Translate

viernes, 2 de abril de 2021

L'OLLA DE RECAPTE DE LA VALL DE LA BARCELLA, 1860-1960..

 GENT, COSTUMS, FOLCLORE, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), RECORTS DE VIDA 1860-1960.

"L'OLLA DE RECAPTE DEL ANTIC TERME DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

Mas dels Bels.
AGRAÏMENTS: Este article sobre l'olla de recapte, és un integrant més que be a engrossar un nou capitúl a la sèrie d'articles de "Espigolant Cultura" sobre el territori del antic terme la Barcella de Xert, són textos de tints autobiogràfics, i tots els treballs estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la partida rural, de la vall, del barranc i de l'antic terme medieval de la Barcella de Xert, el temps de recopilació de la vida i les tradicions sobre La Barcella comprèn el periode de dista de 1860 a 1960. Els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (servidor Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies i families de la Vall del Barranc de la Barcella, concretament dins de la família genealògica Doménech-Jovaní, Bel-Doménech, Bel-Carbó, Jovaní-Guardiola, Jovaní-Fonollosa, Guardiola-Beltrán...., Este territori de La Barcella és un lloc remot ubicat entre els termes i pobles de Xert i Canet lo Roig. Els records nítids de família de la meua mare, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria de la vida i costums del lloc ón és va criar, i la cultural popular compartida de la gent d'este territori abans molt viu, plé de persones, de piquerols, de belits i de veus com el seu propi nom de Barcella indica. Contrariament avui dia del segle XXI és un territori silencios i adormit que espera pacientment el retorn dels seus mentors i anyora el remor de les veus dels antics habitans, als quals anirem recordant en estos d'articles de divulgació de portes overtes de La Barcella, "In Memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, va dedicat a un dels emblemes gastronòmics dels antics habitans de la Barcella, estime que tal volta es el cuinat autárquic més rellevant del territori pel que fa a l'ús, consum i estimació, és tracta de l'olla o olleta de "recapte de la Barcella", es un plat de cullera de consum corrent de diari, un plat de calent senzill i sense romanços ni complicacions, amb els ingredients que se tenien a disposició al hort i al avast o a má per la casa, l’únic ingredient forani era l’arròs, pel que s'anomenava també "recapte d'arròs", per a distinguir de quant no tenien este cereal, per suplir és carregava l'olla mes reforzada de pataca o de vegades tan sols escudellaven caldo i es feien sopes de pà. El recapte es un plat que inclou verdures (col, cardets, nap), llegums (fessols o cigrons o tot junt), ossos i diferents carns d’olla, embotits (botifarres) i de normal l'arròs, com algo casi imprescindible en el recapte com Deu mana quant es podía comprar arròs. El recapte és un consistent plat únic, barat i complet, durant el centenar d'anys esmentats del que tenim memória compartida oral i física, esta olla va ser molt popular, degut a la llarga cocció necessària per a la seua preparació d'unes dos hores, és podia extreure tota la substància, als humils talls de carn i a uns simples ossos, i amb la resta dels recaptes avocats a l'olla (pataques, oli, llegums, verdures...), quedaba un plat molt complet.

