GENT, COSTUMS, FOLCLORE, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....
Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.
(Sèrie temàtica): EL
PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI
AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT,
CASTELLÓ), RECORTS DE VIDA 1860-1960.
"L'OLLA
DE RECAPTE DEL ANTIC TERME DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), 1860-1960".
Escriu:
JUAN EMILIO PRADES BEL.
 |
| Mas dels Bels. |
INTRODUCCIÓ: Este article, va dedicat a un dels emblemes gastronòmics dels antics habitans de la Barcella, estime que tal volta es el cuinat autárquic més rellevant del territori pel que fa a l'ús, consum i estimació, és tracta de l'olla o olleta de "recapte de la Barcella", es un plat de cullera de consum corrent de diari, un plat de calent senzill i sense romanços ni complicacions, amb els ingredients que se tenien a disposició al hort i al avast o a má per la casa, l’únic ingredient forani era l’arròs, pel que s'anomenava també "recapte d'arròs", per a distinguir de quant no tenien este cereal, per suplir és carregava l'olla mes reforzada de pataca o de vegades tan sols escudellaven caldo i es feien sopes de pà. El recapte es un plat que inclou verdures (col, cardets, nap), llegums (fessols o cigrons o tot junt), ossos i diferents carns d’olla, embotits (botifarres) i de normal l'arròs, com algo casi imprescindible en el recapte com Deu mana quant es podía comprar arròs. El recapte és un consistent plat únic, barat i complet, durant el centenar d'anys esmentats del que tenim memória compartida oral i física, esta olla va ser molt popular, degut a la llarga cocció necessària per a la seua preparació d'unes dos hores, és podia extreure tota la substància, als humils talls de carn i a uns simples ossos, i amb la resta dels recaptes avocats a l'olla (pataques, oli, llegums, verdures...), quedaba un plat molt complet.
EL RECAPTE DE LA BARCELLA: El recapte de la vall de la Barcella podria dir que és una olla típica molt valenciana, amb el valor afegit de que l'ingredient més apreciat i estimat a les masíes era l'arros per ser un cereal més facil de coure que el blat que també s'en feia de recapte de blat. El recapte es un plat molt auster, el que diríem un plat de diari, era costum que l'olla és coguera amb les racions suficients per a dos sentades a taula per alimentar a tots els membres de la familia (per a consumir a la nit i al migdia), era sense duptes, el cuinat més quotidià, versàtil i el més estès pels masos de l'antic Terme de la Barcella, és una olla que antigament era habitual vore a la taula modesta de les famílies de estos masos, juntament amb un plat d'olives, l'apreciat pa de casa per a ferne sopes, un barral d’aigua i un porró de vi, i ameles i figues seques de postres. El nom de recapte ve a significar en español "recaudació", i era el que les mestresses de cada casa feien "... vaig a buscar els recaptes ...", era procurar recaptar els ingredients que pogueren tindre a disposició en cada època, per a poder ficar l'olla del día al foc, el primer tràfec era anar a fer una visita a l'hort, a collir fulles de col, de bleda, cardets o altres fulles tendres (de remolatxa), o fesols tendres o pataques noves, o un nap...; la "recaudació" d’aliments de la mestressa i ama, continuava a la casa, a rebuscar els recaptes més saborosos, unes tallades del “perol del frito”, unes tres cullerades d'oli, unes botifarres seques o de no tenir-ne de preparades, l'ama acudia al "perol de les botifarres conservades en frito", uns ossos salats rebuscats en l’arca o artessa de salar (la salera), un tros de cansa-la blanca salà penjada al rebost, un sis litros d’aigua de la cisterna, fesols o cigros secs remullats del dia anterior (12 hores com a mínim), les pataques de la sitja, l'arròs, ... Eren tot un seguit de passos, que confluïen tots a la vora del foc i amb l'olla de test o l'olla de ferro colat al damunt dels ferros rossents del foc, ficats damunt d'unes brases xisporrotejants; cap a l’olla anaven acolan tots els ingredients arrivats, i amb l'arrencada del bull de l'aigua, començava les simfonies d'olors del recapte, adobat per l’olor del fumet de la fusta creman, i la calentor de l'allar, amb tot s'impregnava l'ambient d'una simfonia de ritual Santer, i de aromes senzills i humils, agradables i esperançadors, per a la subsistència elemental d'unes vides dures, i molt honrades en el treball, aguerrides i adobades per una climatología dura, i per la vida rural al camp rascant de sol a sol, caldejats de treballs durs, i sobrepassats de valens esforços sobrehumans, que cal agrair i admirar a les persones d'aquells temps pel seu afàn de superació, senzills en la vida i en el comportament, marcats per la falta de recursos económics i la falta de mecanización y la falta de transports, els comportava mantindres en una económia autàrquica i aferrats al territori, en estos llocs tan distans dels pobles i dels recursos urbans, al masos menjaven el que eren capaços de produir, o de intercanviar amb "les rebudes i fruits" del aferrim treball productor de artesanies i productes agropecuaris.
