GENT, COSTUMS, FOLCLORE, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
EN HOMENAJE A MI TIERRA Y A MI PAÍS....
Por: JUAN E. PRADES BEL, autor de los proyectos: "RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR"; "HISTORIAS DEL MAR"; “ESPIGOLANT CULTURA: Taller de historia, memorias, crónicas, patrimonios y humanidades"; y otras historias.
(Temàtiques): EL
PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI
AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT,
CASTELLÓ), RECORTS DE VIDA 1860-1960.
"ELS
ANTICS BUREOS, LA MÚSICA DE RONDALLA I EL FOLKLORE POPULAR DELS MASOVERS DE LA
BARCELLA (XERT), 1860-1960".
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).
AGRAÏMENTS: Esta serie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meva mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella i dins de la familia d'ascendencia genealógica Doménech-Jovaní, Bel-Doménech, Jovaní-Guardiola, Jovaní-Fonollosa, Guardiola-Beltrán. Els seus records nítids de la seua família i dels rasgos culturals propis del lloc entre 1860 i 1960, m'impulsen a redactar i transmetre la memòria, les experiències, la vida i les costums, el folklore i la cultura de familia de la gent i l'etnografía que emergia d'este territori abans molt viu i dinàmic, avui dia silencios i adormit d'ànima, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals anirem recordan en estos articles de divulgació de portes obertes sobre "la Barcella, gent, territori i antropologia", "In Memoriam".
INTRODUCCIÓ:
Este article, el dedique als populars bureos dels masos de la Barcella, es tracta de una costum de fer reunions socials per a la confraternització, i els bureos eren el hite i el referent festiu doméstic, al que li tenien afició els veïns de les diverses masies d'este entorn rural agropecuari. Els bureos,
eren uns esdeveniments domèstics, molt senzills i familiars, es tractava d'una
exaltació de festa i d'armonía entre els veins. Principalment, els bureos anaven redirigits pels jovens de les diverses
famílies que s'ajuntaven, on també s'incloïen i incorporaven les persones majors
per diferents motius o activitats. En els bureos sempre es menjava, es bebia algo, es tocava música, es cantava i se ballava principalment a l'estil de la comarca (jotes, seguidilles i fandangos), i posteriorment en entrar al segle XX es va incorporar el pasdoble.
ELS MASOS I EL TERRITORI: Tots els masos de l’antic terme de la Barcella, eren nuclis familiars i econòmics en els quals es vivia durant tot l'any, i els masovers de la vall, més de corantena de famílies als anys 50, constituïen un important segment de la societat del poble de Xert, al qual pertanyien com a veïns xertolins. La gent dels masos de la Barcella, al viure en un territori allunyat del tot, dels acomodos que podia oferir la urbanitat de Xert, es basaven a practicar en la mesura de lo possible una vida autàrquica, i se servien dels seus propis recursos quasi autosuficiens, de normal humildes, però vivien molt organitzats, salvant les circumstàncies, situacions i autonomies personals de cadascú.
