VESTIGIS DE SALINES MEDIEVALS A TORREBLANCA, EL COMERÇ DE
LA SAL A L’ENTORN DEL TERRITORI MEDIEVAL DE XIVERT I ALBALAT.
JUAN EMILIO PRADES BEL
RESUM: Aquest treball de divulgació, pretén posar en valor
d'estudi una antiga i oblidada zona salinera per a l'extracció i l'obtenció de
sal marina, es tracta de les salines de Torreblanca que varen ocupar una gran
extensió de terres al llarg d'una franja litoral continental que afectà unes
20/ 25 hectàrees de terreny, un indret on els pobladors del lloc en l'època
medieval islàmica varen excavar i rebaixar el sòl fins al nivell de mar.
L'extracció de sal i el seu comerç ajuden a fer-ne un plantejament sobre
l'ocupació rural al voltant de les salines, i les connotacions històriques, culturals
i patrimonials dels pobladors que ocuparen estes terres a l'època alt medieval.
RESUMEN: Este trabajo de divulgación, pretende poner en valor de
estudio una antigua y olvidada zona salinera de época medieval, que sirvió para
la extracción y la obtención de sal marina, se trata de las salinas de
Torreblanca que ocuparon una gran extensión de terreno a lo largo de la franja
litoral continental que afectó a unas 20/25 hectáreas de terreno, un lugar
donde los pobladores medievales del lugar de la época islámica excavaron y
rebajaron el suelo hasta el nivel de mar. La extracción de sal y su comercio,
son las bases que ayudaran a hacer un planteamiento de estudio sobre la
ocupación rural, la economía, y las connotaciones históricas, culturales y
patrimoniales de los pobladores que ocuparon estas tierras alrededor de las
salinas en época medieval.
ABSTRACT: This work outreach, seeks to value
study an ancient and forgotten medieval salt area, which was used for the
extraction and production of sea salt is the salt of Torreblanca which occupied
a large area to along the continental coastline that affected about 20/25 acres
of land, a place where medieval inhabitants of the place of the Islamic period
excavated and lowered the floor to sea level. Salt extraction and trade, are
the bases to help you make an approach to the study of rural employment, the economy,
and the historical, cultural and economic connotations of the people who
occupied these lands near Salinas in medieval times.
EXPOSICIÓ:
L'orografia litoral continental de Torreblanca (Castelló,
comarca Plana Baixa, Comunitat Valenciana) es caracteritza per tenir una costa
baixa, amb zones fàcilment inundables amb nivells de sòl o per baix o a nivell
del mar, que s'estenen al llarg del litoral continental torreblanquí, llocs on
antany van existir i encara existeixen llacunes costaneres i zones fàcilment
inundables. En aquest medi costaner de litoral baix, en la zona nord de la
costa de Torreblanca / Torrenostra, que s'estén fins a Capicorb (al terme
d'Alcalà de Xivert), fa aproximadament uns mil anys, en l'alta edat mitjana es
va iniciar una activitat econòmica molt lucrativa i necessària en l'època, es
tractava del comerç de la sal, amb la construcció en aquest medi de salines
(canals, eres, parcel-les) per a la producció i elaboració de sal marina. La
lectura que es desprèn de la interpretació del medi físic que envolta el lloc,
és que ens trobem amb un territori amb activitats econòmiques enquadrades en
l'edat mitjana, sent testimonis de l'evidència del que va poder haver estat una
important zona salinera, avui dia es mostra com un dipòsit natural on va
haver-hi estanys, eres, parcel-les per a l'evaporació de l'aigua del mar. La
zona de vestigis de sòl que probablement albergaven les salines es troben a la
zona nord de Torrenostra, es tracta d'una zona delimitada i anomenada amb els
topònims Clot d'en Tomàs / Prat d'en Bel, es tracta d'un terreny ubicat al
costat del litoral i paral·lel a la mar amb una orientació nord-est / sud-oest,
amb una extensió d'aproximadament uns 1000 metres de llarg i unes 20/25
hectàrees de terreny afectat, que tenen els següents límits confrontants, a
l'est limita amb la “Cañada del Mar”, un camí ramader històric i mil-lenàri
costaner, que circula en paral·lel a la costa mar Mediterrani, està via
ramadera discorre pel Serradal amb una amplada de 45 metres a partir de la vora
de la mar, avui dia el camí antic que va existir a trams, està desaparegut per
