TORRE DE COSTA DE BORRIANA

GENTES, COSTUMBRES, TRADICIONES, HISTORIAS, PATRIMONIOS Y PAISAJES DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN:

Por JUAN E. PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).

(Sinopsis): RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…

(Temáticas): PAISATGES HISTÒRICS DE TERRES CASTELLONENQUES.

"LA TORRE DEL MAR, LA  TORRE VIGÍA DE DEFENSA DE LA COSTA DE BORRIANA".

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL.

La torre de costa de Borriana és una de les antigues torres de defensa del litoral que tractava d'evitar els atacs dels pirates barbarescos, està ubicada al terme de Borriana, a la Plana Baixa, és a la dreta del Clot de la Mare de Déu, al costat de la desembocadura del riu Sec, un lloc amb ullals d'aigua dolça. Es tracta d'una torre de costa construïda al segle XVI, formava part del sistema de torres de defensa i atalaies vigia promulgada en època de Felip II a partir de l'any 1552, erigides per a lluitar i defendre's dels saquejos, i dels imminents sequestros de la pirateria principalment algeriana, este sistema de torres comunicades visualment entre sí, cobrint tota la costa valenciana, hi ha una separació entre cadascuna no superior als 10-12 quilòmetres. Esta torre pertany al districte de Castelló i tenía com homologues següents la torre Millans (d’Almassora) al nord, i la torre de Moncofar al sud. Posició: UTM = X: 752073.74 i Y: 4418639.53. La torre de costa de Borriana és a uns dos-cents metres de la vora de la mar, la torre va ser construïda en un lloc despejat , al costat dels terrenys que ocupaven unes antigues salines medievals. Es de planta quadrada, amb murs de set metres de llargs (45 m2 de planta), i una alçada d'uns deu metres, té planta baixa amb el terra empedrat de cantos rodats posats en rastell, a la 1ª planta, com a defensa i té quatre obertures, una a cada mur, són unes peculiars sageteres o matacans abuzonats per a ser utilitzades fins per tres tiradors. Totes quatre tenen una singular caiguda de rampa obliqua, en la sagetera del mur est, la que mira cap al riu, és la més representativa, es tracta d'un matacà de defensa des de l'interior, però amb dos obertures laterals mes, ocultes a l'interior, per a fer foc creuat. Els enguls cantoners de la torre, estan orientats als punts cardinals, en la façana principal que mira al sud-oest, hi ha la primitiva porta principal elevada a uns set metres d'alçada, es conserva tapiada amb maons, té un dintell lobulat de maons massissos de terra cuita .

La porta d'entrada actual és a la façana sud-oest, és un portal amb un arc de pedra treballada molt rebaixat possiblement per causa d'una reparació u obertura del vano, amb pilars de dovelles de selleria, damunt de l'arc hi ha una filada de maons de terra cuita. A la vertical de la porta d'accés hi ha un típic matacà amb l'alambor, que defensa l'entrada i vanos inferiors, a la part superior de la dreta de la porta hi ha una hornacina  actualment cegada, i una altra al mateix nivell al mixt del bastiment noroest, construides amb una forma seudopiramidal, fet amb maons massissos de terra cuita de tradició mudèjar, pareix que es tracte de sageteres per a armes de foc.

Com a materials de construcció es van utilitzar carreus de pedra local de conglomerat d'origen quaternari, per a les cantoneres, vans, matacà, finestres i sageteres, la resta de l’obra és de mamposteria de pedra viva i arenisca roixa, un tan rodada procedent del riu, i tot pres amb morter de cals i revocat, hi han intercalats als murs algun maó de terra cuita, semblants als que es van bastir a la porta elevada i les hornacines sageteres. A la part superior del mur nord-oest hi han els arranques d'un altre matacá desaparegut.

Inventari de vanos i defenses:

   A la façana principal que mira al sud-oest: (1) Porta dovellada, - (2) una sagetera que la defensa, - (3) una finestra matacà sagetera abocinada amb derrame oblicuo, -(4) una porta elevada cegada, -(5) una gàrgola de pedra amb canaleta, -(6) el matacà i l'alambor en voladís suportat per modillons escalonats.

   Al bastiment que mira al nord-oest : (7) finestra sagetera abocinada amb derrame obliquo, -(8) sagetera seudo-piramidal bastida amb maons, -(9) matacà .

   Al mur que mira nord-est : (10) una seudo-finestra amb matacà interior abocinat amb derrame obliquo, amb tres punts de tirador.

   Al mur sud-est: (11) una seudo-finestra matacà sagetera abocinat amb derrame obliquo,-(12) una sagetera horitzontal punt de tirador, també dóna llum, i ventilació a la planta superior, - (13) graffitti " U " overt a la dreta, fet amb el dit, impres al morter quant encara era tendre.

PROTECCIÓ: este monument esta declarat un be d’interes cultural “BIC”. Està emparat per lleis de patrimoni històric: (Llei 13/1985 de 25 de junio del Patrimoni Históric Espanyol), (Llei 4/1998 de 11 de junio del P.C.V. 1998/5159), (Llei 5/2007 de 9 de febrer del P.C.V. 2007/1870), (Llei 7/2004 de 19 d’octubre del Patrimoni Cultural Valencià 2004/10667).
CANÇONETA POPULAR:
¡Aquella torre que hi ha a la mar,
guaitava l’arribada dels moros,

quant feia soroll sa bombarda,

deixava sense alé a Borriana !.
(J.E.P.B.)
BIBLIOGRAFIA:
- Vespasiano Manrique Gonzaga: “Ordenanzas del Cuerpo Militar de la Costa Marítima de este Reino de Valencia”. Traducidas del idioma valenciano al castellano, y reformadas en 28 de junio del año 1673. Publicadas por Vicente Castañeda Alcover 1919.
- Vicente Tofiño de San Miguel: “Carta Esférica de la Costa de España en el Mediterráneo”. Madrid 1786.
- Vicente Forcada Martí: “Torres y castillos de la provincia de Castellón”. 1992.
- Norberto Mesado Oliver: “La torre del mar”. Revista Penyagolosa nº16, 1961.
- Vicente Forcada Martí: “Torres vigia y defensa de la costa del Distrito del Castell de Nules: los nombres de “Beniesma”, “Moncofar” y “Santa Isabel de Carrillo”. BSCC, tomo LXX, 1994.