EL RECAPTE DE LA BARCELLA: El recapte de la vall de la Barcella podria dir que és una olla típica molt valenciana, amb el valor afegit de que l'ingredient més apreciat i estimat a les masíes era l'arros per ser un cereal més facil de coure que el blat que també s'en feia de recapte de blat. El recapte es un plat molt auster, el que diríem un plat de diari, era costum que l'olla és coguera amb les racions suficients per a dos sentades a taula per alimentar a tots els membres de la familia (per a consumir a la nit i al migdia), era sense duptes, el cuinat més quotidià, versàtil i el més estès pels masos de l'antic Terme de la Barcella, és una olla que antigament era habitual vore a la taula modesta de les famílies de estos masos, juntament amb un plat d'olives, l'apreciat pa de casa per a ferne sopes, un barral d’aigua i un porró de vi, i ameles i figues seques de postres. El nom de recapte ve a significar en español "recaudació", i era el que les mestresses de cada casa feien "... vaig a buscar els recaptes ...", era procurar recaptar els ingredients que pogueren tindre a disposició en cada època, per a poder ficar l'olla del día al foc, el primer tràfec era anar a fer una visita a l'hort, a collir fulles de col, de bleda, cardets o altres fulles tendres (de remolatxa), o fesols tendres o pataques noves, o un nap...; la "recaudació" d’aliments de la mestressa i ama, continuava a la casa, a rebuscar els recaptes més saborosos, unes tallades del “perol del frito”, unes tres cullerades d'oli, unes botifarres seques o de no tenir-ne de preparades, l'ama acudia al "perol de les botifarres conservades en frito", uns ossos salats rebuscats en l’arca o artessa de salar (la salera), un tros de cansa-la blanca salà penjada al rebost, un sis litros d’aigua de la cisterna, fesols o cigros secs remullats del dia anterior (12 hores com a mínim), les pataques de la sitja, l'arròs, ... Eren tot un seguit de passos, que confluïen tots a la vora del foc i amb l'olla de test o l'olla de ferro colat al damunt dels ferros rossents del foc, ficats damunt d'unes brases xisporrotejants; cap a l’olla anaven acolan tots els ingredients arrivats, i amb l'arrencada del bull de l'aigua, començava les simfonies d'olors del recapte, adobat per l’olor del fumet de la fusta creman, i la calentor de l'allar, amb tot s'impregnava l'ambient d'una simfonia de ritual Santer, i de aromes senzills i humils, agradables i esperançadors, per a la subsistència elemental d'unes vides dures, i molt honrades en el treball, aguerrides i adobades per una climatología dura, i per la vida rural al camp rascant de sol a sol, caldejats de treballs durs, i sobrepassats de valens esforços sobrehumans, que cal agrair i admirar a les persones d'aquells temps pel seu afàn de superació, senzills en la vida i en el comportament, marcats per la falta de recursos económics i la falta de mecanización y la falta de transports, els comportava mantindres en una económia autàrquica i aferrats al territori, en estos llocs tan distans dels pobles i dels recursos urbans, al masos menjaven el que eren capaços de produir, o de intercanviar amb "les rebudes i fruits" del aferrim treball productor de artesanies i productes agropecuaris. 

INGREDIENTS DE L'OLLA DE RECAPTE DE LA BARCELLA: 300 grams de cigrons secs (o fesols), arròs, tres cullerades soperes d’oli d'oliva, 5 o 6 pataques, verdures de fulla, carn del perol del frito (costella, un tall per comensal), 300 grams d'ossos salats de porc (orella, peu, espinàs, os del pernil), cansalada salada, botifarra una per comensal, 2 o 3 litres d'aigua, sal.

VARIACIONS OPCIONALS I OCASIONALS DELS INGREDIENTS PER A FER EL RECAPTE: verdures de fulla, naps, fulles de remolacha, una cabeza d'alls, una seba, carn de corder del pit o braset, safra, carn de bou, fulles de col (recapte de col de capdell, de topo o col rulleta d'hivern), bleda (recapte de bleda) o cards (recapte de cardets). Llegums amb fesols o cigrons (en la Barcella era habitual fer l’olla de recapte amb cigrons, llegum del qual eren molt bons productors, els cigrons volien molt el terreno, de fesols plantaven la varietat de "fesols carics").

OBSERVACIONS, COURE FESOLS I CIGRONS:

CIGRONS: Els cigrons s'han de posar sempre a remull en aigua durant unes 12 hores, seguidament per a coure'ls cal tenir en compte el fet de ficar-los a l’olla sempre en l’aigua bullent o molt calenta, posats en aigua gelà no solen coures tan bé.

FESOLS: Els fesols secs es poden coure directament, i deuen ficar-se a dins l’olla en gelat amb l’aigua a temperatura ambient, i també és molt adequat posar-los a remull com els cigrons durant unes 12 hores, els tremps de cocció es reduirà a la meitat.

ELABORACIÓ DE L’OLLA DE RECAPTE DE LA BARCELLA: La nit anterior es posen en remull els cigrons amb aigua freda. L'endemà, al matí emprarem una olla de fang o de metall alta per a coure...

