra caliza que se pueden ver en estos parajes, se formaron cuando pequeños fragmentos de roca, arena, corales, conchas, esqueletos y restos de diminutos animales marinos se depositaron en el fondo para formar enormes pilas de sedimentos acumulados durante millones de años en el fondo de los mares y oceános Mesozoicos, masas de sedimentos superpuestos que a lo largo del tiempo se comprimieron y aglomeraron, creando capas de estratos con millones de años de antiguedad. Es curioso observar el paisaje de la Tinença de Benifassá, fijada sobre un terreno cárstico y erosivo, que ha permitido a la naturaleza modelar paisajes imponentes y singulares que sobrecogen al alma pensante. 
(Textos: Juan E. Prades Bel, 2014) Autor imágenes: Juan Emilio Prades Bel

domingo, 24 de noviembre de 2013

CABANES, ALBALAT Y MIRAVET

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por JUAN E. PRADES BEL.

CABANES, ALBALAT Y MIRAVET 
EN EL DICCIONARIO MIÑANO (AÑOS 1823-1829).

ESCRIBE: JUAN EMILIO PRADES BEL.
El Diccionario Miñano es una extensa y magna obra de recopilación de datos geográficos y estadísticos titulada Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. De la obra publicada es titular de la misma y autor adscrito de la iniciativa el intelectual, escritor y político Sebastián Miñano Bedoya nacido en Becerril de Campos (Patencia) el 20-1-1779, óbito en Bayona 6-2-1845, sus restos descansan en el viejo cementerio de San Sebastián.
Sebastián Miñano fue recopilando los datos estadísticos de toda la península ibérica, contó también con la ayuda de colaboradores en provincias. Miñano fue describiendo y relatando fidedignamente las particularidades geográficas y estadísticas de los pueblos de España y Portugal, la obra se compone de 10 tomos más un apéndice, escritos y publicados entre 1826-1829 para suscriptores.
En el Tomo II, página 219, Sebastián Miñano nos deleita con una breve descripción de la villa real de Cabanes y su extenso término municipal anexionado en el tiempo, y dice textualmente así (sic):
...Cabanes V. R. de España, provincia de Valencia, partido de Peñíscola, Obisp. de Tortosa, A.O. ,397 vecinos, 1,124 hab., 1 Parroquia, 1 hospital muy pobre.
Situada cerca del rio Seco, a distancia de 4 leguas de Castellón de la Plana, a la falda de una pequeña altura, delante del llano denominado comúnmente de Cabanes, en el cual hay un gran arco de piedra por debajo del cual pasa un camino; es sin duda monumento de algún triunfo en tiempo de los romanos.
Lo demás del término es montuoso y produce trigo, vino, algarroba, aceite y ganados. Están agregados a su término los despoblados de Miravete y Albalat desde el año 1575, y así llega hasta el mar, y en él está el Estanque de los Anades con su islote, que los gentiles dedicaron a la Diosa Minerva.
Tiene por armas un castillo con tres torres, dista 2 horas de Villafamés, 15 leguas de la capital, 6 S.O. de la cabeza de partido y 2 del mar. Contr.(contribuye con)32.585 rs.
Autor del texto Sebastián de Miñano y Bedoya, extraídos de su “Diccionario Geográfico Estadístico de España y Portugal. Tomo II, página 219.
Conclusiones por Juan E. Prades:
Sobre lo publicado sobre Cabanes por el ilustre Sebastián Miñano, lo que más me llama la atención del texto es la cita que hace sobre el Estanque de los Ánades, del cual menciona su islote, les resultara extraño a los vecinos actuales de la Ribera, pero esta referencia topográfica que refiere Miñano sobre que existía un pequeño islote, es una cita cierta, puesto que en mapas antiguos personalmente e podido ver este islote dibujado topográficamente sobre el papel, era una pequeña isla central rodeada por lámina de agua.
Miñána recoge y nos regala para nuestra historia la leyenda del nombre de este islote central del Estanque de los Ánades, y nos da la clave del saber que en tiempos pretéritos los gentiles (idólatras) dedicaron este accidente topográfico a la Diosa Minerva de la mitología romana, un topónimo mitológico del pasado que sobrevivió al paso del tiempo, que recogió Miñano en su diccionario.
(En los siglos XVIII-XIX, el adjetivo gentil o gentiles se aplicaba para designar o nombrar a las personas que no profesaban la religión cristiana, judía o monoteísta)
En la actualidad y realidad del siglo XXI ciertos hallazgos materiales, paleo-habitad, nomenclaturas y topónimos nos entroncan con un pasado ancestral con las épocas de la culturas ibérica y romana, unas gentes y pueblos antiguos que existieron asentados rodeando las tierras palustres, junto y en relación con la gran albufera preexistente al Estanque de los Ánades, dicha albufera estaba hace dos milenios abierta al mar, y era navegable, puesto que hasta el siglo XVIII pescadores con barca pescaban peces de mar en este interior. A juzgar por hallazgos materiales como terra sigillatta, campaniense, ánforas Almagro 51-C, romanas, greco-itálicas está relacionado con las actividades antrópicas del exterior e interior de la albufera, y con los asentamientos y fondeaderos de Torre de la Sal. La albufera de épocas pretéritas sería un fondeadero y puerto natural de mayor o menor grado y calado, donde los navegantes encontrarían refugio y clemencia en fechas de temporal, y amparo en donde pernoctar a las noches las embarcaciones de pesca, y los itinerantes barcos mercantes, dedicados a comercios y transporte naval de cabotaje.
Según la mitología greco-romana Minerva era la diosa de la Sabiduría y de la Guerra, y diosa del Olivo, era hija de Júpiter, el dios de dioses, y de Metis (hija de Océano). El dios Júpiter, se fijo en Metis, que era una ninfa de notable belleza, contemplándola Júpiter quedó prendado de ella, y para demostrarle su amor se la tragó, después de tragarse a la ninfa Metis (la prudencia), a Júpiter le sobrevino un terrible dolor de cabeza, y no se le ocurrió otra cosa que pedirle a Vulcano el dios del fuego y de los metales, que le golpeara con su hacha para abrirle su cráneo. Vulcano accedió y al hacerlo, una mujer armada y perfectamente protegida con armadura salió del interior de la cabeza de Júpiter, y así es como nació y vió la luz Minerva la diosa de la Guerra y de la Sabiduría. Minerva es también la diosa del Olivo, a raíz de un pelea entre ella y Neptuno dios de las aguas y los mares, ambos siempre en desacuerdo. Los dioses del Olimpo se reunieron para saber quién sería el protector de la futura ciudad de Atenas. El que consiguiera darle el regalo más útil a la ciudad, ganaría. Minerva ofreció un olivo mientras que Neptuno un caballo. El olivo fue considerado más útil porque les permitiría a los hombres vivir. Entonces ella se convirtió en la protectora de Atenas, que llevaría su nombre Atenea.
Addenda:
- Al Mar Menor de Cartagena. En la antigüedad en la isla hubo un templo consagrado a Baal Hammón, principal dios fenicio adorado por Cartago, que más tarde fue identificado por los romanos como Saturno.
- La existencia de un templo dedicado a una divinidad protectora como es Minerva podría ser una evidencia de la existencia y actividad de una instalación portuaria o fondeadero fluvial en el interior de la albufera de los Ánades.
- Las referencias aducen a aproximarnos a esos tiempos pretéritos del pasado histórico común greco-romano entrelazados y compartido por emanación del espacio terrenal y la protección divina de este territorio.
(J.E.P.B./La Ribera/Plana de Albalat/2013)


