Translate

lunes, 5 de abril de 2021

EL BUREO DE LA BARCELLA .

 

(Serie): GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

PER: JUAN E. PRADES.

(Temàtiques): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ),1860-1960.

(Títol): ELS ANTICS BUREOS, LA MÚSICA DE RONDALLA I EL FOLKLORE POPULAR DELS MASOVERS DE LA BARCELLA (XERT), 1860-1960.

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL.


AGRAÏMENTS: Esta serie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domènec, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meva mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies de Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (1860-1960) m'impulsen a redactar i transmetre la memòria, les experiències, la vida i costums, el folklore, i la cultura de familia de la gent d'este territori abans molt viu i dinàmic, avui dia silencios i adormit esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, "in memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique als populars bureos dels masos de la Barcella, es tracta de una costum de fer reunions socials per a la confraternització, i els bureos eren el hite i el referent festiu doméstic, al que li tenien afició els veïns de les diverses masies d'este entorn rural agropecuari. Els bureos, eren uns esdeveniments domèstics, molt senzills i familiars, es tractava d'una exaltació de festa i d'armonía entre els veins. Principalment, els bureos anaven redirigits pels jovens de les diverses famílies que s'ajuntaven, on també s'incloïen i incorporaven les persones majors per diferents motius o activitats. En els bureos sempre es menjava, es bebia algo, es tocava música, es cantava i se ballava principalment a l'estil de la comarca (jotes, seguidilles i fandangos), i posteriorment en entrar al segle XX es va incorporar el pasdoble.

ELS MASOS I EL TERRITORI: Tots els masos de l’antic terme de la Barcella, eren nuclis familiars i econòmics en els quals es vivia durant tot l'any, i els masovers de la vall, més de corantena de famílies als anys 50, constituïen un important segment de la societat del poble de Xert, al qual pertanyien com a veïns. La gent dels masos de la Barcella, al viure en un territori allunyat del tot de la urbanitat de Xert, es basaven a practicar en la mesura de lo possible una vida autàrquica, i se servien dels seus propis recursos, de normal humildes, però vivien molt organitzats, salvant les circumstàncies, situacions i autonomies personals de cadascú.

ELS BUREOS: A la Barcella com en tants altres llocs rurals, vivien amb poques possibilitats de viatjar lluny, el millor transport eren les cames i la gent anava sempre a peu o amb companya d'una cavalleria de càrrega (als anys 50 va aparèixer la primera moto) estos condiciona'ns logístics i de salvar distancies, comportaven el no poder eixir de l'entorn immediat, poc és coneixia mes enllà de les distàncies amb els pobles veïns (La Jana  per la fira, Canet, Xert, Rosell,...) el propi aïllament natural, de fer vida en els masos d'esta vall tancada, aportava tots els condicionants per a intentar organitzar-se la vida lo millor possible entre els propis veïns, i acordaven cel-lebrar “bureos” dins de l'entorn de la Barcella, estes reunions d'amistat varen ser la base i les arrels del folklore popular barcellenc, en els bureos es potenciaven les relacions socials amb els veïns més pròxims, creant-se llaços especials d'amistat i familiars entre els masovers, i molts eren familia per les bodes de l'entorn. Els bureos estaven molt relacionats amb el calendari laboral pròpia dels masos que a part de ser casa familiar eren el centre econòmic de les explotacions agrícoles i ramaderes de cada unitat familiar. Els bureos començaven a celebrar-se al mes d'octubre, ben acabats els treballs de les diverses recol·leccions del camp, i es mantenien estes reunions durant tota la tardor i l'hivern, fins a Carnestoltes o Pascua. Era el període en el qual les tasques agrícoles necessitaven menys atenció, i també era quan més fred feia. Els bureos de normal tenien lloc els diumenges o festius en fer-se de nit, i es prolongaven fins a les 12, o la 1 o les 2 de la matinada, segons l'animació que hi haguera, i cada família a fosques i a deshores havia de tornar al seu mas, en alguns casos a quilòmetres de distància inclús des de masos de Morella fins a la Barcella, i pobletans des dels pobles de Xert i de Canet, i amb condicions atmosfèriques foren les que foren, de normal bastant adverses, per tractar-se de l’hivern, en casos de plogudes fortes als assistents que vivien més lluny, podien pernoctar al mas amfitrió o en el paller. Les ganes de relacionar-se socialment i passar-ho bé superaven sempre tots els obstacles adversos del mal temps. El bureo, era una cita generalment organitzada els diumenges pels més joves de les famílies, però a la qual no es tancava la porta a ningú. Podia ser intergeneracional, amb la presència dels pares, tios i germans repartits en diferents grups per la casa. No solien ser unes reunions massives (30 o 40 com a màxim), l'aforament a dins del mas el marcaven els salons i les cuines de cada mas, a fora de casa el terreno s'ampliava al carrer i a l'era si era de dia. I sobre tot, hi havia familiaritat, comboi i bona companya, amb tota classe de converses al voltant d'alguns dolços i begudes, que de manera senzilla preparaven amb comboi els amfitrions, i completaven els visitants la taula amb algún present (plat de figues albardades, rollets o borraines), i mamprenien el bureo del diumenge: es cantava, sonava la música, que tocaven els que sabien tocar algun instrument musical, tots per afició i eres de normal la gent major els que sabien (instruments básics: la guitarra, la bandúrria, el llaut, les castanyetes, la pandereta, els ferrets, el guitarró , el guitarronet i la canya badà, un instrument musical de percussió d'un so i ús semblant al de les castanyoles. Els millors músics i cantadors, eren molt sol·licitats, i un bon recibiment assegurat, i fato preferent. Als cantadors de bona veu, els acompanyaven cantant quasi tots els presents, coneixedors del repertori del cançoner popular tradicional, es cantava, també es ballava, el ball que més es tocava era la jota, el ritme més antic i el que més recorden tots, i la novetat als anys 50 va ser la introducció dels jovens del pasdoble (l'agarrat), i les estrofes de popurris de parranda que veien en les orquestes de festes de Xert i Canet. Els músics tocaven unes quantes peces, i després feien el cigarret i un paronet, i entre tan s’organitzaven alguns jocs, mentre els tocadors descansaven, fumaven i xarraven. Els jocs dels jóvens consistien a donar curs a la imaginació amb bromes, acudits, disfresses, jocs (joc de la granera) o popurris a coro. Les cançons que es cantaven en els bureos eren divertides i sovint algo coentetes, definitòries d'aspectes, e intencions i picardies (temàtiques de les canturel·les: borratxos, jugadors, circumstàncies gracioses, nóvios i núvies, les dones i els hòmens, sogres, treballs, animals, tractés, els vicis,…), el balls (pasodobles) mes divertits eren "el cambi de parella" i "el ball de la granera".