INGREDIENTS DE L'OLLA DE RECAPTE DE LA BARCELLA: 300 grams de cigrons secs (o fesols), arròs, tres cullerades
soperes d’oli d'oliva, 5 o 6 pataques, verdures de fulla, carn del perol del frito (costella, un tall
per comensal), 300 grams d'ossos salats de porc (orella, peu, espinàs, os del pernil), cansalada salada, botifarra una per comensal, 2 o 3 litres d'aigua,
sal.
VARIACIONS OPCIONALS I OCASIONALS DELS INGREDIENTS PER A FER EL RECAPTE: verdures de fulla, naps, fulles de remolacha, una cabeza d'alls, una seba, carn de corder del pit o braset, safra, carn de bou, fulles de col (recapte de col de capdell, de topo o col rulleta d'hivern), bleda (recapte de bleda) o cards (recapte de cardets). Llegums amb fesols o cigrons (en la Barcella era habitual fer l’olla de recapte amb cigrons, llegum del qual eren molt bons productors, els cigrons volien molt el terreno, de fesols plantaven la varietat de "fesols carics").
OBSERVACIONS,
COURE FESOLS I CIGRONS:
CIGRONS:
Els cigrons s'han de posar sempre a remull en aigua durant unes 12 hores,
seguidament per a coure'ls cal tenir en compte el fet de ficar-los a l’olla
sempre en l’aigua bullent o molt calenta, posats en aigua gelà no solen coures
tan bé.
FESOLS:
Els fesols secs es poden coure directament, i deuen ficar-se a dins l’olla en
gelat amb l’aigua a temperatura ambient, i també és molt adequat posar-los a
remull com els cigrons durant unes 12 hores, els tremps de cocció es reduirà a la
meitat.
ELABORACIÓ DE L’OLLA DE RECAPTE DE LA BARCELLA: La nit anterior es posen en remull els cigrons amb aigua freda. L'endemà, al matí emprarem una olla de fang o de metall alta per a coure...
ADDENDA:
ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(PER JUAN E. PRADES):
ORIGEN DEL RECAPTE: L’olla de recapte com a nom i denominació, té el seu origen en les arrels de la tradició del repartiment d'aliments als pobres, una practica antigua per a els dies molt assenyalats, com solien ser el dia de la festa major dels pobles (exemples: Almassora, ...), i també era costum fer "l'olla del recapte" per a els pobres, en moltes de les romeries a les ermites i ermitoris (exemples: Sant Pere de Castellfort,...), unes costums cristianes escampades a tot lo llarg de tots el territoris de l’antic regne de València. En els dies assenyalats de festa major de les advocacions patronals cristianes, es feia una recol·lecta o replega de donacions i almoines d'aliments per les cases i masos dels pobles, per a poder cuinar els majorals una olla amb els ingredients recaptats com a "limosna" o almoina de la societat per a els pobres de solemnitat, i amb els ingredients replegats és coïa publicament l’olla de pobres o l'olla del recapte.