l'acció marina, a l'oest limita amb el camí del Campàs i al camí l'Atall de
Torrenostra a Capicorb, al sud aquesta acotada per la fàbrica del peix una
construcció de mitat del segle XX, i al nord-est limita amb la finca agrícola
de El Campàs, en total l'àrea d’exploració ocupa aproximadament unes 25
hectàrees de terreny que es van haver de transformar per poder habilitar i
desenvolupar l'activitat salinera, el subsòl i base d'esta àrea és rocós format
per un subsòl de roques de conglomerat de sediments quaternaris dipositat per
vies fluvials fa aproximadament un 1.000.000 d'anys, estes roques a la part
central de l'àrea central de la zona salinera afloren a la superfície, per construir
les salines es van haver de rebaixar el nivell de sòl, per a poder cobrir les
parcel-les d'aigua de mar , les terres i pedres que es van excavar i extraure
es van traslladar i acumular a la part central del Clot d'en Tomàs-Prat d'en
Bel, ubicant-les en el lloc on més afloraven i emergien les roques , aquesta
terra va servir en el seu nou lloc per elevar el terreny i crear nova terra de
conreu que ocupava la part central de l'àrea entre les salines i que encara
existeix. Aquestes salines arcaiques es van explotar en època islàmica, els
vestigis d'hàbitats dispers d'aquesta cultura envolten les salines, com s'ha
pogut apreciar amb les grans remocions de terres al llarg de tot el segle XX,
amb aixecament i l'anivellament de les terres i bancals per irrigar-los, en uns
60 anys s'ha aixecat, remogut i anivellat tot el subsòl gradient pla del terme
de Torreblanca quan passa de ser una zona de secà a ser zona d'irrigació i
regadiu per la perforació de múltiples pous artesians, una transformació del
secà a regadiu que va transformar les terres i va alterar el paisatge cultural
arcaic. Cal esmentar l'existència d'un gran cementiri islàmic que va aparéixer
en la transformació mecànica a mitjan segle XX en la part baixa de la finca del
Mas del Vaporet, que dóna evidència de la importància de la zona com a hàbitat
en època islàmica. El límit més septentrional de les salines es trobaven al
costat del límit sud de la finca agrària del Campàs, aquest marge estava
delimitat fins fa uns 20 anys per una alineació de palmeres datileres plantades
en els marges de la nobiliària finca, aquesta alineació va ser un últim reducte
i el lloc d'extinció del que va ser un antic cultiu a l'època medieval de la
finca del Campàs, en què va existir antany un extens palmerar que va existir al
costat del mar a la costa de Torreblanca. Els terrenys de les salines amb un
sòl de terra format per dipòsits amb escassa permeabilitat compost de
partícules de argiles, margues i llims, es van llaurar i anivellar en els anys
60 del segle XX, per plantar arròs, però no va ser un terreny apte per
l'altíssima salinitat que contenia el terreny pel qual es va abandonar el
projecte. Amb el cultiu i l'anivellació del terreny per a l'agricultura es van
esborrar els vestigis dels marges de les eres i les parcel-les salineres. En la
dècada de finals dels anys seixanta i principis del setanta l'exèrcit de terra
va fer maniobres militars en aquest lloc durant uns anys, arribaven les
companyies per ferrocarril a l'estació de Torreblanca, i baixaven a la costa a
muntar els campaments, feien pràctiques de tir d'armes lleugeres i artilleria,
l'exèrcit va habilitar la zona anomenada la trinxera per acampar, terraplenant
per a tal fi un quadró del terreny saliner inundable d'unes dues hectàrees que
van alçar més d'un metre, terraplenat el terreny amb graves i còdols del
Serradal confrontant. A les salines han proliferat com a vegetació autòctona el
canyís i les salicòrnies (salobreres) que han servit de pastura durant segles
per al bestiar oví i boví. CONCLUSIONS:
La finalitat de l'elaboració de la sal, i la destinació
de la producció al comerç, seria fonamentalment per al proveïment de sal als
ramats de bestià, per a la salaó de peix i per al consum humà. L'economia
salinera d'este indret, va poder ser un element substancial per a
l'organització d'este territori medieval d'Albalat, Torreblanca, Xivert, Alcalà
i Capicorb. Hi a la possibilitat d'establir certes relacions entre l'explotació
salinera, i una de les activitats econòmiques més important en l'època medieval
com va ser la ramaderia.