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

EL BALL DE LA GRANERA:

EL JOC DE LA GRANERA: El joc de la granera es un joc infantil, on els participants es posen en circule mirant cap a fora, i quan la música sona; una granera va passant de mà en mà al veí, i en parar-se la música el que es queda amb la granera a la mà queda eliminat. Així fins a quedar un només que és el guanyador del joc, inicialment és un joc per als més xicotets, però en les reunions dels bureos i festes s'animaven los de totes les edats.

EL BALL DE LA CARRASPERA:

MÚSICS I CANTADORS DE LA BARCELLA: Juan Bautista Bel Carbó del mas del Coll (guitarra i veu), Tío Vicent de la Tirijana del mas dels Bels (ferrets), Vicent de Candro (pandereta), Ernesto Domenech del mas dels Bels (cantador en les rondes), (llaut), (bandurria), Daniel Bel Domenech del mas del Coll (guitarra), (percusió, esquella, piquerol i cascabell), (canya badà), Amador Prades Domenech del mas del Planxové (versador, cuentos).

VERSETS I CANÇONS POPULARS DE LA BARCELLA, LLETRES: 

- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 1ª etapa: ....Del mas d'en Sanz al Planxové, continuant per el mas de la Fam, del mas de Cruella al Mas del Corral del Coll, del mas dels Domenech al Mas Nou, del mas d'en Planvilà a Lo Solanet, per l'Aubaga al mas de Melsa i el soparet... y música i jotes, perquè i vivien en eixe mas, dos afamats músics dels bureos (llaud, guitarró, veus), eren dos germans (els pavesos o pavets de malnom).

- LA VOLTÀ DE QUINTOS DE XERT PER LA BARCELLA 2ª etapa: ...Del mas de Melsa a Sant Marc, seguim pels Fontanals, del mas del Forat als Masos, del mas d'Ortí al mas d'en Rei, del mas de Nogues al de Toríbio, i arrivem a Enroig, sopar i a fer nit.

- DIES DE PASCUA: Estos tres dies de Pascua, son tres dies de jugar, a volar lo cacherulo y después a merendar.

- DIES DE PASCUA: El segon dia de Pascua, a torrar tenim que anar, torrarem la botifarra, i la mona per a berenar.

-DIES DE PASCUA: Estos tres dias de Pascua, no hi ha que deixarlos passar, per a berenar la mona i despres a pasetjar.

(CONTINUARA)

BUREOS (exemples): 


BALL DE LA GRANERA (exemples): 


No hay comentarios:

Publicar un comentario