ELS BUREOS: A la Barcella com en tants altres llocs rurals, vivien amb poques possibilitats de viatjar lluny, el millor transport eren les cames i la gent anava quasi sempre a peu o amb companya d'una cavalleria de càrrega (als anys 40 algú va poder comprarse una bicicleta, i als 50 va aparèixer la primera moto, i posteriorment alguns el Land-Rover o coche a partir dels 70) estos condiciona'ns logístics i de dificultats per salvar distancies, comportaven el no poder eixir de l'entorn immediat, poc és coneixia mes enllà de les distàncies amb els pobles veïns (La Jana per la fira, Canet, Xert, Rosell,...) el propi aïllament natural, de fer vida en els masos d'esta vall tancada, aportava tots els condicionants per a intentar organitzar-se la vida lo millor possible entre els propis veïns, i acordaven cel-lebrar “bureos” dins de l'entorn de la Barcella, estes reunions d'amistat varen ser la base i les arrels del folklore popular barcellenc, en els bureos es potenciaven les relacions socials amb els veïns més pròxims, creant-se llaços especials d'amistat i familiars entre els masovers, i molts eren familia per les bodes entre gent de l'entorn. Els bureos estaven molt relacionats amb el calendari laboral de creació pròpia dels masos, estos a part de ser casa familiar, eren el centre econòmic de les explotacions agrícoles i ramaderes de cada unitat familiar. Els bureos començaven a celebrar-se al mes d'octubre, desprès de ben acabats els treballs de les diverses recol·leccions del camp, i es mantenien estes reunions durant tota la tardor i l'hivern, fins a Carnestoltes o Pascua. Era el període en el qual les tasques agrícoles necessitaven menys atenció, i també era quan més fred feia. Els bureos de normal tenien lloc els diumenges o festius en fer-se de nit, i es prolongaven fins a les 12, o la 1 o les 2 de la matinada, segons l'animació que hi haguera, i cada família a fosques i a deshores havia de tornar al seu mas, en alguns casos a quilòmetres de distància inclús des de masos de Morella fins a la Barcella, i pobletans des dels pobles de Xert i de Canet, i amb condicions atmosfèriques foren les que foren, de normal bastant adverses, per tractar-se de l’hivern, en casos de plogudes fortes als assistents que vivien més lluny, podien pernoctar al mas amfitrió o en el paller. Les ganes de relacionar-se socialment i passar-ho bé superaven sempre tots els obstacles adversos del mal temps. El bureo, era una cita generalment organitzada els diumenges pels més joves de les famílies, però a la qual no es tancava la porta a ningú. Podia ser intergeneracional, amb la presència dels pares, tios i germans repartits en diferents grups per la casa. No solien ser unes reunions massives (30 o 40 com a màxim), l'aforament a dins del mas el marcaven els salons i les cuines de cada mas, a fora de casa el terreno s'ampliava al carrer i a l'era si era de dia. I sobre tot, hi havia familiaritat, comboi i bona companya, amb tota classe de converses al voltant d'alguns dolços i begudes, que de manera senzilla preparaven amb comboi els amfitrions, i completaven els visitants la taula amb algún present (plat de figues albardades, rollets o borraines), i mamprenien el bureo del diumenge: es cantava, sonava la música, que tocaven els que sabien tocar algun instrument musical, tots per afició i eres de normal la gent major els que sabien (instruments básics: la guitarra, la bandúrria, el llaut, les castanyetes, la pandereta, els ferrets, el guitarró , el guitarronet i la canya badà, un instrument musical de percussió d'un so i ús semblant al de les castanyoles. Els millors músics i cantadors, eren molt sol·licitats, i un bon recibiment assegurat, i fato preferent. Als cantadors de bona veu, els acompanyaven cantant quasi tots els presents, coneixedors del repertori del cançoner popular tradicional, es cantava, també es ballava, el ball que més es tocava era la jota, el ritme més antic i el que més recorden tots, i la novetat als anys 50 va ser la introducció dels jovens del pasdoble (l'agarrat), i les estrofes de popurris de parranda que veien en les orquestes de festes de Xert i Canet. Els músics tocaven unes quantes peces, i després feien el cigarret i un paronet, i entre tan s’organitzaven alguns jocs, mentre els tocadors descansaven, fumaven i xarraven. Els jocs dels jóvens consistien a donar curs a la imaginació amb bromes, acudits, disfresses, jocs (joc de la granera) o popurris a coro. Les cançons que es cantaven en els bureos eren divertides i sovint algo coentetes, definitòries d'aspectes, e intencions i picardies (temàtiques de les canturel·les: borratxos, jugadors, circumstàncies gracioses, nóvios i núvies, les dones i els hòmens, sogres, treballs, animals, tractés, els vicis,…), el balls (pasodobles) mes divertits eren "el cambi de parella" i "el ball de la granera".
ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):
EL TOPONIM BARCELLA....QUE ÉRA FER BARCELLA: En temps passats les dones i homens, quan feia mal oratge "feien barcella", és a dir, teixien barcelles que eren els cabassos de dimensions per a esta mesura i també en feien de dos barcelles, estos cabassos es feien amb palma de margalló trenzada, i mentres feien la llata o cusien els cabassos, les dones i homens anaven xerrant. Així doncs, s'entenia que “fer barcella” era passar el temps parlant quan ja s’havia perdut el costum de fer eixes feines, i avui encara es manté viva l'expressió en algunes comarques. El entorn orogràfic... (Continuará)
EL BALL DE LA GRANERA: Més avall hi a un exemple en video de un bureo on fan el ball de la granera, que era un pasodoble conjuntat en el joc popular que explique a continuació...
EL
JOC DE LA GRANERA: El joc de la granera es un joc d'origen infantil, on els participants
es posen en circule mirant cap a fora, i quan la música sona; una granera va
passant de mà en mà al veí, i en parar-se la música el que es queda amb la
granera a la mà queda eliminat. Així fins a quedar un només que és el guanyador del joc, inicialment és un joc per als més xicotets, però en les reunions dels bureos i festes s'animaven los de totes les edats, i era un dels balls més populars dels bureos als masos de la Barcella.
EL BALL DE LA CARRASPERA: La Carraspera, és una jota que és balla en rogle o circul, els balladors executen els moviments que indica la lletra de la cançó. Después de cada cobla típica de lletres adaptades a cada puesto, van intercalanse les estrofes del popular estribillo de la Carraspera que tots coneixien i cantaven a coro, va ser una peça molt popular… Més avall hi ha un vídeo com a exemple i mostra tal qual com era un bureo.
ESTROFES
PRINCIPALS DEL BALL DE LA CARRASPERA.
Es
el baile de la Carraspera,
que
es un baile muy desimulado,
que
poniendo la rodilla en tierra,
este
baile se queda parado.
Y a
la vuelta, a la vuelta Martina,
que
en mi pueblo eso no se estila, (variaciones: así no termina)
que
se estila de espaldas a espaldas,
y
las señoritas menean las sayas, (variaciones: faldas),
y
las señoritas menean los brazos,
y a
la media vuelta besitos y abrazos.
MÚSICS I CANTADORS DE LA BARCELLA: Juan Bautista Bel Carbó del mas del Coll (guitarra i veu), Tío Vicent de la Tirijana del mas dels Bels (ferrets), Vicent de Candro (pandereta), Ernesto Domenech del mas dels Bels (cantador en les rondes), (llaut), (bandurria), Daniel Bel Domenech del mas del Coll (guitarra), (percusió, esquella, piquerol i cascabell), (canya badà), Amador Prades Domenech del mas del Planxové (versador, cuentos), els "Pavets" dos germans, José marit de Guadalupe,....
FRAGMENTS DE VERSETS I CANÇONS POPULARS DE LA BARCELLA, LLETRES:
- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 1ª etapa: ....Del mas d'en Sanz al Planxové, continuant per el mas de la Fam, del mas de Cruella al Mas del Corral del Coll, del mas dels Domenech al Mas Nou, del mas d'en Planvilà a Lo Solanet, per l'Aubaga al mas de Melsa i el soparet... y música i jotes, perquè i vivien en eixe mas, dos afamats músics dels bureos (llaud, guitarró, veus), eren dos germans (els pavesos o pavets de malnom).
- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 2ª etapa: ...Del mas de Melsa a Sant Marc, seguim pels Fontanals, del mas del Forat als Masos, del mas d'Ortí al mas d'en Rei, del mas de Nogues al de Toríbio, i arrivem a Enroig, sopar i a fer nit.
- DIES DE PASCUA: Estos tres dies de Pascua, son tres dies de jugar, a volar lo cacherulo y después a merendar.
- DIES DE PASCUA: El segon dia de Pascua, a torrar tenim que anar, torrarem la botifarra, i la mona per a berenar.
- DIES DE PASCUA: Estos tres dias de Pascua, no hi ha que deixarlos passar, per a berenar la mona i despres a pasetjar.
