ELS CIGRONS BLANCS I ELS CIGRONS NEGRES.

 

GENT, COSTUMS, TRADICIONS, HISTÒRIES, PATRIMONIS I PAISATGES DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ:

(Sinopsis): RECORDAR TAMBÉ ÉS VIURE…

Per: JUAN E. PRADES BEL, "Pragmàtic" ("ESPIGOLANT CULTURA": Taller d'història, memòries i patrimonis).

(Sèrie temàtica): EL PAISATGE CULTURAL, HISTÒRIC, FOLKLÒRIC I GASTRONÒMIC, I L'ARGOT AGROPECUARI AUTÀRQUIC DE LES MASIES I CASES DE LA VALL DEL BARRANC DE LA BARCELLA (XERT, CASTELLÓ), RECORTS DE VIDA 1860-1960.

"ELS CIGRONS BLANCS I ELS CIGRONS NEGRES DE LA VALL DE LA BARCELLA (XERT / CHERT), 1860-1960".

Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL. ("Les històries escrites que m'acompanyen, m'ajuden a pensar, a imaginar, a viure, i a experimentar un munt de vides molt diferents de la meua". J.E.P.B.). 

AGRAÏMENTS: Esta sèrie d'articles de tints autobiogràfics, estan dedicats a la memòria dels antics habitants de la Barcella, els textos recullen les memòries d’un fons documental autobiogràfic facilitat per Àngeles Bel Domenech, que és la mare de qui escriu i subscriu ( servidor Juan Emilio Prades Bel). La meua mare va néixer i es va criar dins de l'àmbit cultural i familiar al voltant de les masies del Barranc de la Barcella. Els seus records nítids de família (1860-1960) m'impulsen a redactar i transmetre les experiències, la vida i els costums, i la cultura folklòrica, familiar i de la gent d'este territori, abans molt viu, avui dia silenciós i adormit, esperant pacient el retorn dels seus mentors, als quals recordarem en estos articles de divulgació de portes obertes de la Barcella, i al seu patrimoni mil·lenari caigut en l'oblit etern,"in memoriam".

INTRODUCCIÓ: Este article, el dedique al cultiu dels cigrons que es plantaven en les terres de secà del Barranc de la Barcella, és tracta d'unes lleguminoses fàcils de conservar, i bàsiques en l'alimentació rural i molt versàtils en la cuina, este tipus de llegums varen ser àmpliament cultivades, utilitzades i consumides en els masos de la Vall del Barranc de la Barcella des de l'època medieval andalusí extenense al llarg de més de mil anys fins als anys setanta del segle XX, la gran gelà de gener de 1946 i posteriorment la gelà de 1954 van matar molts d'arbres, causan l'emigració dels habitans jovens, de les parelles de recents casats i gradualment en uns anys (poc més d'una dècada) la Barcella es va anar quedant despoblada, l'escola rural la meua mare recorda que és va tancar en l'any 1961 o en el curs 1961-1962. Els cigrons cultivats de diverses varietats, estaven presents de forma molt important en els plats humils servits a les taules de les diverses famílies, masos i cases de la Barcella. Totes les varietats de cigrons eren de secà, i estaven adaptats als sòls rocosos del territori de la Barcella caracteritzada per la seua geografia càrstica i erosiva de les roques per l'acció dissolvent de l'aigua, aprofite esta referència com a èmfasis de adaptació del cigró de pell negra també dit cigró calcari. Els cigrons negres són una variant del cigró blanc, i ja es cultivaven en la Vall de la Barcella per la societat andalusina. Al segle XX, els cigrons de pell negra estaven bescantats, i la majoria dels masos havien abandonat la llavor antigua per baix rendiment comparativament amb els blans, la varietat de pell negra tan sols apareixia esporàdicament per pol·linització en les mateixes mates que els blancs, les tavelles normals dels cigrons solen contenir tres grans de cigrons, i les tavelles d'un sol gra eren de cigrons de pell negra.

Podem afirmar que els cigrons des de l'época alt-medieval, han format part de la dieta local dels habitans dels entorns de la Barcella i de Xert.

SEMBRA I CULTIU: La seua sembra es feia en les terres de la Barcella a la primavera entre el mes de març, es plantaven els cigrons, fins a la seua collita a finals de l'octubre. La recol·lecció dels cigrons ha de realitzar-se quan les fulles es posen grogues, s'han d'arrancar les mates senceres si ixen les arrels sense terra o si esta cau a l'espolsó, si les arrels porten terra i no s’espolsa fàcilment, cal tallar les plantes per damunt del nivell del sòl, amuntonat i escampa'n els feixos o garbes de cigrons per a assecar-los, durant uns nou o deu dies en un lloc solejat o en l'era del mas, després caldrà trillar les mates o bé extreien les baines dels cigrons estiran-les a mà en el cas de ser poca quantitat, o bé trillan-los a mà matxuca'n o vareja'n les mates seques dels cigrons amb una forca, vara o pal, després caldrà ventar amb l'ajuda de l'aire la picá unes quantes voltes per anar separant adequadament la pellofa dels grans de cigrons, estos es guarden en un "saquet" en un lloc ben sec i ventilat.