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

ORIGEN DEL RECAPTE: L’olla de recapte com a nom i denominació, té el seu origen en les arrels de la tradició del repartiment d'aliments als pobres, una practica antigua per a els dies molt assenyalats, com solien ser el dia de la festa major dels pobles (exemples: Almassora, ...), i també era costum fer "l'olla del recapte" per a els pobres, en moltes de les romeries a les ermites i ermitoris (exemples: Sant Pere de Castellfort,...), unes costums cristianes escampades a tot lo llarg de tots el territoris de l’antic regne de València. En els dies assenyalats de festa major de les advocacions patronals cristianes, es feia una recol·lecta o replega de donacions i almoines d'aliments per les cases i masos dels pobles, per a poder cuinar els majorals una olla amb els ingredients recaptats com a "limosna" o almoina de la societat per a els pobres de solemnitat, i amb els ingredients replegats és coïa publicament l’olla de pobres o l'olla del recapte.

RECAPTE: (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll. || 5. Cosa comestible en general; conjunt de coses de menjar (Empordà, Gir., Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al., Mall.); cast. comida. «Hi ha molta fam i poc recapte». Donar recapte: donar menjar al bestiar (Mall.). Especialment: a) Les provisions o comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge, a treballar a fora (Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Tortosa, Val., Pego, Eiv.). Sa barca ben plena de recapte que es pagesos li havien donat, Rond. Eiv. 69.—b) Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).

|| 6. Productes del camp: llegums, hortalissa, fruita (Penedès, Camp de Tarr., Gandesa, Ll., Pla d'Urgell, Vall d'Àger). Al hort me vas dir... que hi fèieu força recapte, verdura i fruita abundant, Serres Poes. 13. a) Tota classe d'herbes aptes per a l'alimentació dels animals domèstics (L'Alcora).—b) Olla verda, cuinat compost de patates, mongetes i cols (Vall d'Àger); cuinat de bledes, fideus o faves, o bé de fesols, patata i arròs (Tortosa, Maestrat); cast. menestra.

|| 7. Bullit, carn d'olla (Conca de Tremp, segons Aguiló Dicc.).

|| 8. fig., iròn. Llenya, acció de tupar, de pegar a algú (Mall.). E dels normants què us en parria? Yo us promet que aquests quatre tenen recapte per a altres quatre, los millors d'ells, Curial, ii, 29. Axò de donar-los recapte cada setmana eu feym principalment per Déu, Aurora 226.

    Refr.—a) «Més val bona fam que bon recapte»: significa que el qui està afamegat sol trobar bo qualsevol menjar.—b) «Ovella sense pastor, recapte pel llop»: vol dir que les coses mal guardades solen caure en mans dels lladregots. (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.

DATOS DE LAS MASÍAS DE LA BARCELLA EN EL CENSO DEL AÑO 1895.

Orígenes y antecedentes familiares de Juan E. Prades Bel, procedentes en más o menos grado emparentado con la mayoría de las masías de la Barcella (Xert), y directamente vinculado familiarmente en todas las ascendencias con el Mas dels Doménech, mas del Corral del Coll, mas del Planxové y Mas dels Bels.

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Bels (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de família que corresponen a cinc cases habitades del mas: Ramón Bel Ferreres de 67 años, José Bel Vives de 29 años, Pascual Bel Beltrán de 52 años, Luis Bel Romeu de 55 años, Joaquín Bel Beltrán de 29 años.

(Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Doménech (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de familia que corresponen a cuatre cases habitades del mas: Pascual Doménech Beltrán de 74 años, Andrés Doménech Bel de 49 años, Pedro Doménech Guardiola de 44 años, Joaquín Bel Ferrer de 30 años.

ARCHIVO: LA BARCELLA (XERT).

Plat de recapte amb cardets.

Cardets.
Cardets.

Plat de recapte amb cardets.
 



Fesols blancs per a l'olla de recapte.


ARCHIVO: PANORÁMICAS DEL ANTIGUO TÉRMINO DE LA BARCELLA: 
Mola Llarga.

Mas dels Bels.

Mas dels Bels.

Panorámicas del valle del antiguo término de la Barcella.

Panorámicas del valle de la Barcella.

Mas dels Doménech. La Barcella.

Amador Prades Doménech pasturant la rabera.


Fogassa, el Pà de fer sopes.

Plat de recapte d'olla.

Recapte d'olla amb sopes de pà.


Frito de costella de posell.

lunes, 29 de marzo de 2021

L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC DE LA BARCELLA I L'ANTIC TERME MEDIEVAL DE LA BARCELLA (XERT/CHERT).

GENT, COSTUMS, FLOCLORE, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....

Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DEL ANTIC TERME DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ).

"L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC, UBICADA EN L'ANTIC TERME MEDIEVAL DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT/CHERT)".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.

 AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, van dedicats a la memória dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memóries d'un fons documental autobiogràfic facilitat per Angeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare, va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural, folklòric i familiar a l'entorn rural i agropecuari de les masies del Barranc de la Barcella i dels termes i pobles de Xert i Canet lo Roig. Els seus records nítids de família i origen, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria cultural de la vida i costums (temàtiques con: "els bureos", les matances, les comunións, la ronda de quintos, les albades, les festes a Xert, les festes a Canet, la festa de Sant Marc, el Carnaval, la escola de la Barcella, la gastronomia popular, el recapte, la colá, el formatge, l'agricultura, la ramaderia, la pataqueta de quintos,...) d'un territori abans molt viu, avui dia silenciós i adormit d'ànima baten, esperant el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació etnogràfica de portes overtes de la Barcella i dels seus habitants, "in memoriam". ¡Así, sea!.

INTRODUCCIÓ: El article, d'esta ocasió, el dedique al primer referent de la partida, i l'emblema més rellevant del territori, que és l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, un temple construit sobre o al lloc de dos edificis religiosos anteriors, la meua mare (Angeles Bel Domenech), va anar a l'escola rural de l'ermita i mas de Sant Marc, i la única escola que varen coneixer, tan ella, com els seus tres germans i la resta de xiquets i xiquetes dels masos de la Barcella.

EL TERRITORI DE LA BARCELLA: La Barcella, en l'actualitat és una partida rural del terme municipal de Xert/Chert, a la comarca del Baix Maestrat (Castelló), és tracta d'un territori de l'Antic Regne de València enclavat dins d'una vall tancada que te forma seudocircular, confrontant per l'Est amb el terme de Canet lo Roig. Com a patrimoni rellevant resalta en el territori, en l'eix central un referent vertebrador i equidistant, al que porten i arriven tots els camins del territori, és tracta de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, esta santa edificació s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix en mixt del territori de l'antic terme de La Barcella, l'indret queda encauat en una vall muntanyosa, ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades formades en l'era Juràssica.

NOMS I TOPÒNIMS DE REFERENCIES GEOLÓGIQUES DE LA BARCELLA: Mola Murada, la Mola Llarga, mola del Curolló, Roca del Mixtdía, la Moleta Redona, mola de Xert, mola de l'Enceloni, la Roca Mercadera, la Tossa, mola del Grau, mola Jovera, mola del mas d'en Rei, la Serra del Turmell, Monte del Turmell, la Comanegra, la Talaiola, Cingle de la Gotellera, La Selleta, Monte Gordo, Montes Blancs dels carasols del Mas dels Ous, Moletes Altes, Penya Blanca, barranc de l'Ós, barranc dels Cocons, rambla i barranc de la Barcella, barranc Fondo, barranc dels Abellarets, barranc de la Tea, barranc dels Ferreres, barranc de les Comes, Font de les Piques, Font de la Barcella al barranc detrás de la ermita, Cingle de l'aigua,...).

LES DIMENSIONS DE LA BARCELLA: El territori d'influència social i de moviments pedestres habituals dels habitants per la vall (terres de cultiu, terres de pastura i distancies a cubrir entre masos veïns), dibuixa un circul perfecte d'uns 3500 metres de diàmetre, i una superfície de "terreno" d'unes 3000 hectàrees, amb tot, queda conformat un territori i paisatge únic, i un racó històric-agropecuari d'origen medieval de gran bellesa natural, amb fortes arrels històriques i culturals, i unes vivencies a punt de sucumbir, motiu que me impulsen a dedactar la memòria.

