GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:
Per: JUAN EMILIO PRADES BEL (Taller de historia, memorias y patrimonios).
(Sinopsis):
RECORDAR TAMBIÉN ES VIVIR…
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ-EXPOSICIÓ: La Barcella és una partida rural del terme municipal de Xert
 |
| Panorámica del Barranc de La Barcella |
RETABLO DE LA ERMITA DE SAN MARCOS DE LA BARCELLA (Noticias): Hojas
selectas (Barcelona). 6/1920, n.º 222. ARTE CRISTIANO RETROSPECTIVO. LAS
PINTURAS GÓTICA Y RENACIMIENTO EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. En Chert, cerca de
«la Mola mura» y ermitorio de San Marcos, fotografié con mosén Betí un viejo
tríptico de artesa, medio derrocado sobre un muro lateral y en punible
abandono. En la tabla central aparecen la Virgen con el niño Jesús y dos
ángeles volando; en las laterales, San Bartolomé y otro apóstol. En la predela,
casi borrada, la Cena. En la espiga, el Calvario, y en las polseras, el Padre
Eterno, con dos ángeles arriba y los cuatro evangelistas a los lados. DR.
CARLOS SARTHOU CARRERES. (Fotos, del autor). I. C. de la Real Academia de la
Historia.
CARTA POBLA DE LA BARCELLA. Año
1192, octubre. Lleida.
Alfons II d'Aragó atorga a l'orde de l'Hospital el lloc de la Barcella, situat al regne de València, quan siga conquerit als musulmans
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 479, nº 11
Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de: Ana Isabel Sánchez Casabón. Alfonso II rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1995, document 574
Notum igitur sit omnibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchinonensis et marchio Provincie, ob remedium anime mee predecessorumque meorum, libenti animo spontaneaque voluntate, dono, laudo, concedo et presentis scripti auctoritate confirmo et auctorízo Deo et Sancto Hospitali Iherusalem, et Fortunio Cabeza magistro universisque fratribus eiusdem domus, presentibus et futuris, ibidem Deo servientibus, locum illum qui nuncupatur Barcella, situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant, cum omnibus ingressibus et egressibus suis, cum aquis, pratis, pascuis, montibus, silvis et nemoribus, et cum universis terminis et pertinenciis suis, cultis et incultis, ad ius et dominium ipsius loci expectantibus.
Hoc modo videlicet ut predicti fratres locum ipsum quandocumque voluerint, sicut melius potuerint, populent ibique castrum, edificent et construant, atque villam.
Et hec omnia cum omnibus hominibus et feminabus et ceteris ad illa pertinentibus perpetuo iure hereditario habeant, teneant atque possideant libere, quiete atque potenter, sine alicuius hominis contradictione et contrarietate, ad propriam hereditatem ipsi et successores illorum prefato Hospitali Domino servientes, salva mea meorumque omnium successorum fidelitate per secula cuncta.
Datum apud Ilerdam, mensse octobris, per manum lohannis Berachensis, domini regis notarii, anno Domini millesimo C XC II.
Signum + Ildefonsus, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis, et marchio Provincie.
Signum + infantis Petri, filii eius, qui predicta donacione laudo et signo proprio confirmo.
Sig+num Guillelmi de Granata. Sig+num Enneco de Aveo. Sig+num Petri de Maza. Sig+num Eximini de Rada. Sig+num Petri, maiorisdomus. Sig+num Otonis de Insula. Sig+num Pelegrin de Castellazolo.
+ Berengarius, Terrachonensis archiepiscopus.
Signum + Iohannis Berachensis, qui hanc cartam scripssit mense et anno prefixo.La ermita de Sant Marc es tan blanca i bonica
per fora pareix un castell
el veins de la Barcella la adoraven
la seua campana tocaba matines als quatre vents
avui día tan sols perviu silenci i sentiment
per la terra, la vall i la gent.
(JEPB, Domingo de Ramos, 1- 4-2012)
ADDENDA:
ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(PER JUAN E. PRADES BEL):
EL
TERRITORI DE LA BARCELLA: La Barcella, en l'actualitat és una partida rural del
terme municipal de Xert/Chert, a la comarca del Baix Maestrat (Castelló), és
tracta d'un territori de l'Antic Regne de València enclavat dins d'una vall
tancada que te forma seudocircular, confrontant per l'Est amb el terme de Canet
lo Roig. Com a patrimoni rellevant resalta en el territori, en l'eix central un
referent vertebrador i equidistant, al que porten i arriven tots els camins del
territori, és tracta de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, esta
santa edificació s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix en mixt
del territori de l'antic terme de La Barcella, l'indret queda encauat en una
vall muntanyosa, ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades
formades en l'era Juràssica.
LES
DIMENSIONS DE LA BARCELLA: El territori d'influència social i de moviments
pedestres habituals dels habitants per la vall (terres de cultiu, terres de
pastura i distancies a cubrir entre masos veïns), dibuixa un circul perfecte
d'uns 3500 metres de diàmetre, i una superfície de terreno d'unes 3000
hectàrees, amb tot, queda conformat un territori i paisatge únic, un racó
històric-agropecuari d'origen medieval de gran bellesa natural, i de fortes arrels
històriques, elnogràfiques i culturals i a punt de desapareixer eternament la seua memòria amb la perdua dels ultims habitans històrics.
NOMS
I TOPÒNIMS DE LES REFERENCIES GEOLÓGIQUES DE LA BARCELLA: Mola Murada, la Mola
Llarga, mola del Curolló, Roca del Mixtdía, la Moleta Redona, mola de Xert,
mola de l'Enceloni, la Roca Mercadera, la Tossa, mola del Grau, mola Jovera,
mola del mas d'en Rei, la Serra del Turmell, la Comanegra, la Talaiola, Cingle
de la Gotellera, La Selleta, Monte Gordo, Moletes Altes, Penya Blanca, barranc
de l'Ós, rambla i barranc de la Barcella, barranc dels Abellarets, barranc de
les Comes,...).
NOMS
I TOPÓNIMS D'ALGUNS DELS MASOS I CASES DE LA BARCELLA I LIMÍTROFES: mas de
Comport o Comporta, mas d'Absencia o d'Ausencia, mas de l'Aubaga, mas de
Barganya, mas del tío Marcos, mas dels Bels, mas d'Ernesto Domenech i Josefina,
mas de Melsa, mas dels Ous, mas dels Domenech, masos dels Fontanals o alqueria
dels Fontanals (15 cases, 45 veins antes de la Guerra Civil 1936-1939), mas de
Constancia Bel Domenech i Vicente Domenech, mas dels Masos, mas de Sant Marc,
mas Nou, mas del Coll, mas de Candro, mas de Lo Solanet, mas del Forat, mas de
la Tirijana, mas del tío Vicent d’Andreu, mas de Basilio, mas de l'Astelat, mas
de Pasavant, mas del Planxové o d'en Bearri o Bayarri, mas de la Fam, mas de
Bel, mas de Cruella, finca del Notari, finques de Daniel Bel, finques del Coto Mas
del Coll,…
Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”.
 |
| Albarca trencada, l'antic calçer popular per a els treballs agropecuaris. |
 |
| Les Moles |
 |
| Amador Prades Domenech, pastor |
 |
| Gos de rabera refrescanse damunt l'herba.. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario