Translate

miércoles, 14 de abril de 2021

L'ANTIGA "VOLTÀ DELS QUINTOS" DE XERT PELS MASOS DE LA BARCELLA,.

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

Per: JUAN E. PRADES BEL (Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), 1860-1960.

 "L'ANTIGA TRADICIÓ DE LA "VOLTÀ DELS QUINTOS" DE XERT PELS MASOS DE LA BARCELLA, 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domènec, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (1860-1960) m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i les costums, i la cultura folklòrica, familiar i de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil-lenari deixat caure en l'oblit etern, "in memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique a l'antiga Voltà dels Quintos del poble i terme de Xert per a "la Captà", que tradicionalment cada any en entrar en quintes la colla de xics afectats per esta obligació amb l'estat (la quintà aprox. solia ser d'una dotzena de xics, variable d'uns 10 a 15), estos feien una ronda a peu pels masos de la Barcella, tota la voltà per les masies del terme durava una setmana, esta activitat era una tradició arrelada a partir de l'any 1768, la finalitat era aconseguir donatius dels veins abans de la marxa del quintos al servei militar obligatori, en passar "captan" pels masos se'ls convidava als quintos a passar, i els amos feien una invitacio senzilla de convoi i paraven taula en forma de alguna beguda de licor i aliments in situ (pastes dolçes i galletes), i uns donatius o regals per endursels, en diners i en especies: pataques, arròs, un grapat de llegums (pésols, sigrons, fesols, faves) ous, oli, tomaques, pastes dolçes, galletes, cansalá, botifarres, formatges, conills, vi…, de tot un poc de lo que humildement produien per aquells anys de postguerra (del anys 40 al 60), i tot era agrait pels Quintos, que poc a poc anaven onplint les cistelles i els sacs que cadascú d'ells portava. Tots els recursos arreplegats per les donacións dels veins, els destinaven els quintos per a fer la festa de la Quintà, dinars i sopars entre tots unit en germanor colectiva, com a festes de despedida del poble i de la separació del seu entorn natural.

ANAR A LA MILI: Anar a la mili al llarg dels segles XVIII i XIX, sempre era un drama familiar, i una incertesa el futur del soldat , marcat per l'obligació, la separació de l'entorn, les distàncies i per les exposicions al perills militars del soldat, sobretot en temps de guerres (les guerres de independencia hispanoamericanes, guerra d'Independencia, les tres guerres carlistes, la guerra de Independencia, guerra de Filipinas, guerra de Cuba,...) i en els perillosos destins d'ultramar (Àfrica, Sàhara, Cuba, Sudamerica, Canàries,...), un percentatge elevat de soldats solien morir durant el servici militar i no tornaven a casa, una majoria de les defuncions eren per malalties i epidemies que causaven grans estragos entre la tropa.

Encara que el Servei Militar Obligatori en Espanya des de decembre de l’any 2001 ha desaparegut, però com a tradició popular, la festa dels quintos en molts de pobles continua vigent i adaptat als nous temps i ara hi ha "quintos i quintes" i a la seua manera procuren mantenir estes tradicions amb ajuda i col-laboració de tots els veïns, és el cas de pobles veïns com les Coves de Vinromà, Benassal, Canet lo Roig,….

MENJARS DE QUINTOS: Paella dels quintos, Pataqueta de quintos, tombet de quintos, conill en mullà, tortilletes de quintos, ous fregits en apanyos, formatge fregit, pernil...

ELS BORREGOS DELS QUINTOS: Era tradició dels quintos aparaular als pastors del poble un "borrego" o una cabra per a la festa que pagaven en els diners que recol·lectaven en la "Voltà", lo més apreciat per la seua carn era a ser possible que fos femella per què la carn és més bona d'estes, y si era possible que fora ovina siga borrega o maxorra o ovella grana gorda, la matava el carnisser i la partia i arreglava  adequadament per a el rendiment i profit, i poder torrar i guisar els quintos, i en esta carn feien les torrades i les carns al tombet, i la pataqueta grossa típica de la setmana de la festa.

LA TRADICIÓ DE LA VOLTA DE QUINTOS (1768-2001): A Espanya, es deia quintos als joves que en complir la majoria d'edat s'anaven a fer el servei militar obligatori, aquells joves que durant l'any compliran 18 anys es reuneixen per a celebrar una festa que durava un cap de setmana a una setmana sencera. Fa anys, els jóvens xics que entraven en quintes, eren citats per la caixa de reclutes a l'ajuntament de la seua localitat per a la tradicional revisió física als quintos, medir i pesar als quintos, pel metge del poble i antigament sortejar destino. Als pobles de Xert i Canet, era costum fer les rondes per part dels quintos que eren cridats a files. La “Volta de Quintos” se celebren recorrent tots els carrers i masos del poble acompanyats d'una xaranga i manejant instruments insòlits per a fer ruido, xera i remor de quintos, i la corresponent súplica…

“Senyora ama..., els quintos, la voluntat per a la paella”.