ADDENDA:
- (Jaume I,
ordena als homes dels termes de Morella, Culla, Cervera, Coves de Vinromà,
Albalat i Benifassà, no compren sal que no siga de Peníscola).
Fuente: J. Sánchez Adell (1975): "Notas para la historia de la
sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló (1975), pp. 29-45. Revisada
la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referència
Arxiu de la
Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 1754 de Jaume I. Còpia
autoritzada de 1304. Año1263, agost 24. València
Texte original: “Hoc est translatum bene et fideliter
factum idus ianuarii anno Domini millesimo trescentesimo tercio, sumptum a
quadam litera papirea illustrissimi domini Jacobi, felicis recordacionis regis
Aragonum, sigillata sigillo suo minori cereo fixo in dorso, tenor cuius litere
dignoscitur esse talis:
Jacobus Dei
gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et
dominus Montispesulani.
Fidelibus suis
universis hominibus de Morella et terminorum suorum, de Culla et terminis suis,
de Cervaria et terminis suis, et hominibus de Coves et terminis suis, de
Exivert et terminis suis, et hominibus Albalat, et termini fratrum de
Benifazano; salutem et graciam.
Mandamus vobis
firmiter, quatenus omnes vos superius nominati, utamini de sale Paniscole et
accipiatis de eodem et non aliquo alio sale.
Et hoc non
mutetis aliqua racione.
Scientes quod
si aliquis vestrum usus fuerit alio sale, nisi de sale Paniscole supradicto,
unicumque inventus fuerit utente alio sale, amitat bestiam et omnia que secum
apportabit sine aliquo remedio.
Datum
Barchinone IX kalendas septembris anno Domini millesimo ducentesimo sexagessimo
tercio.
Sig+num Petro
Ferrarii, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num Mathei
Calonge, notarii publici Valencie, testis.
Sig+num
Guillermi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hec fecit fideliter
translatari die et anno in prima linea contentis”.
CARTA PUEBLA DE CABANES:
- (Año 1243,
juny 19. Ponç de Torrelles, bisbe de Tortosa, atorga la carta pobla de Cabanes).
Fuente: Enric
Guinot Rodríguez (1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric
Guinot Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.:
Texte
original: “Notum
sit cunctis quod nos, Poncius, Dei gratia dertusensis episcopus, et nos
Guillelmus, prior eiusdem loci, assensu et voluntate totius capituli nostri,
damus et concedimus vobis Johani de Na Rama, Allegre, P. Ferrario, A.
Cathalano, Aquiloni de Cabacerio et Bartholomeo de Alcurisia, et omnibus aliis
populatoribus presentibus ac futuris, villam de Cabanis cum suis terminis et
affrontationibus universis, sicut includitur ab oriente in serra sub Quexa, que
dividit cum Albalato; a merydie in visu Mirabeti et in serra que dividit cum
Suffera et Rixser, usque in visu de Burriol, de serra in usque ad podium de
Gaydones, et de podio de Gaidones usque ad archum sicut dividit cum Villafamez,
de archu usque ad mesquitam que dividit terminos de Cabanis et de Benifaxo; a
circio in capite honoris Petri Alegre, et sicut terminus dividit ad baranchum
de Subarra, [et de barrancho de Subarra] usque ad serram de Quexa, que
dividitur cum Albalato.
Sicut
dividunt istis terminis et affrontationibus includuntur, damus vobis et vestris
in perpetuum per nos et omnes nostros successores dictam villam, cum omnibus
terris, lignis, arboribus, aquis, pascuis, ad omnes usus vestros, cum suis
pertinentiis et universis ad bene populandum, excolendum et laborandum.
Ita quod in
eadem villa instituatis octuaginta populatores qui in ipsa villa hereditatem et
suas habeant mansiones continuam residentiam facientes.
Ibidem,
infra autem predictos terminos ville de Cabanis supradicte, nostram nobis
dominicaturam retinemus.
Damus etiam
vobis et vestris in perpetuum vallem de Rixer, in qua vestros ortos construatis.
Set in eadem villa retinemus nobis molendina et duos ortos, quorum ortorum
unusquisque in se contineat unam fanechatam seminature.
Retinemus
etiam nobis et successoribus nostris decimam et primiciam panis, scilicet vini
et olei et ortaliciis, et de omnibus aliis fructibus quos terra producit.
Et decimam
et primiciam similiter de omnibus animalibus in hunc modum, quod pro vitulo,
pullino, eque vel asine, detis nobis pro unoquoque VI denarios iachcenses, et
de omnibus autem capris et porcis detis nobis decimam et primiciam fideliter et
integre, et de pullis vero et anseribus, si populator unum habuerit vel centum,
aut amplius, det nobis pro decima unum quilibet populator.
Item, pro
locido retinemus nobis quod unaquaque hereditas populatoris det nobis mediam
fanecham tritici et mediam fanecham ordei, liceatque vobis ferrarium vestrum
vel ferrarios habere quos volueritis. Si vero ferrarius fuerit indecens vel
mali operator, et vos a nobis moniti dictum ferrarium corrigere volueritis, nos
ipsum expellere possimus et vos alium inducatis, qui operam faciat
populatoribus competenter. Quicumque autem ferrarius aut ferrarii inductus vel
inducti fuerint, teneantur opera facere episcopo et priori, que necessaria
fuerint laboratoribus nostrarum dominicaturarum, sine omni missione nostra vel
expensa, et de locido vero absolvimus omnes populatores ab hoc presenti festo
sancti Johannis usque ad duos annos, et ex tunc ab omnibus dictum locidum
habeamus.
Item,
retinemus nobis quod unusquisque venator predicte ville de Cabanis teneatur
nobis dare, si venationem exercerint semel in anno, et in Natale Domini, duo
paria cuniculorum.
Item,
retinemus nobis omnes furnos et molendina que in termino dicte ville de
Cabanis, et in valle de Rixer edificari poterunt; itaquod nos teneamur vobis
coquere panem pro vicesimo quinto pane; teneamur vobis bladum molere pro sexta
decima mensura.
Si quidem,
retinemus nobis et successoribus nostris iusticias et stachamenta atque
firmamenta.
Predicta
autem omnia damus vobis et successoribus vestris, ad bonas consuetudines
civitatis Illerde.
Si vero
causa sive placitum fuerit inter vos omnes, et vos vel aliquem de universitate
vestra, teneamini sub nostro iudice respondere, qui vobis non possit nec debeat
esse suspectus, et si ab illo volueritis appellare liceat vobis.
Ita tamen,
quod coram alio iudice a nobis constituto, qui suspectus haberi non possit
causam appellationis prosequamini sub eodem.
Et si causa
sive placitum inter nos et vos fuerit, liceat vobis semel appellare a baiulo
sive iudice nostro, qui ibi pro nobis fuerit institutus ad convicinos vestros.
Et si aliam
appellationem facere volueritis ad nos, faciatis eandem.
Idem
retinemus nobis exercitum, ut quandocumque episcopus dertusensis, vel ecclesia,
exercitum fecerit vel cavalcatam, teneamini sequi ipsum; sed ad cumulum
gratiarum, vos ab omni exercitu vel cavalcata absolvimus, ab hoc preterito
festo Pasche usque ad sex annos.
De omnibus
siquidem inventionibus vel trobis, hanc inde medietatem inventor et nobis aliam
retinemus.
Addimus
etiam districtius inhibentes, quod nullus miles vel populator seu habitator
ville de Cabanis vel totius termini Mirabeti, in cuius termino predicta villa
consistit, guerram vel pignus aliquod facere presumat, nisi de spetiali
licentia episcopi et prioris liceatque vobis et vestris predecessoribus in
perpetuum honores et possessiones predicte ville de Cabanis vendere,
inpignorare, vel alienare, omni vestro consimili laboratori, preter militibus
atque sanctis.
Quod est
actum XIIIº kalendas iulii anno Domini Mº CCº XLº IIIº.
Ego,
Poncius, dertusensis episcopus subscribo.
Sig+num
Guillermus, prioris. Ego, Dominicus, prior claustralis, subscribo, sig+num. Ego
Bernardus, archidiaconus dertusensis, sig+num. Arnaldi, dertusensis sacriste,
sig+num. Petri de Podio, dertusensis hospitalarii, sig+num. B. de Fenolario,
precentoris Dertuse, etc”.