EL MITE DEL CIGRÓ NEGRE DE LA FAMÍLIA: El cigró negre és un sinònim del mite de l’ovella negra. Ovella negra i cigró negre són dos modismes que descriuen a un membre que és clarament minorista i de característiques molt diferents a la majoria, i que por "ende" este endemisme és poc respectable i menyspreable dins d'un grup, especialment dins d'una família, un dogma o comportament antrópic molt relacionat en la convivencia humana i les relació amb la rebel·lia de les persones que s'aparten de manera no compresa del dogma, les idees pre-establides o el comportament social de la seua família o del grup humà al qual pertany. Estos modismes relacionen als referits elements diferents del grup amb aspectes generalment negatius, la llegenda en Espanya d'este mite, deriva dels dogmes del món ramader d’ovins, en relació amb la presència en les raberes d’alguna ovella de llana negra, la qual cosa no era bò econòmicament pel ramader, ja que la llana d'estes ovelles de llana negra no era molt cotitzada en el mercat, motiu del perquè els individus de llana negra en els ramats d'ovelles, era poc comuna i no molt desitjable pel pastor, a causa del valor de la llana negra en el mercat, i de normal la llana negra solien gastar-la en el consum domèstic, i en els matalassos més corrents de la casa. Per altra banda no és podia prescindir de tindre en el ramat algun exemplar de raça negra, pues les ovelles negres eren considerades un talismà viu protector dels seus congèneres ovins i dels pastors, salvaguarden-los contra les tronades i tempestats. Les tempestes més nocives eren atribuïdes a les bruixes.

MITES I REFRANYS DELS CIGRONS NEGRES A ESPANYA:

- Quan es treia un cigró negre amb la cullera, es deia: “no tel menges que enviudarás”.

- El cigró negre és senyal de dol.

- La simbologia i la relació dels cigrons negres amb la mort va estar  molt arrelada en Espanya. Els grecs de l’època clàssica menjaven cigrons negres en els banquets fúnebres. En Espanya s’estableix la tradición de menjar el potatge de cigrons tots el divendres de Cuaresma, el Dimecres de Cendra, el Divendres Sant i el Dia de tots els sants, actualment elpotatge es fa amb els cigrons comuns blancs.

EL CIGRÓ NEGRE: Els cigrons negres són més xicotets que els clars, necessiten més temps de cocció i la seua pell és més consistent i més digestiva que la dels blancs. En essència, este ingredient és molt més beneficiós que el cigró comú, perquè conté fins a tres vegades més fibra i també és més ric en ferro. Per a cuinar-ho s'ha de deixar en remull per un temps mínim de 12 hores i ha de tindre una cocció de dos hores com a minim per a estar perfectament cuits. El cigró negre és un gra xicotet de pell negra, però groguenc per dins, el seu aspecte no és totalment redó, ja que presenta angles diversos en la seua forma. El seu sabor és una mica més dolç que els cigrons tradicionals.

ADDENDA: ADICIONS I COMPLEMENTS SOBRE LES TEMÀTIQUES I MOTIUS REFERITS EN L'ARTICLE. (PER JUAN E. PRADES):

ELS CUINATS DE CIGRONS A LA BARCELLA:

REMULLAR I COURE ELS CIGRONS:  

GUIXASSOS:

CIGRONS TORRATS:

RECAPTE AMB CIGRONS:

ELS CIGRONS BULLITS I ADOBATS EN OLI I SAL:

FARINETES D'OU I FARINA:

BIBLIOGRAFIA:

- Micó Navarro, Juan Antonio: “La romería de San Marcos de la Barcella en término de Chert. Una tradición que pervive”. Centre d'Estudis del Maestrat, 45-46 (gener-juny 1994), pp. 137-150. ISSN 0212-3975.

- Cantos i Aldaz, Xavier, Aguilella i Arzo, Gustau: “Inventari d'Ermites, Ermitatges i Santuaris de l'Alt i Baix Maestrat. (Castelló)”. Castelló: Diputació, 1996. pp. 132-133. ISBN 84-86895-72-3.

- Gil Saura, Yolanda: “ Arquitectura Barroca en Castellón”. Castelló: Diputació, 2004, pp. 439-441. ISBN 84-89944-93-8 .

