Translate

miércoles, 14 de abril de 2021

L'ANTIGA "VOLTÀ DELS QUINTOS" DE XERT PELS MASOS DE LA BARCELLA,.

(Serie): GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES.

(Temàtiques): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

 L'ANTIGA TRADICIÓ DE LA "VOLTÀ DELS QUINTOS" DE XERT PELS MASOS DE LA BARCELLA, 1860-1960.

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domènec, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (1860-1960) m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i les costums, i la cultura folklòrica, familiar i de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil-lenari deixat caure en l'oblit etern, "in memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique a l'antiga Voltà dels Quintos del poble de Xert, que tradicionalment cada any en entrar en quintes la colla de xics afectats per esta obligació amb l'estat (la quintà aprox. solia ser d'una dotzena de xics, variable d'uns 10 a 15), estos feien una ronda a peu pels masos de la Barcella, tota la voltà per les masies del terme durava una setmana, esta activitat era una tradició arrelada a partir de l'any 1768, la finalitat era aconseguir donatius dels veins abans de la marxa del quintos al servei militar obligatori, en passar pels masos se'ls convidava als quintos, i els feien una invitacio senzilla de convoi en forma de alguna beguda i aliments in situ, i uns donatius o regals per endursels, en diners o en especies: pataques, arròs, un grapat de llegums (pésols, sigrons, fesols, faves) ous, oli, tomaques, pastes dolçes, galletes, cansalá, botifarres, formatges, conills, vi…, de tot un poc de lo que humildement produien per aquells anys de postguerra (del anys 40 al 60), i tot era agrait pels Quintos, que poc a poc anaven onplint cistelles i sacs que cadascú d'ells portava. Tots els recursos arreplegats per les donacións dels veins, els destinaven els quintos per a fer la festa de la Quintà, dinars i sopars entre tots unit en germanor colectiva, com a festes de despedida del poble i de la separació del seu entorn natural.

ANAR A LA MILI: Anar a la mili al llarg dels segles XVIII i XIX, sempre era un drama familiar, i una incertesa el futur del soldat , marcat per l'obligació, la separació de l'entorn, les distàncies i per les exposicions al perills militars del soldat, sobretot en temps de guerres (les guerres de independencia hispanoamericanes, guerra d'Independencia, les tres guerres carlistes, la guerra de Independencia, guerra de Filipinas, guerra de Cuba,...) i en els perillosos destins d'ultramar (Àfrica, Sàhara, Cuba, Sudamerica, Canàries,...), un percentatge elevat de soldats solien morir durant el servici militar i no tornaven a casa, una majoria de les defuncions eren per malalties i epidemies que causaven grans estragos entre la tropa.

Encara que el Servei Militar Obligatori en Espanya des de decembre de l’any 2001 ha desaparegut, però com a tradició popular, la festa dels quintos en molts de pobles continua vigent i adaptat als nous temps i ara hi ha "quintos i quintes" i a la seua manera procuren mantenir estes tradicions amb ajuda i col-laboració de tots els veïns, és el cas de pobles veïns com les Coves de Vinromà, Benassal, Canet lo Roig,….

MENJARS DE QUINTOS: Paella dels quintos, Pataqueta de quintos, tombet de quintos, conill en mullà, tortilletes de quintos, ous fregits en apanyos, formatge fregit, ...

EL BORREGO DELS QUINTOS:

LA TRADICIÓ DE LA VOLTA DE QUINTOS (1768-2001): A Espanya, es deia quintos als joves que en complir la majoria d'edat s'anaven a fer el servei militar obligatori, aquells joves que durant l'any compliran 18 anys es reuneixen per a celebrar una festa que durava un cap de setmana a una setmana sencera. Fa anys, els jóvens xics que entraven en quintes, eren citats per la caixa de reclutes a l'ajuntament de la seua localitat per a la tradicional revisió física als quintos, medir i pesar als quintos, pel metge del poble i antigament sortejar destino. Als pobles de Xert i Canet, era costum fer les rondes per part dels quintos que eren cridats a files. La “Volta de Quintos” se celebren recorrent tots els carrers i masos del poble acompanyats d'una xaranga i manejant instruments insòlits per a fer ruido, xera i remor de quintos, i la corresponent súplica…

“Senyora ama..., els quintos, la voluntat per a la paella”.

