"EL TERRITORI DE L'ANTIC I HISTÒRIC TERME MEDIEVAL-MORISCO DE LA BARCELLA, I LA ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT/CHERT)".
ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL
INTRODUCCIÓ-EXPOSICIÓ: La Barcella és una partida rural del terme municipal de Xert
 |
| Panorámica del Barranc de La Barcella |
, poble valencià ubicat en la comarca del Baix Maestrat (Castelló, Comunitat Valenciana, Antic Regne de València). L'ermita de Sant Pere i Sant Marc
de la Barcella s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix al mitx
del territori de l'antic terme de La Barcella, una vall muntanyosa,
ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades formades
en l'era Juràssica ( Mola Murada, Penya Blanca, la Moleta Redona, la Serra del Turmell, la Mola Llarga,...),
amb tot es conforma un territori i paisatge únic, un racó
històric-agropecuari i medieval de gran bellesa i historia. Amb
anterioritat a l'actual ermita existia al lloc un altra
església més arcaica consagrada a Sant Pere, del tipus arquitectònic
anomenat o tipificat com esglésies medievals de reconquesta, l'imatge d'esta ermita va ser
dibuixada en un retaule gòtic renaixentista que queda imprés i
fotografiat formant part de l'arxiu Mas. Este
antic temple va ser la parròquia del municipi medieval de La Barcella,
un llogaret al qual el Rei Alfons XII va concedir Carta Pobla en l'any
1192 fent donació del lloc a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital. En una visita pastoral del bisbe de la diòcesi de Tortosa Luis García Mañero
a les terres de l'antic municipi de la Barcella en l'any 1762, constata
l'estat d'abandó de l'antic temple medieval, i exigeix la construcció
d'un nou edifici. Les obres del nou temple començaren en l'any 1770, amb
disseny i direcció de les obres per l'arquitecte Joan Barceló, ajudat
pel seu germà Josep Barceló i per Josep Carrascosa de Sant Mateu;
quedaren acabades les obres a les primeries de l'any 1779, ja que va ser
beneït el nou temple el 15 de febrer de 1779. L'actual ermita que veiem al lloc es d'estil barroc, i està consagrada als apòstols Sant Pere per l'advocació original en conmemoració i memoria de l'antic temple de reconquesta, i a Sant Marc patró de Xert. L'ermita es coneix més amb el nom de Sant Marc que el de Sant Pere.
RETABLO DE LA ERMITA DE SAN MARCOS DE LA BARCELLA (Noticias): Hojas
selectas (Barcelona). 6/1920, n.º 222. ARTE CRISTIANO RETROSPECTIVO. LAS
PINTURAS GÓTICA Y RENACIMIENTO EN LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. En Chert, cerca de
«la Mola mura» y ermitorio de San Marcos, fotografié con mosén Betí un viejo
tríptico de artesa, medio derrocado sobre un muro lateral y en punible
abandono. En la tabla central aparecen la Virgen con el niño Jesús y dos
ángeles volando; en las laterales, San Bartolomé y otro apóstol. En la predela,
casi borrada, la Cena. En la espiga, el Calvario, y en las polseras, el Padre
Eterno, con dos ángeles arriba y los cuatro evangelistas a los lados. DR.
CARLOS SARTHOU CARRERES. (Fotos, del autor). I. C. de la Real Academia de la
Historia.
CARTA POBLA DE LA BARCELLA. Año
1192, octubre. Lleida.
Alfons II d'Aragó atorga a l'orde de l'Hospital el lloc de la Barcella, situat al regne de València, quan siga conquerit als musulmans
Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 479, nº 11
Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de: Ana Isabel Sánchez Casabón. Alfonso II rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1995, document 574
Notum igitur sit omnibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchinonensis et marchio Provincie, ob remedium anime mee predecessorumque meorum, libenti animo spontaneaque voluntate, dono, laudo, concedo et presentis scripti auctoritate confirmo et auctorízo Deo et Sancto Hospitali Iherusalem, et Fortunio Cabeza magistro universisque fratribus eiusdem domus, presentibus et futuris, ibidem Deo servientibus, locum illum qui nuncupatur Barcella, situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant, cum omnibus ingressibus et egressibus suis, cum aquis, pratis, pascuis, montibus, silvis et nemoribus, et cum universis terminis et pertinenciis suis, cultis et incultis, ad ius et dominium ipsius loci expectantibus.
Hoc modo videlicet ut predicti fratres locum ipsum quandocumque voluerint, sicut melius potuerint, populent ibique castrum, edificent et construant, atque villam.
Et hec omnia cum omnibus hominibus et feminabus et ceteris ad illa pertinentibus perpetuo iure hereditario habeant, teneant atque possideant libere, quiete atque potenter, sine alicuius hominis contradictione et contrarietate, ad propriam hereditatem ipsi et successores illorum prefato Hospitali Domino servientes, salva mea meorumque omnium successorum fidelitate per secula cuncta.
Datum apud Ilerdam, mensse octobris, per manum lohannis Berachensis, domini regis notarii, anno Domini millesimo C XC II.
Signum + Ildefonsus, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis, et marchio Provincie.
Signum + infantis Petri, filii eius, qui predicta donacione laudo et signo proprio confirmo.
Sig+num Guillelmi de Granata. Sig+num Enneco de Aveo. Sig+num Petri de Maza. Sig+num Eximini de Rada. Sig+num Petri, maiorisdomus. Sig+num Otonis de Insula. Sig+num Pelegrin de Castellazolo.
+ Berengarius, Terrachonensis archiepiscopus.
Signum + Iohannis Berachensis, qui hanc cartam scripssit mense et anno prefixo.
POEMA A LA ERMITA DE SANT MARC DE LA BARÇELLA(JEPB,2012):
La ermita de Sant Marc es tan blanca i bonica
per fora pareix un castell
el veins de la Barcella la adoraven
la seua campana tocaba matines als quatre vents
avui día tan sols perviu silenci i sentiment
per la terra, la vall i la gent.
(JEPB, Domingo de Ramos, 1- 4-2012)
GOZOS DE LA BARCELLA:
Marcos
bienaventurado Coronista del Señor.
Válganos
vuestro favor nuestro patrón y abogado.
Pedro
supremo pastor, os dio el sagrado bautismo, y aún quiso seros él
mismo buen Maestro y Protector, tan crecido fue su ardor que os quiso
siempre a su lado.
Válganos
vuestro favor nuestro patrón y abogado.
Por haber escrito y visto la
santa resurrección, sois coronado León.
Evangelista
de Cristo; Válganos vuestro favor V. Rogad por nosotros.
Vuestra
historia sin error nuestro patrón y abogado.
Bienaventurados
San Marcos.
San
Pedro la ha confirmado.
Pedro
con grande fineza, Reza Para que seamos dignos de Cristo.
Válganos
vuestro favor en su iglesia os da a su lado nuestro patrón y
abogado, donde el devoto ha logrado medicina y fortaleza,
ORACIÓN
Por
toda la Alejandría y el enfermo desolado Oh Dios, que sublimásteis
al Evangelio anunciástes por vos queda consolado. vuestro
Evangelista San Marcos con el de anacoretas fundásteis don de la
predicación evangélica; os religión de ejemplar vida,
Válganos
vuestro favor rogamos nos concedáis aprovecharnos donde a gloria del
Señor nuestro patrón y abogado. siempre de sus enseñanzas y sereis
vuestro nombre adorado. defendidos por su oración, por Cristo Toda
la comunidad Señor Nuestro. Amén.
Válganos vuestro favor de la
Barsella llamada, nuestro patrón y abogado. a Vos acude postrada en
cualquier necesidad;
Fue vuestra preciosa muerte y Chert está muy
gozoso con martirio prolongado de que aquí sois venerado. y vuestra
alma coronada nuestro patrón y abogado. con felicísima
suerte; vuestro cuerpo con furor.
Válganos vuestro favor fue por
calles arrastrado. nuestro patrón y abogado.
ADDENDA:
ADDICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE.
(PER JUAN E. PRADES BEL):
EL
TERRITORI DE LA BARCELLA: La Barcella, en l'actualitat és una partida rural del
terme municipal de Xert/Chert, a la comarca del Baix Maestrat (Castelló), és
tracta d'un territori de l'Antic Regne de València enclavat dins d'una vall
tancada que te forma seudocircular, confrontant per l'Est amb el terme de Canet
lo Roig. Com a patrimoni rellevant resalta en el territori, en l'eix central un
referent vertebrador i equidistant, al que porten i arriven tots els camins del
territori, és tracta de l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, esta
santa edificació s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix en mixt
del territori de l'antic terme de La Barcella, l'indret queda encauat en una
vall muntanyosa, ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades
formades en l'era Juràssica.
LES
DIMENSIONS DE LA BARCELLA: El territori d'influència social i de moviments
pedestres habituals dels habitants per la vall (terres de cultiu, terres de
pastura i distancies a cubrir entre masos veïns), dibuixa un circul perfecte
d'uns 3500 metres de diàmetre, i una superfície de terreno d'unes 3000
hectàrees, amb tot, queda conformat un territori i paisatge únic, un racó
històric-agropecuari d'origen medieval de gran bellesa natural, i de fortes arrels
històriques, elnogràfiques i culturals i a punt de desapareixer eternament la seua memòria amb la perdua dels ultims habitans històrics.
NOMS
I TOPÒNIMS DE LES REFERENCIES GEOLÓGIQUES DE LA BARCELLA: Mola Murada, la Mola
Llarga, mola del Curolló, Roca del Mixtdía, la Moleta Redona, mola de Xert,
mola de l'Enceloni, la Roca Mercadera, la Tossa, mola del Grau, mola Jovera,
mola del mas d'en Rei, la Serra del Turmell, la Comanegra, la Talaiola, Cingle
de la Gotellera, La Selleta, Monte Gordo, Moletes Altes, Penya Blanca, barranc
de l'Ós, rambla i barranc de la Barcella, barranc dels Abellarets, barranc de
les Comes,...).
NOMS
I TOPÓNIMS D'ALGUNS DELS MASOS I CASES DE LA BARCELLA I LIMÍTROFES: mas de
Comport o Comporta, mas d'Absencia o d'Ausencia, mas de l'Aubaga, mas de
Barganya, mas del tío Marcos, mas dels Bels, mas d'Ernesto Domenech i Josefina,
mas de Melsa, mas dels Ous, mas dels Domenech, masos dels Fontanals o alqueria
dels Fontanals (15 cases, 45 veins antes de la Guerra Civil 1936-1939), mas de
Constancia Bel Domenech i Vicente Domenech, mas dels Masos, mas de Sant Marc,
mas Nou, mas del Coll, mas de Candro, mas de Lo Solanet, mas del Forat, mas de
la Tirijana, mas del tío Vicent d’Andreu, mas de Basilio, mas de l'Astelat, mas
de Pasavant, mas del Planxové o d'en Bearri o Bayarri, mas de la Fam, mas de
Bel, mas de Cruella, finca del Notari, finques de Daniel Bel, finques del Coto Mas
del Coll,…
AGRAÏMENTS: Amador Prades Domenech, Angeles Bel Domenech, Daniel Bel Domenech, Constancia Bel Domenech, José Vicente Bel, Domenech, Rosa Domenech Royo, Casimiro Domenech Bel,....
BIBLIOGRAFIA,
WEBGRAFÍA I FONTS DOCUMENTALS:
- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.
- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.
- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .
Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.
- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, Xert/Chert”. -
Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de
la Barcella de Xert, 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de
cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la
Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada,
adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la vall de la
Barcella, 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels
quintos" de xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la
carn de festa de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el
folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la
vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert /
Chert), 1860-1960.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall
de la Barcella (Xert/Chert)”.
-
Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i
Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.