Autor imágenes: Juan E. Prades Bel

domingo, 10 de marzo de 2013

MATET, ALTO PALANCIA, CASTELLÓN

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:
Por: JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios). 
PROYECTO PUEBLOS, DE VALORACIÓN Y DIVULGACIÓN DE RECURSOS, CULTURA, HISTORIA Y PATRIMONIOS DE LA COMARCA DEL ALTO PALANCIA (CASTELLÓN, COMUNIDAD VALENCIANA, ESPAÑA).

LUGARES DE INTERÉS DE MATET, COMARCA DEL ALTO PALANCIA, CASTELLÓN.

Escribe: JUAN EMILIO PRADES BEL.

- Datos de Matet: altitud 600 metros snm.; extensión del término municipal 14,89 km2 ; 107 habitantes censados a cierre del año 2012.
- Ermita de Santa Bárbara en la cima del monte del Calvario.
- Iglesia Parroquial de San Juan Bautista.
- El Pilón de Matet, se trata de una torre defensiva de cuerpo cilíndrico,de origen medieval-islámico. Por la Disposición Adicional Segunda de la Ley 16/1985, este monumento está declarado Bien arquitectónico de Interes Cultural .
- Paisajes del interior del Parque Natural de la Sierra de Espadán.
- Visita al casco urbano, probar la gastronomia típica, consumir y comprar en los comercios locales, ayuda a regenerar la economia local.
- Veredas y caminos ganaderos medievales de trashumancia: Colada de la partida del Pilar, Vereda de las Balsillas, Colada del Morterico, Vereda de la Rápita del Collado, Vereda del Camino de Pavías.
- Rutas senderistas a traves del Parque Natural de la Sierra de Espadán.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Gaibiel, 3 km.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Pavías.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Alcudia de Veo.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Algimia de Almonacid, 4 km.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Villamalur
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Matet-Vall de Almonacid, 5 km.
- Parajes, montes y paisajes naturales de interés de Matet: las Salinas, partida corral de Caparreta, la Tejeria, la Carboneira, El Molino, Zoraique, Las Umbrias, Paitaya, monte del Morterico (862 metros), monte del Rector (855 metros), monte Carro (835 metros), Río Gaibiel, Rambla del Perrudo, Barranco de la Argotalla .
- Fuentes naturales de agua, manantiales nacientes más relevantes del término municipal de Matet: Fuente del Lentisco, Fuente del Espino, Fuente de los Burros, Fuente del Carro, Fuente que Nace.
- Otros elementos de interés antropológico: corrales, masías, arquitectura rural agropecuaria, cultura agraria de la piedra seca, la arquitectura popular, la silvicultura.
BIBLIOGRAFIA:
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Torás, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Pina de Montalgrao, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Barracas, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Bejís, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Pavías, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
(JEPB/TORREBLANCA,2013)

