Translate

lunes, 16 de enero de 2012

ERMITA DE SANT MARC DE LA BARCELLA

Panorámica del Barranc de La Barcella
ERMITA Y BARRANCO DE LA BARCELLA (XERT/ CHERT, CASTELLÓN)

ERMITA DE SANT PERE I SANT MARC A LA BARCELLA (XERT/CHERT)

ESCRIU: JUAN EMILIO PRADES BEL

La Barcella és una partida rural del terme municipal de Xert a la comarca del Baix Maestrat (Castelló, Comunitat Valenciana, País Valencià i Antic Regne de València), l'ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella s'erigeix al cim d'una elevació aïllada que emergeix al mitx del territori de l'antic terme de La Barcella, una vall muntanyosa, ventosa i feréstega envoltada per grans serralades erosionades formades en l'era Juràssica ( Mola Murada, Penya Blanca, la Moleta Redona, la Serra del Turmell, la Mola Llarga,...), amb tot es conforma un territori i paisatge únic, un racó històric-agropecuari i medieval de gran bellesa i historia. Amb anterioritat a l'actual ermita existia al lloc un altra església més arcaica consagrada a Sant Pere, del tipus arquitectònic anomenat esglésies medievals de reconquesta, dita imatge va ser dibuixada en un retaule gòtic renaixentista que queda imprés i fotografiat formant part de l'arxiu Mas. Este antic temple va ser la parròquia del municipi medieval de La Barcella, un llogaret al qual el Rei Alfons XII va concedir Carta Pobla en l'any 1192 fent donació del lloc a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital.

En una visita pastoral del bisbe de la diòcesi de Tortosa Luis García Mañero a les terres de l'antic municipi de la Barcella en l'any 1762, constata l'estat d'abandó de l'antic temple medieval, i exigeix la construcció d'un nou edifici. Les obres del nou temple començaren en l'any 1770, amb disseny i direcció de les obres per l'arquitecte Joan Barceló, ajudat pel seu germà Josep Barceló i per Josep Carrascosa de Sant Mateu; quedaren acabades les obres a les primeries de l'any 1779, ja que va ser beneït el nou temple el 15 de febrer de 1779.

L'actual ermita que veiem al lloc d'estil barroc, està consagrada als apòstols Sant Pere per l'advocació original del temple de reconquesta, i Sant Marc. Es coneix l'ermita més amb el nom de Sant Marc que de Sant Pere. 


BIBLIOGRAFIA:
  • Micó Navarro, Juan Antonio: La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.
  • Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.
  • Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .
  • Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.
CARTA POBLA DE LA BARCELLA 1192, octubre. Lleida Alfons II d'Aragó atorga a l'orde de l'Hospital el lloc de la Barcella, situat al regne de València, quan siga conquerit als musulmans Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Pergamins. Carpeta 479, nº 11 Transcripció amb variants formals efectuada a partir de l'edició de: Ana Isabel Sánchez Casabón. Alfonso II rey de Aragón, conde de Barcelona y marqués de Provenza. Documentos (1162-1196). Institución Fernando el Católico. Zaragoza 1995, document 574 Notum igitur sit omnibus, tam presentibus quam futuris, quod ego Ildefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchinonensis et marchio Provincie, ob remedium anime mee predecessorumque meorum, libenti animo spontaneaque voluntate, dono, laudo, concedo et presentis scripti auctoritate confirmo et auctorízo Deo et Sancto Hospitali Iherusalem, et Fortunio Cabeza magistro universisque fratribus eiusdem domus, presentibus et futuris, ibidem Deo servientibus, locum illum qui nuncupatur Barcella, situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant, cum omnibus ingressibus et egressibus suis, cum aquis, pratis, pascuis, montibus, silvis et nemoribus, et cum universis terminis et pertinenciis suis, cultis et incultis, ad ius et dominium ipsius loci expectantibus. Hoc modo videlicet ut predicti fratres locum ipsum quandocumque voluerint, sicut melius potuerint, populent ibique castrum, edificent et construant, atque villam. Et hec omnia cum omnibus hominibus et feminabus et ceteris ad illa pertinentibus perpetuo iure hereditario habeant, teneant atque possideant libere, quiete atque potenter, sine alicuius hominis contradictione et contrarietate, ad propriam hereditatem ipsi et successores illorum prefato Hospitali Domino servientes, salva mea meorumque omnium successorum fidelitate per secula cuncta. Datum apud Ilerdam, mensse octobris, per manum lohannis Berachensis, domini regis notarii, anno Domini millesimo C XC II. Signum + Ildefonsus, regis Aragonensis, comitis Barchinonensis, et marchio Provincie. Signum + infantis Petri, filii eius, qui predicta donacione laudo et signo proprio confirmo. Sig+num Guillelmi de Granata. Sig+num Enneco de Aveo. Sig+num Petri de Maza. Sig+num Eximini de Rada. Sig+num Petri, maiorisdomus. Sig+num Otonis de Insula. Sig+num Pelegrin de Castellazolo. + Berengarius, Terrachonensis archiepiscopus. Signum + Iohannis Berachensis, qui hanc cartam scripssit mense et anno prefixo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario