Translate

miércoles, 7 de octubre de 2015

CARRERASSA GÜELL


LLOCS I TOPÒNIMS DE LA GEOGRAFIA DE LA RIBERA DE CABANES
(COMARCA PLANA ALTA, CASTELLÓ, COMUNITAT VALENCIANA)
LA CARRERASSA DE GÜELL, UN CAMÍ RAMADER DE LA RIBERA
Escriu: JUAN EMILIO PRADES BEL
La Carrerassa de Güell és un camí ramader local i autòcton del terme de Cabanes (Castelló, Comunitat Valenciana), el seu inici comença en la mallada del corral del Sabatero, una instal·lació ramadera ja desapareguda que estava a peu de monte contra la corba principal del barranc de la Rabosa. Este camí ramader o pas del ganado recollia el bestiá que pasturava per l'extrem septentrional de la Mallà Grossa, és en un punt planet del barranc entre les partides de La Verdoia i d'Albalat, on confluïen o es formen dos bifurcacions o carrasses, són la carrerassa Güell i la carrerassa del Escorredoret. Esta carrerassa Güell té un ample legal d'uns 30 metros i una longitud aproximada d'uns 1.600 metres de recorregut, conta'n des de l'inici en el mateix barranc de la Rabosa, anant en direcció Est creua el pla per anar a buscar i acabar en trobar-se al fi amb el camí i vereda de l'Atall. La carrerassa de Güell tenia la finalitat d'obrir el terreny als conreus i permetre el pas als ramats i poder arribar i connectar amb les pastures del Prat de Cabanes, del Fondo de Les Figueres, els abeuradors d'aigua salobre i les garrigues dels montes públics i pastures permanents de les muntanyes del secá. Les abeurades d'aigua salobrosa del prat aportaven al bestiar la sal necessària per a complementar i equilibrar la seua dieta alimentària. Corrals propers: el de “Primitivo”, corral d'Eugenio, corral de Leuba, corral del Sabatero... El recorregut de la carrerassa
per la partida del Fondo d'Albalat, encara és seguible a peu avui dia, al pas del camí ens trobarem amb tres importants vies de comunicació, que creuen i intercepten la carrerassa, i cal salvar-los, són l'autopista AP-7 E-15 del Mediterrani que té un gran pont elevat per passar-la, la carretera CN-340, que cal creuar-la a peu pla i esta en una corba, és un pas perillós per als ramats, i el FFCC València-Barcelona que tan sol té un pontet de desguàs d'aigües, i seguidament hi ha tan sols 50 metres ja es trobe amb l'assegador o vereda del camí l'Atall que té un ample legal d'uns 36 metres, cosa no certa per què ha sigut reduït molt l'ample de pas per l'aprofitament dels cultius agrícoles que han invadit i han aprofitat l'espai públic, reduint el pas a una mínima expressió del que va ser. El topònim Güell, al parèixer fa referencia o té alguna cosa ha vore amb la coneguda saga familiar dels Güell de Barcelona. (JEPB, Torreblanca, 2015)

No hay comentarios:

Publicar un comentario