“Amos…els quintos, a per la voluntat”.

REFRANERO POPULAR:

- Hijo quinto sorteado, hijo muerto y no enterrado.

- Quinta, enganche y escorpión, muerte sin extrema unción.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

VERSETS I CANÇONS POPULARS DE LA BARCELLA, LLETRES:

- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 1ª etapa: ....Del mas d'en Sanz al Planxové, continuant per el mas de la Fam, del mas de Cruella al Mas del Corral del Coll, del mas dels Domenech al Mas Nou, del mas d'en Planvilà a Lo Solanet, per l'Aubaga al mas de Melsa i el soparet... y música i jotes, perquè i vivien en eixe mas, dos afamats músics dels bureos (llaud, guitarró, veus), eren dos germans (els pavesos o pavets de malnom).

-LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 2ª etapa: ...Del mas de Melsa a Sant Marc, seguim pels Fontanals, del mas del Forat als Masos, del mas d'Ortí al mas d'en Rei, del mas de Nogues al de Toríbio, i Enroig, soparet i a fer nit .

L'ORIGEN DELS QUINTOS: Els quintos eren els jóvens que entraven en les anomenades Quintes que era un sistema de reclutament utilitzat desde 1768, i al llarg del segle XIX fins a l'any 1912, pel qual havia de prestar servei militar un cinqué dels homes en edat per a fer-ho, que es designava per sorteig. El reclutament podia evitar-se pagant una exempció o enviant a una altra persona en substitució, per la qual cosa els joves de la classe alta podien evitar anar a files. En 1912, el govern presidit pel liberal José Canalejas planteja un canvi profund en el sistema de reclutament de les quintes. El nou sistema va acabar amb la possibilitat d'evitar el servei militar, i s'obliga a la realització del servei personal, suprimint la redempció en diners i la substitució.

CREACIÓ DE LES QUINTES EN L'ORDENANÇA MILITAR DE CARLES III DE L'ANY 1768: Esta ordenança indicava que un de cada cinc homens d'Espanya, en edat entre 16 i 40 anys havia de dedicar-se obligatoriament a la vida militar durant uns anys. Este sorteig es realitzava durant les primeres setmanes de gener per un reclutador militar que acudia als pobles a seleccionar als homens que durant un mínim de 8 anys havia d'atendre el servei militar i abandonar a la seua família, amics, núvia,...Quant aplegava este dia trist del reclutament, significava que diversos habitants del poble marxaven i potser per sempre. A causa d'això, cada any es creava una germanor de afinitat entre els joves (els quintos) que encara desconeixien el seu destí i que encara no sabien si es quedarien al poble o haurien d'anar al servei militar.

REALS ORDENANCES DE 1768: Les “Ordenances de Sa Majestat per al règim, disciplina, subordinació i servei dels seus "exércitos", dictades per Carles III en 1768, estaven dirigides a l'Exèrcit de Terra, encara que també van ser aplicades a l'Armada i adaptades per l'Exèrcit de l'Aire a partir de la seua creació ja en el segle XX. Encara que el pas del temps, la transformació dels Exèrcits i la normativa van deixar obsoletes la major part de les Ordenances de Carles III, alguns dels seus principis morals més intemporals han continuat estudiant-se en les acadèmies militars fins a ben avançat el segle XX.

DATOS DE LAS MASÍAS DE LA BARCELLA EN EL CENSO DEL AÑO 1895.

Origenes y antecedentes familiares de Juan E. Prades Bel, procedentes en más o menos grado emparentado con la mayoría de las masías de la Barcella (Xert), y directamente vinculado familiarmente en todas las ascendencias con el Mas dels Doménech, mas del Corral del Coll, mas del Planxové y Mas dels Bels.

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Bels (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de família que corresponen a cinc cases del mas: Ramón Bel Ferreres de 67 años, José Bel Vives de 29 años, Pascual Bel Beltrán de 52 años, Luis Bel Romeu de 55 años, Joaquín Bel Beltrán de 29 años.

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Doménech (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de familia que corresponen a cuatre cases del mas: Pascual Doménech Beltrán de 74 años, Andrés Doménech Bel de 49 años, Pedro Doménech Guardiola de 44 años, Joaquín Bel Ferrer de 30 años.

BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

(CONTINUARA)

PANORÀMIQUES DE LA BARCELLA: 



 


Mas de Bel.




Vicent Domenech Bel en la Moleta Redona.







ARCHIVO, LOS QUINTOS Y LAS RONDALLAS: 

Imágenes ilustrativas de las fiestas de los quintos (España), de mitad del siglo XX:



Gent de la Barcella i els seus descendents.


No hay comentarios:

Publicar un comentario