miércoles, 6 de marzo de 2013

HIGUERAS, ALTO PALANCIA, CASTELLÓN

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE TIERRAS CASTELLONENSES:
JUAN E. PRADES BEL PROYECTOMISPUEBLOS DE VALORACIÓN Y DIVULGACIÓN DE RECURSOS, CULTURA, HISTORIA Y PATRIMONIOS DE LA COMARCA DEL ALTO PALANCIA (CASTELLÓN, COMUNIDAD VALENCIANA, ESPAÑA).

VALUATION AND OUTREACH PROJECT RESOURCE: CULTURE, HISTORY AND HERITAGE

LUGARES DE INTERÉS DE HIGUERAS, COMARCA DEL ALTO PALANCIA, CASTELLÓN

JUAN EMILIO PRADES BEL
- Datos de Higueras: altitud 700 metros snm.; extensión del término municipal 11,80 km2 ; 57 habitantes censados a cierre del año 2012.
- Iglesia Parroquial consagrada a la Purísima Concepción.
- Horno Mudéjar del siglo XIII.
- Museo del pan.
- Fuentes naturales de agua, manantiales nacientes más relevantes del término municipal de Higueras: - Fuente de la Maricalva: Situada en el centro de la población mana agua natural desde los tiempos más remotos y es la verdadera señal de identidad de esta población. No se conoce que haya quedado sin manar agua nunca. Con sus más de 100 litros por minuto es una de las más importantes del término. - Fuente de la Salud: Situada a no más de quince minutos de agradable paseo, se encuentra este paraje a orillas del barranco de la Aguanaj. - Fuente de las Nogueras: Un lugar que como su nombre indica, en tiempos estaba bien rodeado de nogueras y pinares. Sus aguas aunque no son abundantes, son de una calidad exquisita. - Fuente Elvira: A más de 1000 metros de altura sobre el nivel del mar, podremos encontrar esta fuente que está enclavada en uno de los miradores más espectaculares de la Sierra de Espadán. - Las Balsillas: En la cima de la misma montaña donde se asienta la población, se encuentran estas balsas naturales desde donde se contempla una excelente panorámica. - Río Aguanaj: En poco más de 900 metros nos encontraremos con 14 fuentes naturales , dos de ellas de aguas calientes.
- Paisajes, fauna, flora, geología del Parque Natural de la Sierra de Espadán.
- Visita al casco urbano, probar la gastronomia típica, consumir y comprar en los comercios locales, ayuda a regenerar la economia local.
- Veredas y caminos ganaderos: el Cordel de los Contrabandistas.
- Grandes rutas senderistas por el interior del Parque Natural de la Sierra de Espadán.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Higueras-Caudiel, 7km.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Higueras-Montán.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Higueras-Pavías, 2km.
- Rutas cicloturísticas y senderismo rural : Higueras-Torralba del Pinar.
- Parajes, montes y paisajes naturales de interés de Higueras : Sierra de la Espina, Monte La Elvira (1028 m), montes Pico de la Rueda, El Picayo, Rodeno Alto, Alto de la Cruz, Alto la Sierra.
- Otros elementos de interés antropológico: puentes romanos, corrales de ganado, masías, arquitectura rural agropecuaria, arquitectura popular de la piedra seca.
BIBLIOGRAFIA:
-CAVANILLES PALOP, Antonio José(1795-1797): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia. / Por don Antonio Josef Cavanilles, Madrid, 1795-1797.
-LÓPEZ PIÑERO, José Mª(2009): Las plantas del Alto Palancia, medicinales, venenosas o meras supersticiones. Editor J.M.López 2009.
- Asociación cultural ARTEA, http://www:pavías.com.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Pradas-San Agustín/Albentosa, aldeas del sexma del Campo de Sarrión y de la Comunidad de Aldeas de Teruel. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y patrimonios comarca Gúdar-Javalambre, Teruel, Aragón. Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage.
-PRADES BEL, J.E.(2013):Lugares de interés del término de San Agustín: El puente medieval sobre el río Barruezo, Mases y Tamboril, San Agustin. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca Gúdar-Javalambre, Teruel, Aragón, 2013.
PRADES BEL, J.E.(2013):Lugares de interés del término de San Agustín: Castillo de Pradas, torre de la Baronía de Escriche, Mases y Tamboril, San Agustin. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca Gúdar-Javalambre, Teruel, Aragón, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Matet, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Torás, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Pina de Montalgrao, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Barracas, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Bejís, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
-PRADES BEL, J.E.(2013): Lugares de interés de Pavías, Castellón. ProyectoMisPueblos de valoración y divulgación de recursos, cultura, historia y patrimonios de la comarca del Alto Palancia (Castellón, Comunidad Valenciana, España). Valuation and outreach project resource: culture, history and heritage, 2013.
(JEPB/TORREBLANCA,2013)