Conocer Castellón: L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC DE LA BARCELLA I L'ANTIC TERME MEDIEVAL DE LA BARCELLA (XERT/CHERT).

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

Per: JUAN E. PRADES BEL, "pragmàtic" ("Espigolant Cultura": taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DEL ANTIC TERME DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ).

"L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC, UBICADA EN L'ANTIC TERME MEDIEVAL DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT/CHERT)".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, van dedicats a la memória dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memóries d'un fons documental autobiogràfic facilitat per Angeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare, va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural, folklòric i familiar a l'entorn rural i agropecuari de les masies del Barranc de la Barcella i dels termes i pobles de Xert i Canet lo Roig. Els seus records nítids de família i origen, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i costums (temàtiques con: "els bureos", les matances, les comunións, la ronda de quintos, les albades, les festes a Xert, les festes a Canet, la festa de Sant Marc, el Carnaval, la escola de la Barcella, la gastronomia popular, el recapte, la colá, el formatge, l'agricultura, la ramaderia, la pataqueta de quintos,...) d'un territori abans molt viu, avui dia silenciós i adormit d'ànima baten, esperant el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació etnogràfica de portes overtes de la Barcella i dels seus habitants, "in memoriam". ¡Así, sea!.

INTRODUCCIÓ: El article, d'esta ocasió, el dedique al primer referent de la partida, i l'emblema més rellevant del territori, que és l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, un temple construit sobre o al lloc de dos edificis religiosos anteriors, la meua mare (Angeles Bel Domenech), va anar a l'escola rural de l'ermita i mas de Sant Marc, i la única escola que varen coneixer, tan ella, com els seus tres germans i la resta de xiquets i xiquetes dels masos de la Barcella.

EL TERRITORI DE LA BARCELLA: La Barcella, en l'actualitat és una partida rural del terme municipal de Xert/Chert, a la comarca del Baix Maestrat (Castelló), és tracta d'un territori de l'Antic Regne de València enclavat dins d'una vall tancada que te forma seudocircular, confrontant per l'Est amb el terme de Canet lo Roig. Com a patrimoni rellevant resalta en el territori, en l'eix central un referent vertebrador i equidistant, al que porten i arriven tots els camins del territori, és tracta de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, esta santa edificació s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix en mixt del territori de l'antic terme de La Barcella, l'indret queda encauat en una vall muntanyosa, ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades formades en l'era Juràssica.

NOMS I TOPÒNIMS DE REFERENCIES GEOLÓGIQUES DE LA BARCELLA: Mola Murada, la Mola Llarga, mola del Curolló, Roca del Mixtdía, la Moleta Redona, mola de Xert, mola de l'Enceloni, la Roca Mercadera, la Tossa, mola del Grau, mola Jovera, mola del mas d'en Rei, la Serra del Turmell, Monte del Turmell, la Comanegra, la Talaiola, Cingle de la Gotellera, La Selleta, Monte Gordo, Montes Blancs dels carasols del Mas dels Ous, Moletes Altes, Penya Blanca, barranc de l'Ós, barranc dels Cocons, rambla i barranc de la Barcella, barranc Fondo, barranc dels Abellarets, barranc de la Tea, barranc dels Ferreres, barranc de les Comes, Font de les Piques, Font de la Barcella al barranc detrás de la ermita, Cingle de l'aigua,...).

LES DIMENSIONS DE LA BARCELLA: El territori d'influència social i de moviments pedestres habituals dels habitants per la vall (terres de cultiu, terres de pastura i distancies a cubrir entre masos veïns), dibuixa un circul perfecte d'uns 3500 metres de diàmetre, i una superfície de "terreno" d'unes 3000 hectàrees, amb tot, queda conformat un territori i paisatge únic, i un racó històric-agropecuari d'origen medieval de gran bellesa natural, amb fortes arrels històriques i culturals, i unes vivencies a punt de sucumbir, motiu que me impulsen a dedactar la memòria.