- Meseguer Folch, Vicente: “El Molinar y la Barcella: Dos enclaves medievales en el término municipal de Xert”. Centre d'Estudis del Maestrat, 51-52 (juliol-agost 1995), pp. 143-164. ISSN 0212-3975.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Un tablero de juego grabado sobre piedra, La Barcella, (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els cigrons blancs i els cigrons negres de la vall de la Barcella de Xert, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els típics sarrons de la sal i els cerrons de pell de cabra, artesanies domèstiques i oblidades dels pastors de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La "sesina" i la carn de cabra salada, adobada i seca, un símbol oblidat de la gastronomia arcaica de la vall de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L’antiga tradició de la "voltà dels quintos" de xert pels masos de la Barcella, 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El tombet de carn de cabra blanca celtibèrica, la carn de festa de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els antics bureos, la música de rondalla i el folklore popular dels masovers de la Barcella (Xert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Les raberes de cabres blanques celtibèriques de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'olla de recapte de la vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960.

- Prades Bel, Juan Emilio: “L'ermita de Sant Pere i Sant Marc, ubicada a la vall de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El barranc de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella (Xert/Chert)”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “El pernil gust de suxa (sutja), la típica "sesina d’ovella" de l’antic terme de la barcella (xert / chert), reminiscencies de preparacions gastronómiques ancestrals del pasat islàmic, morisc i medieval de la Barcella”.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El territori de l'antic i històric terme medieval morisco i cristià de la Barcella, i la ermita de Sant Pere i de Sant Marc de la Vall de la Barcella (Xert/Chert)".

- Prades Bel, Juan Emilio: “Els tradicionals guixassos, les costums sobre este cuinat de farina de llegums i cereals arrelat a la Vall de la Barcella (Xert / Chert), 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les "albarques" o abarques, el calcer de faena més típic i popular de la gent del territori de la Barcella i del terme de Xert, entre 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Gastronomia popular arcaíca del territori de la Barcella i Xert, informació sobre la vida rural en els masos de la Barcella entre els anys 1860 i 1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els "quercus" i les preciades bellotes de pastura del territori de la Barcella i Xert, anys 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Els antics figuerals arbustius del territori de la Barcella i de Xert, 1860-1960".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Les sembradures, mixtures i "farratges" per a consum ramader, que els masovers plantaven en el territori de l'antic terme de la Barcella (Xert / Chert), entre 1860 i 1960".

- Meseguer Folch, Vicente  (2002): “Xert i la Barcella”. Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, Xert, 2002.

-Meseguer Folch, Vicente (1985): “El aceite de oliva y su importancia en la economía canetense”. 1985, paginas 49-57.

-Meseguer Folch, Vicente (2005): “L’olivera Farga del Maestrat”. 2005, páginas 56-57.

- Prades Bel, Juan Emilio: "El monte Turmell del término municipal de Chert, un paraje forestal histórico de gran valor medioambiental".

- Prades Bel, Juan Emilio: "El alzamiento carlista de julio y agosto de 1869, información sobre algunas de las partidas carlistas levantadas en armas en la provincia de Castellón".

- Prades Bel, Juan Emilio: "La línea de ferrocarril estratégico de Castellón a Chert por railes de vía estrecha, proyectada en 1905 y 1908, y con aprobación para su construcción por la real orden firmada el 8 de febrero del año 1913".

- Prades Bel, Juan Emilio: "Levantamientos en armas de varias partidas carlistas, en Chert y en otros pueblos del maestrazgo, noticias del corresponsal de Chert, diciembre del año 1872".

- Prades Bel, Juan Emilio: “El proyecto de la carretera Xert-Canet-Rosell-La Cenia incluida por decreto ley del año 1911 en el plan de Carreteras del Estado, que culmino en un camino vecinal aprobado para su construcción en el año 1913”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “La estación prehistórica de la Mola de Chert, y su mentor el vicario de Xert D. Ambrosio Sanz, polifacético estudioso de las ciencias naturales, y oscurantista”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Las observaciones del astrónomo, geólogo y polifacético científico José Joaquín Lànderer de su visita a la estación prehistórica de la Mola de Chert, en 1880”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Noticia del año 1881, sobre el hallazgo en La Jana de unos restos humanos, estimados pertenecientes posiblemente a un hombre antediluviano ó cuaternario, manifestado por Ambrosio Sanz cura párroco o vicario de La Jana y datado por el catedrático Manuel Sales”.

- Prades Bel, Juan Emilio: “Los horrendos crímenes perpetrados por el Pincho de la Barcella, el Troppmann de Chert, año 1877”.

(CONTINUARA):

Gent de la Barcella i els seus descendents.