- TERRITORIOS Y POESIA... "SURCOS CREDENCIALES DEL SABOR MAESTRÁZGO-LA BARCELLA": "Aquel Maestrazgo altivo, oteado por caballeros desde sus atalayas, al hoy intrínseco territorio de paisaje y palabra, diezma un tiempo de historia y un mundo latente de recuerdos, que ascienden desde el mundo prehistórico hasta primigenios conceptos credenciales heredados de costumbres de vida, y saberes de adaptación rural en un agreste ambiente quebrado de rocas, montes y tierras indómitas". Autor: Juan E. Prades Bel.
- TERRITORIOS Y POESIA... “EL INDÓMITO MAESTRAZGO-LA BARCELLA: "Indómito Maestrazgo antes dinámico, ahora con un cansino caminar, antiguas tierras que fueron de culturas de otro tiempo, legados de otros hombres y mujeres de otra era, fidedignas consignas y vestigios que defender, parajes de feraces andares, brazos que trabajan para obtener parco sustento, brazos humanos habidos de supervivencia, lugares de grata soledad o ingrato silencio, al horizonte las formas de los varios paisajes omnipresentes el árbol, el monte, atalayas, la muela, valles y vaguadas, veredas, sendas milenarias, piedra y caminos rurales, nombres y paisajes, espíritus y oscuridades, luces y almas, noche y mediodía, formas espectrales en luna llena llaman sin alivio a rescatar del olvido vedados espacios y parajes naturales aromatizados de espliego, tomillo y romero y aroma de te poleo". Autor: Juan Emilio Prades Bel.
- TERRITORIOS Y POESIA... “EL MISTÉRICO MAESTRAZGO-LA BARCELLA: La histórica tierra del Maestrazgo, digna manera de convivir con la tierra. Paisajes agrarios antaño bulliciosos, hoy los abandonados campos dan paso a parajes de silencio, a sonidos de mudas esquilas, a solitarias masías y prados faltos de agricultores y artesanos, montes, riscos, fuentes, árboles, flores y seres vivos sufren en silencio, gritan al peregrino andante a ser secular con su tierra, vacía morada de rebaños, pastores y labriegos, santificados lugares, restos de antiguos mares, tierra de grandes animales, primitivos lugares, reposo de almas de aguerridos soldados, templarios guardianes, cancerberos de Santos Lugares, castillos medievales, secretos esotéricos, universo de precariedades, fuentes de especulaciones y ríos de leyendas, misterios de la naturaleza, legado Maestrazgo". Autor: Juan Emilio Prades Bel.
BIBLIOGRAFIA, WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:
-
Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término
de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46
(gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.
-
Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites,
Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló:
Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.
-
Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació,
2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .
- Meseguer
Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el
término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost
1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La
Barcella, Xert/Chert”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de
la Barcella de Xert, 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de
cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la
Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada,
adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la Vall de la
Barcella, 1860-1960”.
- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga
tradició de la "voltà dels quintos" de Xert pels masos de la
Barcella, 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la
carn de festa de la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el
folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la Vall
de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert /
Chert), 1860-1960.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall
de la Barcella (Xert/Chert)”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i
Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina
d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies
de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval
de la Barcella”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme
medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc
de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums
sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella
(Xert / Chert), 1860-1960".
-
Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques,
el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella
i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".
-
Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del
territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de
la Barcella entre els anys 1860 i 1960".
-
Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades
bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".
-
Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del
territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".
- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".
(CONTINUARA).
ARXIU:
BUREOS (exemples):
BALL DE LA GRANERA (exemples):
Al
vídeo veiem el ball de la granera a un bureo que es va fer a Atzeneta del
Maestrat on vam anar gent del Maestrat, de l'Alcalatèn, i d'altres comarques
valencianes. Qui canta és Longino, de Benafigos.
 |
| Amador Prades Doménech. |
 |
| Juan E. Prades. |
 |
| Constancia Bel Doménech, Ángeles Bel Doménech y Amador Prades Doménech. |