“Amos…els quintos, per la voluntat”.

REFRANERO POPULAR:

- Hijo quinto sorteado, hijo muerto y no enterrado.

- Quinta, enganche y escorpión, muerte sin extrema unción.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

VERSETS I CANÇONS POPULARS DE LA BARCELLA, LLETRES:

- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 1ª etapa: ....Del mas d'en Sanz al Planxové, continuant per el mas de la Fam, del mas de Cruella al Mas del Corral del Coll, del mas dels Domenech al Mas Nou, del mas d'en Planvilà a Lo Solanet, per l'Aubaga al mas de Melsa i el soparet... y música i jotes, perquè i vivien en eixe mas, dos afamats músics dels bureos (llaud, guitarró, veus), eren dos germans (els pavesos o pavets de malnom).

-LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 2ª etapa: ...Del mas de Melsa a Sant Marc, seguim pels Fontanals, del mas del Forat als Masos, del mas d'Ortí al mas d'en Rei, del mas de Nogues al de Toríbio, i Enroig, soparet i a fer nit .

L'ORIGEN DELS QUINTOS: Els quintos eren els jóvens que entraven en les anomenades Quintes que era un sistema de reclutament utilitzat desde 1768, i al llarg del segle XIX fins a l'any 1912, pel qual havia de prestar servei militar un cinqué dels homes en edat per a fer-ho, que es designava per sorteig. El reclutament podia evitar-se pagant una exempció o enviant a una altra persona en substitució, per la qual cosa els joves de la classe alta podien evitar anar a files. En 1912, el govern presidit pel liberal José Canalejas planteja un canvi profund en el sistema de reclutament de les quintes. El nou sistema va acabar amb la possibilitat d'evitar el servei militar, i s'obliga a la realització del servei personal, suprimint la redempció en diners i la substitució.

CREACIÓ DE LES QUINTES EN L'ORDENANÇA MILITAR DE CARLES III DE L'ANY 1768: Esta ordenança indicava que un de cada cinc homens d'Espanya, en edat entre 16 i 40 anys havia de dedicar-se obligatoriament a la vida militar durant uns anys. Este sorteig es realitzava durant les primeres setmanes de gener per un reclutador militar que acudia als pobles a seleccionar als homens que durant un mínim de 8 anys havia d'atendre el servei militar i abandonar a la seua família, amics, núvia,...Quant aplegava este dia trist del reclutament, significava que diversos habitants del poble marxaven i potser per sempre. A causa d'això, cada any es creava una germanor de afinitat entre els joves (els quintos) que encara desconeixien el seu destí i que encara no sabien si es quedarien al poble o haurien d'anar al servei militar.

REALS ORDENANCES DE 1768: Les “Ordenances de Sa Majestat per al règim, disciplina, subordinació i servei dels seus "exércitos", dictades per Carles III en 1768, estaven dirigides a l'Exèrcit de Terra, encara que també van ser aplicades a l'Armada i adaptades per l'Exèrcit de l'Aire a partir de la seua creació ja en el segle XX. Encara que el pas del temps, la transformació dels Exèrcits i la normativa van deixar obsoletes la major part de les Ordenances de Carles III, alguns dels seus principis morals més intemporals han continuat estudiant-se en les acadèmies militars fins a ben avançat el segle XX.

(CONTINUARA)

PANORÀMIQUES DE LA BARCELLA: 



 


Mas de Bel.




Vicent Domenech Bel en la Moleta Redona.







ARCHIVO, LOS QUINTOS Y LAS RONDALLAS: 

Imágenes ilustrativas de las fiestas de los quintos (España), de mitad del siglo XX:




No hay comentarios:

Publicar un comentario