RECAPTE: (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll. || 5. Cosa comestible en general; conjunt de coses de menjar (Empordà, Gir., Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al., Mall.); cast. comida. «Hi ha molta fam i poc recapte». Donar recapte: donar menjar al bestiar (Mall.). Especialment: a) Les provisions o comestibles que es duen quan es va de camí, de viatge, a treballar a fora (Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Tortosa, Val., Pego, Eiv.). Sa barca ben plena de recapte que es pagesos li havien donat, Rond. Eiv. 69.—b) Allò que queda de menjar d'un dia per un altre, o d'una menjada per una altra (Penedès, Maestrat); més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o sia, patata i llegums amb carn i botifarra (Benassal).
||
6. Productes del camp: llegums, hortalissa, fruita (Penedès, Camp de Tarr.,
Gandesa, Ll., Pla d'Urgell, Vall d'Àger). Al hort me vas dir... que hi fèieu
força recapte, verdura i fruita abundant, Serres Poes. 13. a) Tota classe
d'herbes aptes per a l'alimentació dels animals domèstics (L'Alcora).—b) Olla
verda, cuinat compost de patates, mongetes i cols (Vall d'Àger); cuinat de
bledes, fideus o faves, o bé de fesols, patata i arròs (Tortosa, Maestrat);
cast. menestra.
||
7. Bullit, carn d'olla (Conca de Tremp, segons Aguiló Dicc.).
||
8. fig., iròn. Llenya, acció de tupar, de pegar a algú (Mall.). E dels normants
què us en parria? Yo us promet que aquests quatre tenen recapte per a altres
quatre, los millors d'ells, Curial, ii, 29. Axò de donar-los recapte cada
setmana eu feym principalment per Déu, Aurora 226.
Refr.—a) «Més val bona fam que bon
recapte»: significa que el qui està afamegat sol trobar bo qualsevol menjar.—b)
«Ovella sense pastor, recapte pel llop»: vol dir que les coses mal guardades
solen caure en mans dels lladregots.
DATOS DE LAS MASÍAS DE LA BARCELLA EN EL CENSO
DEL AÑO 1895.
Orígenes y antecedentes familiares de Juan E. Prades Bel, procedentes en más o menos grado emparentado con la mayoría de las masías de la Barcella (Xert), y directamente vinculado familiarmente en todas las ascendencias con el Mas dels Doménech, mas del Corral del Coll, mas del Planxové y Mas dels Bels.
(Valencià). Al
cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Bels (La Barcella, Xert) apareixen
reflectits els següents caps de família que corresponen a cinc cases habitades del mas: Ramón Bel Ferreres de 67 años, José Bel Vives de 29 años, Pascual Bel
Beltrán de 52 años, Luis Bel Romeu de 55 años, Joaquín Bel Beltrán de 29 años.
(Valencià). Al
cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Doménech (La Barcella, Xert) apareixen
reflectits els següents caps de familia que corresponen a cuatre cases habitades del mas:
Pascual Doménech Beltrán de 74 años, Andrés Doménech Bel de 49 años, Pedro Doménech
Guardiola de 44 años, Joaquín Bel Ferrer de 30 años.
ARCHIVO: LA BARCELLA (XERT).
 |
| Plat de recapte amb cardets. |
 |
| Cardets. |
 |
| Cardets. |
 |
| Plat de recapte amb cardets. |
 |
| Fesols blancs per a l'olla de recapte. |
 |
| Mola Llarga. |
 |
| Mas dels Bels. |
 |
| Mas dels Bels. |
 |
| Panorámicas del valle del antiguo término de la Barcella. |
 |
| Panorámicas del valle de la Barcella. |
 |
| Mas dels Doménech. La Barcella. |
 |
| Amador Prades Doménech pasturant la rabera. |
 |
| Fogassa, el Pà de fer sopes. |
 |
| Plat de recapte d'olla. |
 |
| Recapte d'olla amb sopes de pà. |
 |
| Frito de costella de posell. |