BIBLIOGRAFIA :
-M. BETI:
"La gabela de la sal en Peñíscola", BSCC I, 1920.
-N. P. GÓMEZ SERRANO: "Contribució
al estudi de la molinería valenciana mijeval", II Congreso de Historia de
la Corona de Aragón, Valencia, 1923.
-ALMELA Y VIVES, F.1961: "Aspectos
del vivir cuotidiano en la Valencia de Fernando el Católico", en el V
Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tomo 5, Zaragoza, 1961, págs. 203-261.
- F. QUEROL FAUS; La vida valenciana en
el siglo XV, Valencia, 1963.
- F. ROCA TRAVER: "El tono de
la vida en la Valencia medieval", BSCC LIX, 1983
- AZUAR, R. 1999: El paisaje medieval
islámico del sur valenciano, pp. 49-59. Geoarqueologia i quaternari
litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
- FUMANAL, P.
1993.: Litoral y poblamiento en el litoral valenciano durante
el Cuaternario reciente: Cap de Cullera-Puntal de Moraira, pp. 249-259. Estudios
sobre Cuaternario. Medios sedimentarios. Cambios ambientales. Hábitat humano. Universitat
de València.
-
LÓPEZ GÓMEZ, J. y LÓPEZ GÓMEZ, A. 1986: El poblamiento tradicional en las
costas
valencianas:
la dualidad ribera-huerta. Cuadernos de Geografía,
39-40: 263-288.
-
MARTORELL, J. 2001: El món mariner del Cabanyal. Engloba
Ediciones. Valencia.
-
MATEU, J., SANCHIS, C. i FERRI, M. 1999: El golf de València durant els segles
XVI i XVIII. Canvis ambientals, 367-374. Geoarqueologia i quaternari
litoral. Memorial Maria Pilar Fumanal. Universitat de València, València.
-
PIQUERAS, J. 1999: El espacio valenciano. Una
síntesis geográfica. Editorial Gules. Valencia.
-
ROSSELLÓ, V. 1986: L’artificialització del litoral valencià. Cuadernos
de Geografía. 38: 1-28.
-
ROSSELLÓ, V. 1991-1992: El terme Grau i
la nomenclatura dels estanys litorals. Notes de Geografia Física,
20-21. Universitat de Barcelona.
-MARTÍ
DE VICIANA, RAFAEL: Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su
reino, Tomo III. Valencia: Departamento de Historia Moderna de la Universidad
de Valencia, 1972.
-
BOIRA I MAIQUES, JOSEP VICENT, 2004: Paisaje
cultural y patrimonio litoral valenciano. Departament de Geografia.
Universitat de València.
- PLATA MONTERO, A. 2006: El ciclo
productivo de la sal y las salinas reales a mediados del siglo XIX, Vitoria,
2006.
- Sánchez Adell, J. (1975): "Notas
para la historia de la sal en la Edad Media". Millars, II. Castelló
(1975), pp. 29-45. Revisada la transcripció en 1999 a partir del manuscrit de referencia.
-
PRADES BEL, Juan E. (2012): “Castillo de Xivert”. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de
recursos: cultura, historia y patrimonios. 2012.
-
PRADES BEL, Juan E. (2012): “Capicorp”. -2-1-2012.
Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y
patrimonios. 2012.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): Cultura y patrimonio
natural de Torreblanca. Mis Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de
recursos: cultura, historia y patrimonios. 2013.
- PRADES BEL, Juan E. (2013): “La geologia de la Plana de Albalat” . 20-1-2013.Mis
Pueblos. Proyecto valoración y divulgación de recursos: cultura, historia y
patrimonios. 2013.
- GUINOT RODRÍGUEZ, Enric
(1991): “Les cartes de poblament medievals valencianes”.
Edició d'Enric Guinot
Rodríguez. València 1991, pp. 170-173.
ARCHIVO:
Tomo II página 76.
Tomo II página 76.
(3) - La ermita de la Virgen de Loreto de Benlloc, se construyó en el siglo
XVII, en la parte sur de la población, al margen derecho del barranco en el
encuentro de aguas del Barranco del Consell y el Barranc de la Font, cerca de
la Font de les Tres Canelles, dando hospitalidad al peregrino de paso, yendo o
viniendo por el camino entre Benllóc y la Vall d’Alba. 
