ELS SARRÓNS ANTICS DELS PASTORS.

 

(Series): GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmátic" ("ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), RECORTS DE VIDA 1860-1960.

"ELS TÍPICS SARRONS DE LA SAL I ELS CERRONS DE PELL DE CABRA, ARTESANIES DOMÈSTIQUES I OBLIDADES DELS PASTORS DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), INTERVAL 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.).

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos traten de recullir les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat principalment per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu (Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (1860-1960) m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i els costums, i la cultura folklòrica, familiar i de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil·lenari caigut en l'oblit etern, "in memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique a un element de les costums pastorils, i és una part imprescindible de la indumentària de tots els pastors de la Barcella "per anar-sen a guardar" i era la motxilla, sense cap excepció tots els pastors en portaven algún tipus d'este guarniment. Este article el dedique a dos de les clases de bosses de pastors, es tracta dels sarrons i els cerróns que són dos tipus de motxilles molt antigues i primitives dels pastors. Agrair està informació a Amador Prades Domenech i a Daniel Bel Domenech dos pastors naturals de la Barcella.

"Sarró": fet amb una pell escorxada treta oberta, per fer la bossa o sarró cal cosir-la en fresc a ser possible, després se sala i es deixa assecar. El sarró era per portarlo penjat atravesat en bandolera.

"Cerró": Els cerróns estaven fets amb una única pell escorxada treta tancada, i tot seguit en fresc era reomplida de palla per donar-li la forma de bossa, plena de palla tot seguit era salada i posada a assecar on córreguera l'aire. El cerró era una bossa gran per a portar-se a l’esquena.

EL SARRÓ DE LA SAL DELS ANIMALS: El sarró de portar la sal a les saleres per a donar als animals, existía en tots els masos i corrals, era el ús més habitual per a els sarrons de pell, el feien servir el pastors per a portar la sal animal que distribuien sobre les típiques pedres saleres, la sal és donava com a complement alimentari per a la rabera de cabres.

EXPOSICIÓ: El sarró (per penjar-lo en bandolera) conegut en la Barcella com el sarró de la sal o el "cerró" (per penjar-lo a l’esquena) són dos tipos de motxilles de pastors grans i lleugeres de pes que s'utilitzaven generalment com e dit els pastors, per a portar menjar (la berena), i diversos utensilis corrents (cordes, navalla, roba d'abrigar, aigua, un vas de fusta o cuerno, sal,…) i s'usava també per a transportar del monte al corral els cabrits recents naixcuts. Els sarrons es podien confeccionar de diversos materials (pell, cuir, tela, lona,…), el tipus de sarró  més antic en deshús al qual en baix a referir en primer lloc és el tancat (cerrón), estaven fets de pell adobada d’una cabra vella, perquè la pell d’un animal gran és més estimada, pel motiu que és més grossa, més forta i més duradora. Este sarró més bossut és un "cerrón" o "zurrón cerrado" en castellà, es tracta d’un sarró tancat confeccionat amb una sola pell de cabra, degollada i morta la cabra, amb l'ajuda d'un canut de canya, per un extrem de la cama posterior bufarem i unflarem la pell per escorxar-la més fàcilment, i de manera molt particular sencera i sense obrir-la, fent un tall transversal en la pell al voltant del coll de l'animal i tirant la pell cap avall es va escorxant i pela'n l'animal de tal manera que únicament queden en la pell les obertures del coll i les quatre potes (al contrari del que és la manera més comuna d'escorxar i pelar els animals, que consisteix a fer un tall longitudinal per la part inferior del coll i al llarg de la panxa de l'animal de davant a detrás, i anar separant la pell del cos des de la panxa cap a l'esquena), queda'n està tècnica d'odre d’extraure la pell sencera com un sac, deixant la part del pèl en la part de l’interior de la bossa, la part exterior caldrà salar-la per tota la superfície de la part tendra, i caldrà omplir sense demora l’interior de la pell de palla, per fer tou i donar li al cerró la forma de bossa, quedant a la vista un recipient a manera d'odre amb una boca corresponent a l'obertura del coll. Els extrems de la pell de les potes es lliguen amb una corretja de cuir o una corda per a penjar el cerró al coll o l'esquena del portant. En cap cas es pela la pell, sinó que en estar seca, es pega la volta i queda el pèl en la superfície exterior del sarró, per adornar-lo i protegir la part curtida de la intemperie.

La curiositat és que este tipo de "sarró" o "cerró tancat" era que quan s’extreia la pell el sarró estava quasi fet, calia salar la part fresca, i es deixava assecar unes tres setmanes, i sense adobar-la tan sols amb la sal i el secat, deixant-la assecar la pell penjada a l'aire i que no li pegue el sol directe.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

DADES DE LES MASIES DE LA BARCELLA AL CENS DE L'ANY 1895.

- Els orígens i els antecedents familiars de Juan E. Prades Bel, procedeixen i està en més o en menys grau emparentat amb la majoria de les masies de la Barcella (Xert), i molt directament vinculat a totes les ascendències familiars (abuelos i abueles matern i patern, tios primers y segons,  cosins germans, cosins prims, cosins tercers...,) con el Mas dels Doménech, el Mas del Corral del Coll, el Mas del Planxové y el Mas dels Bels.

- (Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Bels (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de família que corresponen a les cinc cases habitades del Mas: Ramón Bel Ferreres de 67 años, José Bel Vives de 29 años, Pascual Bel Beltrán de 52 años, Luis Bel Romeu de 55 años, Joaquín Bel Beltrán de 29 años.

- (Valencià). Al cens de l’any 1895 apareixen al Mas dels Doménech (La Barcella, Xert) apareixen reflectits els següents caps de familia que corresponen a les quatre cases habitades del Mas: Pascual Doménech Beltrán de 74 años, Andrés Doménech Bel de 49 años, Pedro Doménech Guardiola de 44 años, Joaquín Bel Ferrer de 30 años.

BIBLIOGRAFIA:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8.

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

(CONTINUARA)

Cabreros del Pirineo. Cabras celtibéricas. Zurrones de piel de cabra.

Sarróns de Alfredo, de San Juan de Plan, fotografía Eugenio Monesma.

Amador Prades Domenech.

 Constancia Bel, Ángeles Bel y Amador Prades,
fills de la terra del Barranc de la Barcella y descendents dels Mas dels Domenech,
graçies per la vostra sabia cultura tradicional, vos estime en alma i cor,
per sempre junts.

CANCIÓN HOMENAJE A LOS PASTORES. ¡ASÍ, SEA! EN SU MEMORIA.