L'ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC DE LA BARCELLA:  Amb anterioritat a l'actual ermita de San Marc i Sant Pere, existía al lloc una altra església més arcaica consagrada a Sant Pere, del tipus arquitectònic anomenat esglésies medievals de reconquesta, de esta ermita desapareguda la seua imatge va ser dibuixada sobre un retaule gòtic renaixentista, on queda impresa, i el retaule va ser fotografiat, i l'imatge forma part de l'arxiu Mas. Este antic temple esmentat, va ser la parròquia del municipi medieval de La Barcella, un llogaret al qual el Rei Alfons XII va concedir Carta Pobla en l'any 1192 fent donació del lloc a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. En una visita pastoral del bisbe de la diòcesi de Tortosa Luis García Mañero a les terres de l'antic municipi de la Barçella en l'any 1762, constata l'estat d'abandó de l'antic temple medieval, i exigeix la construcció d'un nou edifici. Les obres del nou temple començaren en l'any 1770, amb disseny i direcció de les obres per l'arquitecte Joan Barceló natural de Alcalá de Xivert, ajudat pel seu germà menor Josep Barceló i per Josep Carrascosa de Sant Mateu; quedaren acabades les obres a les primeries de l'any 1779, ja que va ser beneït el nou temple el 15 de febrer de 1779. L'actual ermita que veiem al lloc és d'estil barroc, i està consagrada als apòstols Sant Pere per l'advocació original del ántic temple de reconquesta, i a Sant Marc. Es coneix l'ermita més amb el nom de Sant Marc, que amb el nom de Sant Pere.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

JOAN BARCELÓ, va ser l'arquitecte i mestre d'obres i constructor de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella: Joan Barceló (va naixer en Alcalà de Xivert, (1712- 1790/1792), fou un important arquitecte barroc valencià. Fill de Josep Barceló, mestre d'obres i picapedrer també, exerceix el seu mestratge en les comarques septentrionals del País Valencià. Josep Barceló, i els seus fills Josep menor i Joan el major, es traslladen en 1735 a Sant Jordi per haver aconseguit el contracte per a construir l'església i el campanar. La traça de la fàbrica pot haver estat obra de Joan. Allí treballaran els tres Barceló fins a l'acabament de l'església, en 1756, i del campanar, en 1759. Va construir o treballar parcialment en l'església de Sant Jordi, en l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, y en la construcció de la capella de Sant Climent en l'església arxiprestal de Sant Mateu, en l'església d'Alcalà de Xivert on va ser elegit per acabar l'església. Allí realitza el projecte de la façana, i dirigeix la construcció de la façana i la cúpula durant el període de 1746 a 1766. En 1784 fou elegit per a projectar i construir la torre campanar de l'església d'Alcalà de Xivert, agafant com a model la torre campanar de l'església de Santa Caterina de València. Entre 1770 i 1779 apareix dirigint la construcció de la actual ermita de Sant Pere de la Barcella de Xert, ...

NOMS I TOPÓNIMS D'ALGUNS DELS MASOS I CASES DE LA BARCELLA I LIMÍTROFES: mas de Comport o Comporta, mas d'Absencia o d'Ausencia, mas de l'Aubaga, mas de Barganya, mas del tío Marcos, mas dels Bels, mas d'Ernesto Domenech i Josefina, mas de Melsa, mas dels Ous, mas dels Domenech, masos dels Fontanals o alqueria dels Fontanals (15 cases, 45 veins antes de la Guerra Civil 1936-1939), mas de Constancia Bel Domenech i Vicente Domenech, mas dels Masos, mas de Sant Marc, mas Nou, mas del Coll, mas de Candro, mas de Lo Solanet, mas del Forat, mas de Montañes, mas de la Tirijana, mas del tío Vicent d’Andreu, mas de Basilio, mas de l'Astelat, mas de Pasavant, mas del Planxové o d'en Bearri o Bayarri, mas de la Fam, mas de Bel, mas de Cruella,…

BIBLIOGRAFIA:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El "pernil gust de sutxa (sutja)", la "sesina d’ovella" de l’antic terme de la Barcella (Xert / Chert), reminiscencies de  preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "gastronomia popular del territori de la barcella i xert, informació sobre la vida rural en els masos de la barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la barcella i xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

POEMA A L'ERMITA DE SANT MARC DE LA BARÇELLA (JEPB,2012)

"L'ermita de Sant Marc és tan blanca i bonica

i per fora pareix un castell

el veïns de la Barcella l'adoraven

tocava matines als quatre vents

avui dia tan sols perviu silenci i sentiment

per la terra, la vall, el barranc i la gent" "in memoriam".

(JEPB, Diumenge de Rams, 1- 4-2012).

IMATGES I PANORÁMIQUES DE LA BARCELLA:













Mas de la Font de les Piques.

Mas de Bel.






Mas dels Domenech.













Mas Nou.


Mas dels Bels.

EL ANTIC BUREO, MÚSICA, CANT I BALL TÍPIC (JOTA I FANDANGO) DEL PAÍS (EXEMPLE):


Juan E. Prades Bel.