L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC DE LA BARCELLA: Amb anterioritat a l'actual ermita de San Marc i Sant Pere, existía al lloc una altra església més arcaica consagrada a Sant Pere, del tipus arquitectònic anomenat esglésies medievals de reconquesta, de esta ermita desapareguda la seua imatge va ser dibuixada sobre un retaule gòtic renaixentista, on queda impresa, i el retaule va ser fotografiat, i l'imatge forma part de l'arxiu Mas. Este antic temple esmentat, va ser la parròquia del municipi medieval de La Barcella, un llogaret al qual el Rei Alfons XII va concedir Carta Pobla en l'any 1192 fent donació del lloc a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. En una visita pastoral del bisbe de la diòcesi de Tortosa Luis García Mañero a les terres de l'antic municipi de la Barçella en l'any 1762, constata l'estat d'abandó de l'antic temple medieval, i exigeix la construcció d'un nou edifici. Les obres del nou temple començaren en l'any 1770, amb disseny i direcció de les obres per l'arquitecte Joan Barceló natural de Alcalá de Xivert, ajudat pel seu germà menor Josep Barceló i per Josep Carrascosa de Sant Mateu; quedaren acabades les obres a les primeries de l'any 1779, ja que va ser beneït el nou temple el 15 de febrer de 1779. L'actual ermita que veiem al lloc és d'estil barroc, i està consagrada als apòstols Sant Pere per l'advocació original del ántic temple de reconquesta, i a Sant Marc. Es coneix l'ermita més amb el nom de Sant Marc, que amb el nom de Sant Pere.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

JOAN BARCELÓ, va ser l'arquitecte i mestre d'obres i constructor de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella: Joan Barceló (va naixer en Alcalà de Xivert, (1712- 1790/1792), fou un important arquitecte barroc valencià. Fill de Josep Barceló, mestre d'obres i picapedrer també, exerceix el seu mestratge en les comarques septentrionals del País Valencià. Josep Barceló, i els seus fills Josep menor i Joan el major, es traslladen en 1735 a Sant Jordi per haver aconseguit el contracte per a construir l'església i el campanar. La traça de la fàbrica pot haver estat obra de Joan. Allí treballaran els tres Barceló fins a l'acabament de l'església, en 1756, i del campanar, en 1759. Va construir o treballar parcialment en l'església de Sant Jordi, en l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, y en la construcció de la capella de Sant Climent en l'església arxiprestal de Sant Mateu, en l'església d'Alcalà de Xivert on va ser elegit per acabar l'església. Allí realitza el projecte de la façana, i dirigeix la construcció de la façana i la cúpula durant el període de 1746 a 1766. En 1784 fou elegit per a projectar i construir la torre campanar de l'església d'Alcalà de Xivert, agafant com a model la torre campanar de l'església de Santa Caterina de València. Entre 1770 i 1779 apareix dirigint la construcció de la actual ermita de Sant Pere de la Barcella de Xert, ...

NOMS I TOPÓNIMS D'ALGUNS DELS MASOS I CASES DE LA BARCELLA I LIMÍTROFES: mas de Comport o Comporta, mas d'Absencia o d'Ausencia, mas de l'Aubaga, mas de Barganya, mas del tío Marcos, mas dels Bels, mas d'Ernesto Domenech i Josefina, mas de Melsa, mas dels Ous, mas dels Domenech, masos dels Fontanals o alqueria dels Fontanals (15 cases, 45 veins antes de la Guerra Civil 1936-1939), mas de Constancia Bel Domenech i Vicente Domenech, mas dels Masos, mas de Sant Marc, mas Nou, mas del Coll, mas de Candro, mas de Lo Solanet, mas del Forat, mas de Montañes, mas de la Tirijana, mas del tío Vicent d’Andreu, mas de Basilio, mas de l'Astelat, mas de Pasavant, mas del Planxové o d'en Bearri o Bayarri, mas de la Fam, mas de Bel, mas de Cruella,…

BIBLIOGRAFIA:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El "pernil gust de sutxa (sutja)", la "sesina d’ovella" de l’antic terme de la Barcella (Xert / Chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "gastronomia popular del territori de la barcella i xert, informació sobre la vida rural en els masos de la barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la barcella i xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

POEMA A L'ERMITA DE SANT MARC DE LA BARÇELLA (JEPB,2012)

"L'ermita de Sant Marc és tan blanca i bonica

i per fora pareix un castell

el veïns de la Barcella l'adoraven

tocava matines als quatre vents

avui dia tan sols perviu silenci i sentiment

per la terra, la vall, el barranc i la gent" "in memoriam".

(JEPB, Diumenge de Rams, 1- 4-2012).

IMATGES I PANORÁMIQUES DE LA BARCELLA: